Busquem col·laboradors literaris

La Lluna en un Cove · Relats en Català: Busquem col·laboradors literaris. Si vols publicar els teus relats en paper, dins de "La Lluna en un Cove", consulta les bases en l'apartat "Enviar relats per a selecció". Amb 35 números editats, més de 320 autors diferents ja han publicat en "La Lluna en un Cove". ¿T'animes a participar?

Número 35 de La Lluna en un Cove

Número 35 de La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català

Amb relats de:

Xuan Porta, Tomàs Bosch, Anna M. Villalonga, Josep Penadés, Teresa Duch, Clàudia Codina, Noemí Damont, Raül Landeras, Merxe Llop, i Juli Vert


Amb les traduccions de:
A. G. Bierce
T. Gautier

I l'article d'Emili Gil:
De Catí a Sant Pere de Castellfort:
¿Una peregrinació pagana?


La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 35
124 pàgines

PVP: Només 8,20 Euros
Sol·licita el teu exemplar

El núm. 35 de La Lluna en un Cove

Abusar de les subordinades, de Juli Vert (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Abusar de les subordinades, de Juli Vert. En aquest cas, aquest desconcertant autor ens envia una peça que posa sobre la taula una problemàtica que subjau en el nostre món actual.







Abusar de les subordinades, de Juli Vert, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Dos actors per a un paper, de Théophile Gautier (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Dos actors per a un paper, de Théophile Gautier, amb traducció d’Elisabet Carbó, ens presenta una història de format, estructura i argument clàssics. El jove Henrich, estudiant de teologia, havent descobert els seus dots per al teatre, no es resigna a acabar sent un humil pastor de poble, i s’involucra en una companyia teatral, cosa que farà que deixi de comptar amb les simpaties de la família de la seva jove estimada i promesa. La noia intentarà convèncer-lo que deixi el teatre, no només perquè s’aparti d’aquella vida de moralitat dubtosa, sinó també per a poder casar-se, ja que la família d’ella ha deixat ben clar que no consentirà un matrimoni amb un comediant. Però justament ara Henrich no pot abandonar el teatre, car té entre mans un paper molt especial que preveu que el portarà a la glòria. Tanmateix, el jove actor no s’imagina fins a quin punt el públic s’entusiasmarà amb aquell paper...


Dos actors per a un paper, de Théophile Gautier, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Un abrandament imperfecte, d’Ambrose G. Bierce (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Un abrandament imperfecte, d’Ambrose G. Bierce. La primera de les traduccions que presentem en aquest número ve de la mà de Joaquim Martí, que ens envia aquesta peça curiosa, amb un sentit de l’humor una mica macabre, però que inclou també una mordaç crítica contra uns determinats agents socials de l’època i de l’entorn de l’autor, i posa alhora sobre la taula la temàtica sobre les assegurances usades amb finalitats fraudulentes. Per descomptat, en primer pla apareix la infinita bretoleria del protagonista, capaç de realitzar els actes més abominables... No us perdeu tampoc la nota biogràfica de l’autor (al final del número); és un d’aquells casos en què, potser, la vida d’un escriptor supera des del punt de vista literari finsitot la seva pròpia obra.

Un abrandament imperfecte, d’Ambrose G. Bierce, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Conill omnipresent, de Clàudia Codina (dins del número 35 de La Lluna en un Cove)

Conill omnipresent, de Clàudia Codina. En “La Lluna en un Cove” ens complau veure que l’amor per la literatura arrela també entre els més joves. És el cas d’aquesta autora, que amb només quinze anys, i animada pel seu professor de català, ens presenta un relat que hem considerat interessant publicar en aquestes pàgines. La història gira al voltant dels esdeveniments traumàtics que viu la protagonista del conte en relació amb un petit conill que és la seva estimada mascota. I és que els traumes infantils ens persegueixen durant tota la nostra vida i marquen d’alguna manera el nostre destí. Així doncs, queda dit: ens agrada comprovar que també els més joves es lliuren de gust a incipients vocacions literàries, i des de la nostra revista ens complau ajudar a fer créixer i consolidar aquestes vocacions, animant els autors més joves amb la publicació dels seus relats.

Conill omnipresent, de Clàudia Codina, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Un bitllet d’autobús, de Merxe Llop (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Un bitllet d’autobús, de Merxe Llop. De vegades, les converses més inesperades es poden establir entre dues perfectes desconegudes, a través del telèfon. L’autora adjuntava aquesta nota en el sobre que ens va enviar: «Amics de La Lluna en un Cove: Us envio un relat que he escrit amb el dialecte nord-occidental del català. És un text molt oral i per tant a mi em sona més familiar. També penso que d’aquesta manera podreu conèixer la manera d’expressar-se i de sentir de la gent de la Franja.»



