Sóc Albert Rigola. Vaig néixer a Barcelona l’any setanta. De professió, arquitecte tècnic, fet que, evidentment, no té res a veure amb la narració. No tinc interessos literaris massa concrets ni focalitzats; en realitat, sóc un lector força compulsiu. Potser tinc tendència a la novel·la històrica, però tampoc menyspreo la ciència-ficció, els contes o els llibres de divulgació. Fins i tot, els llibres juvenils em fan gaudir. Posats a destacar, pel que fa als relats breus, el meu preferit és en Quim Monzó. De tota manera, al llarg dels anys he llegit tot el que m’ha passat per les mans, actitud que, pel que he sentit a dir, no és massa infreqüent. He participat en més d’un concurs però mai no he guanyat cap premi important. M’han publicat un relat en un diari i en diversos reculls de contes. Qui tingui prou paciència em podrà trobar en cinc o sis d’aquests reculls. Finalment, només esmentar que escric de la mateixa manera que llegeixo, com una mena de necessitat. Si llegir serveix per a agafar el món i ficar-lo dins un mateix, escriure és una manera de treure el que es porta dins i, a crits, demana sortir. Potser, tot plegat, és una mena d’‹abans d’entrar deixeu sortir›. He publicat a "La Lluna en un Cove" (núm. 34): "Un dia".
dijous, 8 de desembre del 2011
Albert Rigola
Sóc Albert Rigola. Vaig néixer a Barcelona l’any setanta. De professió, arquitecte tècnic, fet que, evidentment, no té res a veure amb la narració. No tinc interessos literaris massa concrets ni focalitzats; en realitat, sóc un lector força compulsiu. Potser tinc tendència a la novel·la històrica, però tampoc menyspreo la ciència-ficció, els contes o els llibres de divulgació. Fins i tot, els llibres juvenils em fan gaudir. Posats a destacar, pel que fa als relats breus, el meu preferit és en Quim Monzó. De tota manera, al llarg dels anys he llegit tot el que m’ha passat per les mans, actitud que, pel que he sentit a dir, no és massa infreqüent. He participat en més d’un concurs però mai no he guanyat cap premi important. M’han publicat un relat en un diari i en diversos reculls de contes. Qui tingui prou paciència em podrà trobar en cinc o sis d’aquests reculls. Finalment, només esmentar que escric de la mateixa manera que llegeixo, com una mena de necessitat. Si llegir serveix per a agafar el món i ficar-lo dins un mateix, escriure és una manera de treure el que es porta dins i, a crits, demana sortir. Potser, tot plegat, és una mena d’‹abans d’entrar deixeu sortir›. He publicat a "La Lluna en un Cove" (núm. 34): "Un dia".
