La festa de la Immortalitat, d’Aleksandr A. Bogdànov. Tanquem el número amb aquesta interessant peça de ciència-ficció, escrita l’any 1914, i traduïda ara al català en exclusiva, com sempre, per a “La Lluna en un Cove”. La ciència finalment ha descobert la manera de fer que l’home esdevingui immortal. Amb els avenços tècnics i la saviesa acumulada, la Terra s’ha transformat en un verger paradisíac, amenaçat, però, per una única cosa: la superpoblació; ningú no mor i els habitants del planeta van augmentant en nombre de manera exponencial. Per a evitar el desastre, s’han hagut d’establir unes lleis especials, que alguns, però, no acaben d’acceptar. Mentrestant, el genial Fride, l’inventor de la immunitat fisiològica que ha fet possible la immortalitat humana, després de mil anys d’existència comença a plantejar-se alguns dubtes que acabaran portant-lo a una situació límit. “La festa de la Immortalitat” és un claríssim exemple d’un relat que explota el gènere de ciència-ficció al més pur estil clàssic: apareix un avanç cientificotècnic que acaba generant uns problemes ètics, morals o pràctics per a la humanitat; el conflicte i les tensions generades obliga els personatges a prendre partit. Aquest relat resulta també interessant si el contrapesem amb la darrera traducció que vam publicar en aquesta revista (núm. 33): “El brindis”, de Kuprín. Si en aquell relat, la visió futurista resultava una utopia feliç sense ombres, en el relat de Bogdànov hi ha, en canvi, quelcom que enfosqueix la base del meravellós món futur presentat. Allò que d’entrada es presenta com a bo per a l’home, amaga rere ell una sèrie de paradoxes irresolubles, que són creadores de conflicte. Un conflicte que Fride, el protagonista del relat, haurà d’encarar a la seva manera.La festa de la Immortalitat, d’Aleksandr A. Bogdànov, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número