Un bitllet d’autobús, de Merxe Llop, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

De tot cor, de Noemí Damont (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

De tot cor, de Noemí Damont. Un brevíssim relat on el cor (queda clar amb el títol) té un paper molt destacat. Amb una escenificació gairebé surrealista, i amb una estructura que recorda el microconte, aquesta peça ens porta a reflexionar sobre els sentiments, sobre la forma d’actuar, i sobre la relació que l’esperit guarda amb la matèria (l’ànima amb el cos).





De tot cor, de Noemí Damont, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Million Euros Hotel, de Raül Landeras (dins del número 35 de La Lluna en un Cove)

Million Euros Hotel, de Raül Landeras. Una interessant pe-ça narrativa fragmentada: en cada habitació d’aquest hotel té lloc una història, i de vegades unes històries i altres es relacionen entre elles formant un quadre parcel·lat ple d’individus ‹friquis› que arrosseguen soledats, dependències, vicis, desamors, i finsitot desajustos mentals.






Million Euros Hotel, de Raül Landeras, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Fi, de Josep Penadés (dins del número 35 de La Lluna en un Cove)

Fi, de Josep Penadés. Vinga va, un relat de terror per als amants del gènere. Un escriptor té una petita caseta al camp on acostuma a escriure les seves històries. Precisament, ara està escrivint un trio de contes de por, i l’últim relat de la sèrie se li resisteix; la pantalla de l’ordinador roman en blanc. Mentre va pensant com afrontar la història que vol escriure, cau la nit, i tot esdevé fosc al voltant de la petita caseta isolada. ¿Què ha estat això? ¿Un sorollet en la planta de dalt...? ¿O és només la seva hipersensibilitat retorçuda d’escriptor amb massa imaginació...? Ja us avisem: aquest relat no és apte per a tots els públics.


Fi, de Josep Penadés, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Amable, de Teresa Duch (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Amable, de Teresa Duch. Aquest relat breu no és un conte de terror, però us posarà també els pèls de punta. Per la realitat punyent que amaga al seu darrere, per la espaordidora història d’actes llegíssims que un dels personatges perpetra sobre una criatura innocent, pura, de cor net... Però, tal vegada, potser no tot està perdut... potser encara una espurna humana, un caliu encara no extingit subjau a dins de l’ànima del monstre. ¿Serà aquest capaç de revoltar-se contra la seva pròpia maldat, o això ja no és possible? D’altra banda, el relat es contextualitza en l’època actual de capitalisme profund que estem vivint, on moltes persones, especialment les més desafavorides pel sistema, es veuen obligades a viure en unes condicions lamentables, que porten a la desesperança, i, de vegades, a adoptar solucions del tot indesitjables. Per això, tan important és una mica d’amabilitat...

Amable, de Teresa Duch, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Isabel, d'Anna M. Villalonga (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Isabel, d’Anna M. Villalonga. Totalment contraposat al relat anterior, “Isabel” ens presenta un petit (o gran) infern interior d’un ésser solitari, que viu reclòs a casa seva, sense poder sortir, obligat tant sí com no a suportar la mundana agitació dels altres habitants de la casa. ¿Qui és Isabel? ¿Perquè viu reclosa a casa? ¿Què fa tot el dia, passejant-se amunt i avall pels corredors i per les estances de l’habitatge? Si voleu conèixer-la, l’Anna M. Villalonga us la presentarà amb molt de gust.



Isabel, d'Anna M. Villalonga, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Hores petites, de Tomàs Bosch (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Hores petites, de Tomàs Bosch. «Quasi mitjanit. La ciutat és una avinguda llarga i buida, un desert fred i antipàtic de ciment i asfalt. La gent amb sort gaudeix del beneït repòs dins la calor de les llars. L’home, encongit d’espatlles, s’apuja la cremallera de la jaqueta fins al coll. Rebufa per la boca i, davant la cara, se li forma un espès nigul de vapor. Parteix apressat. Destí: ca seva.» Una petita peça narrativa que reflecteix un moment, un instant. Les hores petites... per a cadascú representen una cosa. Per al protagonista d’aquesta història representen el retorn, la tornada a casa, el retrobament amb allò que vertaderament estima, que el fa somriure i ser feliç.

