Théophile Gautier (Tarbes, 1811- Neuilly-sur-Seine, 1872). Escriptor i crític d’art francès. Va ser una figura de transició entre el romanticisme i el parnassianisme. Malgrat que inicialment volia ser pintor, la coneixença amb Victor Hugo va fer que es decantés per la literatura. Adherit a l’estètica romàntica, va ser un dels participants més apassionats de la famosa batalla d’Hernani (1830). Era amic de Baudelaire i de Gérard de Nerval i, amb aquest últim, va ser l’ànima del cenacle de la Rue du Doyenne, que reunia artistes que posaven de dandis i de satànics, però que també va assentar les bases de l’anomenada École Parnassienne. Gautier va ser un dels defensors més fervents de la teoria de l’art per l’art: l’art no ha de tenir una finalitat altra que ésser, idea que el mateix autor va exposar als pròlegs de “Les Jeune-France, romans goguenars” (1833) i de “Mademoiselle de Maupin” (1835-36). Va fer nombrosos viatges (Egipte, Itàlia, Rússia...), dels quals van sortir diversos llibres d’impressions i que també va aprofitar en alguns dels seus relats de ficció. Entre les seves obres, destaquen “Premières poesies” (1830), “Emaux et Camées” (1852), “Le Roman de la Momie” (1857) i “Capitaine Fracasse” (1863). En "La Lluna en un Cove" (número 35) hem publicat el relat "Dos actors per a un paper", de Théophile Gautier, amb traducció al català d'Elisabet Carbó.
dijous, 29 de desembre del 2011
Théophile Gautier
Théophile Gautier (Tarbes, 1811- Neuilly-sur-Seine, 1872). Escriptor i crític d’art francès. Va ser una figura de transició entre el romanticisme i el parnassianisme. Malgrat que inicialment volia ser pintor, la coneixença amb Victor Hugo va fer que es decantés per la literatura. Adherit a l’estètica romàntica, va ser un dels participants més apassionats de la famosa batalla d’Hernani (1830). Era amic de Baudelaire i de Gérard de Nerval i, amb aquest últim, va ser l’ànima del cenacle de la Rue du Doyenne, que reunia artistes que posaven de dandis i de satànics, però que també va assentar les bases de l’anomenada École Parnassienne. Gautier va ser un dels defensors més fervents de la teoria de l’art per l’art: l’art no ha de tenir una finalitat altra que ésser, idea que el mateix autor va exposar als pròlegs de “Les Jeune-France, romans goguenars” (1833) i de “Mademoiselle de Maupin” (1835-36). Va fer nombrosos viatges (Egipte, Itàlia, Rússia...), dels quals van sortir diversos llibres d’impressions i que també va aprofitar en alguns dels seus relats de ficció. Entre les seves obres, destaquen “Premières poesies” (1830), “Emaux et Camées” (1852), “Le Roman de la Momie” (1857) i “Capitaine Fracasse” (1863). En "La Lluna en un Cove" (número 35) hem publicat el relat "Dos actors per a un paper", de Théophile Gautier, amb traducció al català d'Elisabet Carbó.
