divendres, 21 d’octubre de 2016

“La lluna en un cove” núm. 69 - Benvinguda

«Peripècia proselitista d’un enllaç sindical per terres rurals durant la II República. Amb no gaires bons resultats, per cert.» Així defineix l’autor Joan Lladós el relat que ara publica en aquest nou número de “La lluna en un cove”, el seixanta-nou. Es tracta de “Viatge a Sant Refranyer de la Plana”. I és que sembla que els pagesos tenen si més no una dita per a cada cosa. ~ Jordi Gutiérrez, des del seu racó a ses illes, continua amb la seva dèria de col·leccionar, i en aquest cas ens presenta el relat “El col·leccionista de dones”, ¡ni més ni manco! ~ Jaume Flo, per la seva banda, ens convida a visitar “Una estació en ruïnes” i a agafar un tren molt especial... ~ En la secció de traduccions, en primer lloc reprenem les aventures d’un vell conegut d’aquesta revista literària, la narració de les quals considerem que és valuosa, no tan sols pel seu valor literari, sinó pel volum d’informació documental interessant que aporten quant als aspectes: geogràfic, biològic, etnogràfic, etc., d’una remota i encara a hores d’ara poc coneguda regió del planeta. Es tracta de la peça: “Aprovisionament i preparatius per a una nova expedició (1906)”, de V. K. Arséniev. ~ A continuació, un text ben diferent, de la ploma (literalment) de l’escriptor ucraïnès N. V. Gógol, autor de “Les ànimes mortes”, entre moltes altres obres. Es tracta d’un dels “Fragments escollits de la correspondència amb els amics”, i porta per títol “Significat de les malalties”. Queda clar que ningú no vol emmalaltir; Gógol, tanmateix, arriba a escriure en aquest curt però colpidor text: «¡Oh, que en són, de necessàries, a nosaltres, les malalties!», i ho justifica dient que... Però deixem que parli ell mateix i s’expressi amb les seves pròpies paraules: no deixeu, doncs, de llegir aquest breu text gogolià. ~ Thomas Hardy, com a digne representant en aquest cas dels autors anglo-saxons, ens aporta “El veto del fill”, amb traducció de Carles Llorach-Freixes. Habitualment, són els pares els que imposen als fills un determinat tipus de conducta, especialment en relació amb l’aspecte amorós-sexual. Però, ¿què passa quan es dóna el cas contrari? És a dir: ¿Què passa quan és un fill qui vol que els seus pares actuïn seguint l’esquema determinat per la moral imperant? La proposta és, si més no, curiosa; i explosiva... ~ Entrant ja en l’apartat d’articles d’opinió i assajos, l’Eulàlia Esteve, des de la seva secció, ens diu que “No són les més altes, però sí les més belles”. Us donem una pista, ara que no ens sent ningú: la cosa va de muntanyes... ~ La Rosa Bragulat, tal com ens té acostumats ja, ens presenta un nou article que té molt a veure amb la literatura catalana considerada ¨clàssica¨; en aquest cas, ens explicarà per què “L’escanyapobres”, de Narcís Oller, representa, segons ella, el pas cap a una nova societat. ~ Des de Lleida, la Rosa Saureu ens envia un text commovedor: “A recer de l’oblit”, que tracta sobre un problema avui en dia, per desgràcia, molt estès en el nostre món occidental. ~ I justament des de la secció “Occident a la deriva”, Juglans Regia ens parla sobre “La qualitat del pa”, on diu ben clar que «amb el pa no s’hi juga; entre altres coses, en la nostra cultura és (o hauria de ser) la base de la nostra alimentació.» I és que, certament, en el nostre país, quant a aquesta qüestió, sembla que molta gent té (com diu la dita) un pa a l’ull. ~ El senyor Regia és també qui signa les “Quatre parides esparses” que trobareu repartides (escampades) entre les pàgines d’aquesta revista. ~ Finalment, tanquem la secció i el número amb una peça que estem segurs que no deixarà indiferent ningú. I és que M. A. Espinós, des de la seva secció “Marcant galló” (no, no és cap broma), sembla haver donat via lliure a la seva faceta com a polemista amb ganes de gresca. Es tracta de “L’accés de les dones a la pornografia”, que ja des del títol resulta molt... ¿Com es podria qualificar? ¡No serem pas nosaltres, els que ho farem! Per cert, volem recordar-vos que ni la redacció ni l’editor de “La lluna en un cove” no comparteixen necessàriament els punts de vista o les opinions expressades en les obres signades pels autors que col·laboren en la revista, i no es responsabilitzen en cap cas d’aquestes opinions. ~ Dit això, i havent fet com sempre un breu resum del que trobareu en aquest nou lliurament, ens acomiadem i ens posem de seguida a treballar en l’edició del número següent, el qual (ja us ho avisem) serà molt, però molt ¨animal¨... ~ Aquells que ens llegiu des de les pàgines en paper de la revista, us saludem cordialment; i aquells que us limiteu a seguir-nos a través de la web oficial de “La lluna en un cove”, on només hi ha continguts merament informatius, igualment us saludem també, fent-vos, però, notar al mateix temps la gran quantitat de coses que us esteu perdent ara mateix per no disposar d’un exemplar d’aquesta revista literària en català tan peculiar, amb textos tan diversos, variats, provocadors i, en tot cas, pensem, estimulants. ~ ¡Salutacions a tothom! ~ Redacció de “La lluna en un cove”. ~ Postdata: Per cert, he he... Veureu que en aquest resum de “Benvinguda” hem passat per alt, conscientment, diverses peces, incloses també en aquest número, i que haureu de descobrir vosaltres mateixos, si voleu, és clar...