Hores petites, de Tomàs Bosch, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Peles caleyes revueltes de Colombia, de Xuan Porta (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Peles caleyes revueltes de Colombia, de Xuan Porta. D’entrada, és clar, us sobtarà el títol. En efecte, això no és català. Tampoc no és aranès, ni occità, ni gallec, ni aragonès. A veure, si us diem que el relat ens l’envien des de Xixón, aleshores, ¿de quina llengua estem parlant? Doncs de l’asturià, és clar. Així doncs, ¿un relat en llengua asturiana? En efecte, això mateix. Fa algunes setmanes, l’autor es va posar en contacte amb la redacció de “La Lluna en un Cove” per a preguntar-nos si admetíem relats en asturià, i des d’ací li vam contestar que sí. ¿Per què no? L’asturià és una llengua de fàcil comprensió per als catalanoparlants; almenys l’asturià escrit (una altra cosa seria la llengua parlada, però pensem que tampoc no deu haver gaire problema). A més, en la seva qualitat de llengua que, com la nostra, lluita per normalitzar el seu ús en el territori que li és propi, fàcilment desperta les nostres simpaties i ens agermana en una causa comuna: la normalització de cada llengua en el seu país. Per això, però també perquè la qualitat literària del relat s’ho ben mereix, hem decidit incloure aquesta peça narrativa en llengua asturiana dins de la nostra petita publicació en català. Encaridament us convidem a llegir aquest relat; us sorprendreu de veure que ho enteneu tot, o gairebé tot. Inclús restareu parats de la gran semblança que presenten no pocs mots d’una llengua i de l’altra. ¿L’argument del relat? L’autor ens narra amb un estil senzill però efectiu i fàcilment entenedor el seu viatge a Colòmbia dins del context d’un programa universitari per a desenvolupar un projecte d’investigació. Així doncs, intrèpids lectors, ¿accepteu el repte? ¿Ens acompanyareu en el viatge? ¡Ja us diem que no quedareu decebuts!

Peles caleyes revueltes de Colombia, de Xuan Porta, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Ambrose G. Bierce

Ambrose Gwinett Bierce va néixer el 24 de juny de 1842 a l’assentament purità de Horse Cave Creeck, al comtat de Meigs (Ohio), en una família calvinista de tretze germans. Els pares, carregats de repressions i prejudicis, van pujar els fills entre càstigs corporals i el terror de les flames de l’Infern, cosa que féu covar al petit Ambrose un odi visceral per la seva família. Al començament de la Guerra de Secessió, es va allistar molt il·lusionat a l’exèrcit federal, però ben aviat va quedar colpit pels horrors de la guerra. Participà en diverses batalles (Shiloh, Chickamauga, Chattanooga i Kennesaw Mountain, entre d’altres) i va acabar ferit de gravetat. De les seves experiències bèl·liques en van sortir alguns dels relats més esfereïdors sobre aquella guerra. El 1865 es va llicenciar desencisat dels éssers humans, amb un escepticisme i un pessimisme còsmic que ja no l’havien d’abandonar. El 1867 s’estableix a San Francisco i es converteix en periodista. Les seves columnes ben aviat van ser cèlebres pels seus atacs virulents a polítics, ministres de l’Església, poetes i altres periodistes, fins al punt que se’l considerava «the wickedest man in San Francisco». El 1871 es va casar amb Mary Ellen Day, de qui es va separar el 1888 i divorciar el 1904, i amb qui va tenir tres fills. Entre 1872-75 viu i treballa a Londres, època en què comença a escriure relats. Novament als EEUU, deixant de banda una aventura a Dakota del Sud com a administrador de la Black Hills Placer Mining Company, reprèn la seva activitat com a periodista i el 1887 entra a treballar per al magnat de la informació W. Randolph Hearst, fins al 1909. A l’octubre de 1913, amb setanta-un anys, Bierce, després d’haver deixat arreglats legalment tots els seus assumptes, marxa de Washington i al desembre entra a Mèxic per El Paso. A Ciudad Juárez s’uneix a Pancho Villa com a observador fins que se’n perd el rastre. En una de les darreres cartes que escrigué a la seva neboda Lora, deia: «Si sents a dir que m’han posat davant una paret de pedra mexicana i m’han cosit a trets, si et plau, sàpigues que penso que és una bona manera de deixar aquesta vida. És millor que la vellesa, la malaltia o una caiguda per les escales del celler. Ser un gringo a Mèxic, ¡ah, això sí que és eutanàsia!» Malgrat que hi ha moltes teories sobre la seva desaparició, es creu que va morir durant el setge d’Ojinaga (gener de 1914). Aquest darrer episodi de la vida de Bierce és literaturitzat a la novel·la “Gringo viejo” (1985), de Carlos Fuentes, de la qual va sortir la pel·lícula “Old Gringo” (1989), dirigida per Luis Puenzo i protagonitzada per Gregory Peck. L’obra de Bierce comprèn des de les faules fantàstiques una mica a l’estil d’Isop i Lafontaine, fins al món del terror sobrenatural, passant pels truculents relats de guerra i les històries macabres d’humor negre. En certa manera segueix la tradició de Poe, Hawthorne i Melville, i Lovecraft va incorporar alguns elements de l’obra de Bierce als Mites de Cthullu. De la seva nombrosa obra cal destacar “Tales of Soldiers and Civilians” (1891), “Black Beetles in Amber” (1892), “Can Such Things Be?” (1893) “Fantastic Fables” (1899) i “The Devil’s Dictionary” (1911). En "La Lluna en un Cove" (núm. 35) hem publicat el relat "Un abrandament imperfecte", d'Ambrose G. Bierce, amb traducció de Joaquim Martí.

