dijous, 29 de desembre de 2011

Ambrose G. Bierce

Ambrose Gwinett Bierce va néixer el 24 de juny de 1842 a l’assentament purità de Horse Cave Creeck, al comtat de Meigs (Ohio), en una família calvinista de tretze germans. Els pares, carregats de repressions i prejudicis, van pujar els fills entre càstigs corporals i el terror de les flames de l’Infern, cosa que féu covar al petit Ambrose un odi visceral per la seva família. Al començament de la Guerra de Secessió, es va allistar molt il·lusionat a l’exèrcit federal, però ben aviat va quedar colpit pels horrors de la guerra. Participà en diverses batalles (Shiloh, Chickamauga, Chattanooga i Kennesaw Mountain, entre d’altres) i va acabar ferit de gravetat. De les seves experiències bèl·liques en van sortir alguns dels relats més esfereïdors sobre aquella guerra. El 1865 es va llicenciar desencisat dels éssers humans, amb un escepticisme i un pessimisme còsmic que ja no l’havien d’abandonar. El 1867 s’estableix a San Francisco i es converteix en periodista. Les seves columnes ben aviat van ser cèlebres pels seus atacs virulents a polítics, ministres de l’Església, poetes i altres periodistes, fins al punt que se’l considerava «the wickedest man in San Francisco». El 1871 es va casar amb Mary Ellen Day, de qui es va separar el 1888 i divorciar el 1904, i amb qui va tenir tres fills. Entre 1872-75 viu i treballa a Londres, època en què comença a escriure relats. Novament als EEUU, deixant de banda una aventura a Dakota del Sud com a administrador de la Black Hills Placer Mining Company, reprèn la seva activitat com a periodista i el 1887 entra a treballar per al magnat de la informació W. Randolph Hearst, fins al 1909. A l’octubre de 1913, amb setanta-un anys, Bierce, després d’haver deixat arreglats legalment tots els seus assumptes, marxa de Washington i al desembre entra a Mèxic per El Paso. A Ciudad Juárez s’uneix a Pancho Villa com a observador fins que se’n perd el rastre. En una de les darreres cartes que escrigué a la seva neboda Lora, deia: «Si sents a dir que m’han posat davant una paret de pedra mexicana i m’han cosit a trets, si et plau, sàpigues que penso que és una bona manera de deixar aquesta vida. És millor que la vellesa, la malaltia o una caiguda per les escales del celler. Ser un gringo a Mèxic, ¡ah, això sí que és eutanàsia!» Malgrat que hi ha moltes teories sobre la seva desaparició, es creu que va morir durant el setge d’Ojinaga (gener de 1914). Aquest darrer episodi de la vida de Bierce és literaturitzat a la novel·la “Gringo viejo” (1985), de Carlos Fuentes, de la qual va sortir la pel·lícula “Old Gringo” (1989), dirigida per Luis Puenzo i protagonitzada per Gregory Peck. L’obra de Bierce comprèn des de les faules fantàstiques una mica a l’estil d’Isop i Lafontaine, fins al món del terror sobrenatural, passant pels truculents relats de guerra i les històries macabres d’humor negre. En certa manera segueix la tradició de Poe, Hawthorne i Melville, i Lovecraft va incorporar alguns elements de l’obra de Bierce als Mites de Cthullu. De la seva nombrosa obra cal destacar “Tales of Soldiers and Civilians” (1891), “Black Beetles in Amber” (1892), “Can Such Things Be?” (1893) “Fantastic Fables” (1899) i “The Devil’s Dictionary” (1911). En "La Lluna en un Cove" (núm. 35) hem publicat el relat "Un abrandament imperfecte", d'Ambrose G. Bierce, amb traducció de Joaquim Martí.