Em dic Teresa Duch, vaig néixer a Vimbodí, a la Conca de Barberà el 1956 i actualment visc a Tarragona on treballo en una entitat bancària. No tinc lectures preferides perquè m’agrada llegir de tot, però sí que tinc un autor que m’apassiona, que és Jaume Cabré, i un altre de qui llegeixo tot el que escriu, que és Alessandro Baricco. Des de fa sis anys sóc alumna de l’Escola de Lletres de Tarragona. Allí he pogut desenvolupar la meva autèntica vocació que vaig aparcar fa vint-i-cinc anys per motius comuns a la majoria de mares de família. Escric relats basats en històries, personatges o anècdotes reals amanides amb el que jo en dic ‹salsa-ficció›. La meva feina és una font d’inspiració rica i variada. La motivació per a escriure és senzillament que representa una necessitat vital per a mi. Escriure em rebaixa l’ansietat, m’allibera dels neguits i m’estimula els sentits per a posar-los al servei de la inspiració. L’any 2010 vaig guanyar el 2n Premi del Concurs de Relats de Dones 8 de Març de Tarragona, amb el relat “Damunt meu, a la Normandia”, i també el 2n Premi de Prosa del IV Concurs Literari i Artístic 21 d’Abril de l’Aldea, amb el relat “Aigua”. Amb el col·lectiu mots.en.cru, companys de l’Escola, hem publicat el recull “Relats Express” a la Tardor Literària de Tarragona de l’any 2010, i “Sopars de duro” a la Tardor Literària de 2011. En "La Lluna en un Cove" (núm. 35) he publicat el relat "Amable".
dijous, 29 de desembre del 2011
Teresa Duch
Em dic Teresa Duch, vaig néixer a Vimbodí, a la Conca de Barberà el 1956 i actualment visc a Tarragona on treballo en una entitat bancària. No tinc lectures preferides perquè m’agrada llegir de tot, però sí que tinc un autor que m’apassiona, que és Jaume Cabré, i un altre de qui llegeixo tot el que escriu, que és Alessandro Baricco. Des de fa sis anys sóc alumna de l’Escola de Lletres de Tarragona. Allí he pogut desenvolupar la meva autèntica vocació que vaig aparcar fa vint-i-cinc anys per motius comuns a la majoria de mares de família. Escric relats basats en històries, personatges o anècdotes reals amanides amb el que jo en dic ‹salsa-ficció›. La meva feina és una font d’inspiració rica i variada. La motivació per a escriure és senzillament que representa una necessitat vital per a mi. Escriure em rebaixa l’ansietat, m’allibera dels neguits i m’estimula els sentits per a posar-los al servei de la inspiració. L’any 2010 vaig guanyar el 2n Premi del Concurs de Relats de Dones 8 de Març de Tarragona, amb el relat “Damunt meu, a la Normandia”, i també el 2n Premi de Prosa del IV Concurs Literari i Artístic 21 d’Abril de l’Aldea, amb el relat “Aigua”. Amb el col·lectiu mots.en.cru, companys de l’Escola, hem publicat el recull “Relats Express” a la Tardor Literària de Tarragona de l’any 2010, i “Sopars de duro” a la Tardor Literària de 2011. En "La Lluna en un Cove" (núm. 35) he publicat el relat "Amable".