Théophile Gautier

Théophile Gautier (Tarbes, 1811- Neuilly-sur-Seine, 1872). Escriptor i crític d’art francès. Va ser una figura de transició entre el romanticisme i el parnassianisme. Malgrat que inicialment volia ser pintor, la coneixença amb Victor Hugo va fer que es decantés per la literatura. Adherit a l’estètica romàntica, va ser un dels participants més apassionats de la famosa batalla d’Hernani (1830). Era amic de Baudelaire i de Gérard de Nerval i, amb aquest últim, va ser l’ànima del cenacle de la Rue du Doyenne, que reunia artistes que posaven de dandis i de satànics, però que també va assentar les bases de l’anomenada École Parnassienne. Gautier va ser un dels defensors més fervents de la teoria de l’art per l’art: l’art no ha de tenir una finalitat altra que ésser, idea que el mateix autor va exposar als pròlegs de “Les Jeune-France, romans goguenars” (1833) i de “Mademoiselle de Maupin” (1835-36). Va fer nombrosos viatges (Egipte, Itàlia, Rússia...), dels quals van sortir diversos llibres d’impressions i que també va aprofitar en alguns dels seus relats de ficció. Entre les seves obres, destaquen “Premières poesies” (1830), “Emaux et Camées” (1852), “Le Roman de la Momie” (1857) i “Capitaine Fracasse” (1863). En "La Lluna en un Cove" (número 35) hem publicat el relat "Dos actors per a un paper", de Théophile Gautier, amb traducció al català d'Elisabet Carbó.

Clàudia Codina

Clàudia Codina i Riera (Tona, 1997). Actualment estudia 3r d’ESO a l’Escola Vedruna. Ha participat en concursos literaris locals i comarcals on ha obtingut alguns premis i accèssits. Escriu, sobretot, relats curts amb un estil particular i definit, malgrat la seva curta edat. En "La Lluna en un Cove" (número 35) ha publicat el relat "Conill omnipresent".

Merxe Llop

Merxe Llop Alfonso. Vaig nàixer a Nonasp (Saragossa) l’any 1957. He fet les carreres de Magisteri, Filosofia i Ciències de l’Educació; també cursos diversos de psicologia (especialment de psicoanàlisi), literatura, música, entre altres. Sóc una dona d’interessos múltiples. M’he dedicat al teatre, animació de carrer (amb espectacles de màgia) i he donat conferències i he participat en moltes trobades, taules rodones, jornades culturals... en defensa del català a les escoles de la Franja, sobre literatura, etc. En l’àmbit estrictament professional he treballat com a docent i directora de projectes educatius en diferents centres (Tarragona, Casp, Saragossa), tant per a nens com per a adults. Actualment sóc cap d’estudis del CEIP La Estrella de Saragossa. Les meues publicacions recullen la multiplicitat d’interessos que tinc i, especialment, sobre la figura femenina com a protagonista. Algunes obres són: “La educación de las niñas en el marco de la educación aragonesa. Superación de obstáculos en la implantación de un modelo de educación para las mujeres”, ed. Gobierno de Aragón. “Aportaciones del psicoanálisis a la filosofía de la religión: la religión como ilusión y la crítica de Nietzche”, Anuario UNED 2003. “La palabra como experiencia poética”, obra col·lectiva inèdita. Grup de redacció del Pedrís de Bot (Tarragona). Col·laboració en les revistes “La Hierba” (Casp) “Delta” (Saragossa) “Temps de Franja” amb una columna sobre dones, “L’eixam” (Nonasp), “La Lluna en un Cove”, especial “Elles” i en el número 35 amb el relat "Un bitllet d'autobús". Col·laboració en el llibre col·lectiu de poesia “Roda la mola”; de narrativa “La vall de Zafan”. Premi Guillem Nicolau, 2010, del Govern d’Aragó, amb l’obra “Ressò en l’obscuritat”. Per a mi, cada dia és una oportunitat d’aprendre alguna cosa important, i millor en companyia.

Noemí Damont

Em dic Noemí Damont Pujol (Mimí). Vaig néixer a Barcelona l’any 1973. Vaig cursar els estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona. M’agrada la literatura i també la música. Un dels meus autors preferits és en Pere Calders, però també m’agraden la Carson MacCullers i la Patricia Highsmith (“El talento de Mr. Ripley”). De sempre m’ha agradat llegir, i de mica en mica m’he aficionat a escriure. En part, escric per a recordar coses boniques, per a aclarir-me pensant, i, sobretot perquè m’agrada inventar històries. Estic apuntada a un taller d’escriptura on cada setmana hem de complir una consigna. És una manera de compartir el que escric amb altres persones aficionades i aprendre els uns dels altres i anar millorant. També he publicat escrits a la web amb el pseudònim Mimí. En "La Lluna en un Cove" (núm. 35) he publicat el relat "De tot cor".

