Hores petites, de Tomàs Bosch (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Hores petites, de Tomàs Bosch. «Quasi mitjanit. La ciutat és una avinguda llarga i buida, un desert fred i antipàtic de ciment i asfalt. La gent amb sort gaudeix del beneït repòs dins la calor de les llars. L’home, encongit d’espatlles, s’apuja la cremallera de la jaqueta fins al coll. Rebufa per la boca i, davant la cara, se li forma un espès nigul de vapor. Parteix apressat. Destí: ca seva.» Una petita peça narrativa que reflecteix un moment, un instant. Les hores petites... per a cadascú representen una cosa. Per al protagonista d’aquesta història representen el retorn, la tornada a casa, el retrobament amb allò que vertaderament estima, que el fa somriure i ser feliç.

Hores petites, de Tomàs Bosch, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número