Raül Landeras

Raül Landeras Alfonso (Barcelona, 1974). Vaig créixer al barri del Poblenou durant un bon grapat d’anys: trenta-quatre, per a ser exactes. Créixer, doncs, en un sentit molt ampli de la paraula. Però, per aquelles coses de la vida, he acabat com a fill adoptiu de Vilanova i la Geltrú, sense descartar futures altres noves aventures en aquest sentit. Les males companyies em van portar a estudiar Història a la Universitat de Barcelona en una etapa fosca de la meva vida. Vaig acabar malament, llicenciat en l’especialitat d’Amèrica i Àfrica. He tractat de rehabilitar-me en diverses ocasions, val a dir que sense èxit. Pot dir-se que sóc un amic de les arts. Per exemple, un dels intents ha estat a través de la literatura. M’he anat enganxat al bo i pitjor que corre per les llibreries: des de Dan Brown a la literatura decimonònica d’aventures. Per a mi la literatura sempre ha consistit a tenir una bona història, uns bons personatges, i el ritme adequat i suficients dosis de misteri per a saber-la narrar. En "La Lluna en un Cove" he publicat en el número 35 el relat "Million Euros Hotel".

Teresa Duch

Em dic Teresa Duch, vaig néixer a Vimbodí, a la Conca de Barberà el 1956 i actualment visc a Tarragona on treballo en una entitat bancària. No tinc lectures preferides perquè m’agrada llegir de tot, però sí que tinc un autor que m’apassiona, que és Jaume Cabré, i un altre de qui llegeixo tot el que escriu, que és Alessandro Baricco. Des de fa sis anys sóc alumna de l’Escola de Lletres de Tarragona. Allí he pogut desenvolupar la meva autèntica vocació que vaig aparcar fa vint-i-cinc anys per motius comuns a la majoria de mares de família. Escric relats basats en històries, personatges o anècdotes reals amanides amb el que jo en dic ‹salsa-ficció›. La meva feina és una font d’inspiració rica i variada. La motivació per a escriure és senzillament que representa una necessitat vital per a mi. Escriure em rebaixa l’ansietat, m’allibera dels neguits i m’estimula els sentits per a posar-los al servei de la inspiració. L’any 2010 vaig guanyar el 2n Premi del Concurs de Relats de Dones 8 de Març de Tarragona, amb el relat “Damunt meu, a la Normandia”, i també el 2n Premi de Prosa del IV Concurs Literari i Artístic 21 d’Abril de l’Aldea, amb el relat “Aigua”. Amb el col·lectiu mots.en.cru, companys de l’Escola, hem publicat el recull “Relats Express” a la Tardor Literària de Tarragona de l’any 2010, i “Sopars de duro” a la Tardor Literària de 2011. En "La Lluna en un Cove" (núm. 35) he publicat el relat "Amable".

Xuan Porta

Xuan Porta (Llugás), (Xixón, Astúries, 1971). Biólogu y auxiliar de biblioteques. Dirixó la revista cultural “El Canciu’l Cuélebre”. Tien espublizaos artículos en prensa y revistes asturianes como “La Nueva España” y “N’Ast”, y poemes nes revistes “Lletres Asturianes”, “Lletres Llitera-riu”, “Suplementos del Norte”, “Sietestrellu”, “Micromania” y “Lliteratura”. En 1997 espubliza con Mª Xesús Llope la compilación “Xuegos infantiles p’anguañu”, editada pol Conseyu de la Mocedá de Xixón, y “Llagares de sidra natural de Nava y Villaviciosa” en collaboración con G. Palomo y R. Vallina, editáu por El Duernu. Esti mesmu añu, el so primer poemariu “Xirúa” ye premiáu col VI Premiu Elvira Castañón, y espublizáu pola Editora del Norte. Préstame escribir pa sentir afitada y esplorar les llendes de la espresión de les mios idegues y camientos en llingua asturiana y apurrir daqué a la lliteratura fecha nesa llingua qu’inda nun ye oficial.
En "La Lluna en un Cove" ha publicat: "Peles caleyes revueltes de Colombia" en el número 35.

Busquem col·laboradors literaris

La Lluna en un Cove · Relats en Català: Busquem col·laboradors literaris. Si vols publicar els teus relats en paper, dins de "La Lluna en un Cove", consulta les bases en l'apartat "Enviar relats per a selecció". Amb 34 números editats, més de 300 autors diferents ja han publicat en "La Lluna en un Cove".

Bones Festes

"La Lluna en un Cove · Relats en Català"
us desitja unes
¡Bones Festes!

Número 34 de La Lluna en un Cove · Relats en Català

Número 34 de La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català

Amb relats de:

Francesc Alapont, Albert Rigola, Joan Tudela, Juli Vert, Àngels Mas, Elies Villalonga, Manel Figuera, Jordi Llavoré, i Magalí Malagelada

Amb la traducció d'un relat de:
Aleksandr A. Bogdànov


La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 34
124 pàgines

PVP: Només 8,20 Euros
Sol·licita el teu exemplar

El número 34 de La Lluna en un Cove

La festa de la Immortalitat, d’Aleksandr A. Bogdànov (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

La festa de la Immortalitat, d’Aleksandr A. Bogdànov. Tanquem el número amb aquesta interessant peça de ciència-ficció, escrita l’any 1914, i traduïda ara al català en exclusiva, com sempre, per a “La Lluna en un Cove”. La ciència finalment ha descobert la manera de fer que l’home esdevingui immortal. Amb els avenços tècnics i la saviesa acumulada, la Terra s’ha transformat en un verger paradisíac, amenaçat, però, per una única cosa: la superpoblació; ningú no mor i els habitants del planeta van augmentant en nombre de manera exponencial. Per a evitar el desastre, s’han hagut d’establir unes lleis especials, que alguns, però, no acaben d’acceptar. Mentrestant, el genial Fride, l’inventor de la immunitat fisiològica que ha fet possible la immortalitat humana, després de mil anys d’existència comença a plantejar-se alguns dubtes que acabaran portant-lo a una situació límit. “La festa de la Immortalitat” és un claríssim exemple d’un relat que explota el gènere de ciència-ficció al més pur estil clàssic: apareix un avanç cientificotècnic que acaba generant uns problemes ètics, morals o pràctics per a la humanitat; el conflicte i les tensions generades obliga els personatges a prendre partit. Aquest relat resulta també interessant si el contrapesem amb la darrera traducció que vam publicar en aquesta revista (núm. 33): “El brindis”, de Kuprín. Si en aquell relat, la visió futurista resultava una utopia feliç sense ombres, en el relat de Bogdànov hi ha, en canvi, quelcom que enfosqueix la base del meravellós món futur presentat. Allò que d’entrada es presenta com a bo per a l’home, amaga rere ell una sèrie de paradoxes irresolubles, que són creadores de conflicte. Un conflicte que Fride, el protagonista del relat, haurà d’encarar a la seva manera.

La festa de la Immortalitat, d’Aleksandr A. Bogdànov, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

L’accident, d’Àngels Mas (dins del número 34 de La Lluna en un Cove)

L’accident, d’Àngels Mas. Aquest és un altre d’aquells contes breus dels quals no convé parlar massa abans d’hora; s’ha de llegir. El títol no enganya: en efecte, hi ha hagut un accident, i algú ha mort. «Avisar la família, signar informes, funerària, assegurances...» Gestions que cal fer, imprescindibles. ¿I després?





L’accident, d’Àngels Mas, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Connexions, de Magalí Malagelada (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

Connexions, de Magalí Malagelada. La Purnima ha parit sola, gairebé de fosc, al carrer, com ho havia fet les altres vegades. Acaba de donar a llum un nen i ja ho han parlat amb en Sunil, el seu home: aquest fill el donaran a les monges dels saris blancs i blaus. Elles se’n faran càrrec, el cuidaran, li buscaran uns altres pares.





Connexions, de Magalí Malagelada, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Malignum Castrum, de Manel Figuera (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

Malignum Castrum, de Manel Figuera. Un indret perdut enmig de les muntanyes. A causa d’unes esllavissades, queden al descobert unes tombes antigues pertanyents a una antiga necròpoli. Un equip d’arqueòlegs acudeix per a investigar la troballa i redactar un informe, però, quan hi arribin, trobaran allà alguna cosa més que no s’esperaven... Cadascun dels quatre protagonistes d’aquesta història dóna la seva pròpia versió dels fets estranys que viuran allà dalt a la muntanya, uns fets que els posaran al límit i que els portaran a qüestionar-se moltes coses sobre la vida i sobre la mort. Al mateix temps, els testimonis donats pels personatges ens deixaran entrellucar les seves pròpies històries personals, carregades de petites o grans tragèdies.

Malignum Castrum, de Manel Figuera, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Set, d’Elies Villalonga (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

Set, d’Elies Villalonga. S’ha produït un crim, i el protagonista d’aquest curt però espaordidor relat té set de venjança. Curiosament, el mot ‹set› significa també un número, i no un número qualsevol; un número màgic, en molts sentits. Ambientat en els suburbis de Buenos Aires, aquest conte ens narra, o, més aviat, ens suggereix, l’atzarosa vida del protagonista, el setè fill d’una família. I no diem res més. Només això: empasseu-vos-el tot d’un glop, el relat, però amb compte...



Set, d'Elies Villalonga, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Una nit de sàbat ben feréstega, de Jordi Llavoré (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

Una nit de sàbat ben feréstega, de Jordi Llavoré. Sota l’aparença d’una vella rondalla s’amaga una terrorífica història plena d’ànimes damnades, de pactes obscurs, i d’abominables rituals. No us deixeu engalipar per les primeres pàgines d’aquest conte, i, sobretot, prepareu-vos per a esquivar els esquitxos de sang que us saltaran des d’alguns paràgrafs, mentre el Maligne, des de l’ombra, riu i es prepara per a fer la seva pròpia collita...




Una nit de sàbat ben feréstega, de Jordi Llavoré, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Home busca dona, de Juli Vert (dins del número 34 de La Lluna en un Cove)

Home busca dona, de Juli Vert. Mireu per on, resulta que l’amic Juli Vert també té el seu coret, i, sensible com és, i necessitat d’estima i de compenetració amb una parella estable, ha redactat aquest emotiu text per a mirar de trobar la seva mitja taronja. Estimades dones: vosaltres que sou tan piadoses i tan sensibles en temes d’amor, no deixeu de llegir aquesta sincera, sobretot sincera, sol·licitud d’afecte d’un home que necessita urgentment algú que l’estimi i vulgui començar amb ell una nova vida en parella. I no feu cas dels petits defectes que ell mateix confessa obertament; estem del tot convençuts que les seves virtuts superen amb escreix les seves tares. I aquelles que vulgueu contactar amb Juli Vert per a respondre a les seves sol·licituds amoroses, podeu dirigir-vos a la redacció de “La Lluna en un Cove”. Seguint les indicacions de l’interessat, us proporcionarem la manera de posar-vos en comunicació directa amb ell.

Home busca dona, de Juli Vert, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Prodigis televisius, de Joan Tudela (dins del número 34 de La Lluna en un Cove)

Prodigis televisius, de Joan Tudela. De nou, tenim el gust i el plaer de gaudir de les enginyoses ocurrències d’aquest escriptor que ja ha col·laborat anteriorment en la nostra revista. En aquesta ocasió, Joan Tudela ens convida a riure’ns de les misèries televisives a les quals ens podem veure exposats en la nostra qualitat de pobres teleespectadors indefensos... Quatre breus peces conformen aquest recull: “Innocentada”, “¡La bossa o la vida!”, “Mort en directe”, i “Català universal”.



Prodigis televisius, de Joan Tudela, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Un dia, d'albert Rigola (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

Un dia, d’Albert Rigola. En la gran ciutat on viu el protagonista d’aquesta curiosa narració tot queda determinat pel rellotge, escrupolosament cronometrat: cada moviment, cada anada i cada vinguda, i finsitot els pensaments es mouen al compàs lent i monòton de les busques fatídiques. La vida resulta mecànica, grisa, avorrida, sense gust. La feina és insuportable, els companys són insuportables, i tot queda cenyit dins d’una estretor incòmoda i angoixant. Però, un dia...



Un dia, d'Albert Rigola, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Exàmens, de Francesc Alapont (dins del núm. 34 de La Lluna en un Cove)

Exàmens, de Francesc Alapont. Un entranyable relat senzill però emotiu. Com sempre que ha col·laborat amb nosaltres, Francesc Alapont ens regala una prosa planera però efectiva, amb un sentit de l’humor amable i sa. La Companyia d’Operacions Especials Furta Exàmens (la COEFE) es prepara per a una nova intervenció nocturna. Els sis membres del comando configuren una unitat d’elit que executa les seves missions amb una perfecció i una eficàcia impressionants. Però en una ocasió, alguna cosa falla i el comando es veu en un destret d’on l’escapatòria no serà cosa fàcil.

Exàmens, de Francesc Alapont, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Aleksandr A. Bogdànov

Aleksandr Aleksàndrovitx Bogdànov (?, 1873 - Moscou, 1928). El seu vertader cognom era Malinóvskii. Filòsof i economista rus. De filiació marxista, va desenvolupar un sistema propi anomenat ‹empiriomonisme›. Va substituir la teoria dialèctica marxista per una transformació creadora de la realitat; quant a la idea de la revolució, preferia projectar una constant elevació de la cultura proletària. Obres: “L’empiriomonisme”, i “Tektológuiia”, entre d’altres. En "La Lluna en un Cove" (núm. 34) hem publicat el relat "La festa de la Immortalitat" d'Aleksandr Aleksàndrovitx Bogdànov.

Àngels Mas

Àngels Mas (Barcelona, 1955). Acaba la carrera de Magisteri especialista en Educació Infantil l’any 1980. Ha treballat al CEIP Antoni Tàpies de Sant Boi de Llobregat fins a la seva jubilació. Ha publicat un llibre i diversos articles relacionats amb la pedagogia, a les revistes “Perspectiva escolar” i “Cuadernos de pedagogía”. Ara s’està iniciant en el món del relat curt. Li agrada llegir novel·les històriques, biografies, temes de pedagogia, psicologia i medicina holística. En "La Lluna en un Cove" (núm. 34) ha publicat el relat "L'accident".

Manel Figuera

Manel Figuera (Barcelona, 1957) és professor de primària, professor de català per a adults i corrector de textos. Des del 1982 resideix a Bellver de Cerdanya. Ha treballat al Col·legi Vedruna de Puigcerdà del 1983 al 1990. Aquest mateix any entra com a assessor lingüístic al Consell Comarcal de la Cerdanya i el 1992 és contractat pel Consorci per a la Normalització Lingüística, empresa on es troba actualment. Del 1999 al 2007 ha estat regidor a l’ajuntament del seu poble. Els anys 1989 i 1990 obté els primers premis, encara que la vocació per escriure se li desperta més aviat tard. El 1993, amb tres autores més, publica un recull de poemes. Des d’aleshores ha escrit poesia i novel·la, tot i que ha estat la narrativa breu el gènere literari que més ha conreat i el que li ha aportat més guardons, entre els quals el Roser de Plata al Premi Vila de Puigcerdà 2004 i el Premi Pirineu de les Homilies d’Organyà 2006. Alpinista i excursionista infatigable, pel que més se’l coneix és possiblement per les guies d’excursions, una de les quals, “La Cerdanya, rutes i passejades”, ha estat editada cinc vegades. La comarca on viu i el Principat d’Andorra són els territoris pirinencs d’on més ha escrit. Col·labora en revistes com “Vèrtex” i “El Mundo de los Pirineos”, ha participat en els programes “De Vacances” de TV3 i “Temps d’Aventura” del C33, així com en diversos reportatges de TV Andorra, i ha revisat els mapes de l’Editorial Alpina de la Cerdanya i d’Andorra. És soci de l’AELC. En "La Lluna en un Cove" (núm. 34) ha publicat el relat "Malignum Castrum".

Jordi Llavoré

Jordi Llavoré (Sant Boi de Llobregat, 1981). Llicenciat en Filologia Hispànica i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (ambdues per la UB), màster en Edició per Editrain i la Universitat d’Alcalà de Henares. Va cursar el Diploma d’Estudis Avançats a la UNED dins del programa “La literatura española en relación con las literaturas europeas”. Actualment està realitzant la tesi doctoral a la UAB sobre el mite dels vampirs. Interessat des de sempre en la literatura fantàstica, negra i de terror, i en el cinema negre i de por. És un fervent enamorat de Lovecraft, Bloch, Calders, King, Matheson i un llarg etcètera... Tot i que a la seva biblioteca també hi té lloc per a altres escriptors fantàstics que no practiquen el gènere: Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Espriu... Ha escrit relats de terror i fantàstic per a diferents publicacions en paper i en format digital, tant en català com en castellà. Escriu sobre les distorsions de la realitat i els monstres, per a sobreviure millor en l’irreal i monstruós món actual. En "La Lluna en un Cove" (núm. 34) ha publicat el relat "Una nit de sàbat ben ferèstega".

Juli Vert

Juli Vert. En “La Lluna en un Cove” ha publicat: “Instruccions per a introduir un elefant dins d’una ampolla”, “Cridar el mal temps”, “La prova definitiva que els americans no han anat a la lluna”, “La reserva”, “Els follets que viuen sota els cotxes aparcats”, “Home busca dona”, "Abusar de les subordinades", i "Els cafeïnòmans".

Albert Rigola

Sóc Albert Rigola. Vaig néixer a Barcelona l’any setanta. De professió, arquitecte tècnic, fet que, evidentment, no té res a veure amb la narració. No tinc interessos literaris massa concrets ni focalitzats; en realitat, sóc un lector força compulsiu. Potser tinc tendència a la novel·la històrica, però tampoc menyspreo la ciència-ficció, els contes o els llibres de divulgació. Fins i tot, els llibres juvenils em fan gaudir. Posats a destacar, pel que fa als relats breus, el meu preferit és en Quim Monzó. De tota manera, al llarg dels anys he llegit tot el que m’ha passat per les mans, actitud que, pel que he sentit a dir, no és massa infreqüent. He participat en més d’un concurs però mai no he guanyat cap premi important. M’han publicat un relat en un diari i en diversos reculls de contes. Qui tingui prou paciència em podrà trobar en cinc o sis d’aquests reculls. Finalment, només esmentar que escric de la mateixa manera que llegeixo, com una mena de necessitat. Si llegir serveix per a agafar el món i ficar-lo dins un mateix, escriure és una manera de treure el que es porta dins i, a crits, demana sortir. Potser, tot plegat, és una mena d’‹abans d’entrar deixeu sortir›. He publicat a "La Lluna en un Cove" (núm. 34): "Un dia".