Presentació del número 35 de La Lluna en un Cove a Ontinyent

El responsable de La "Lluna en un Cove", Lluís M. Pérez, en companyia de Josep Penadés, col·laborador literari del número 35, van presentar la revista al centre de FPA de Sant Carles, a Ontinyent (La Vall d'Albaida), el dia 19 de gener de 2012. L'acte va comptar amb la presència de Maria Josep Garcia, presidenta de l'Institut d'Estudis de La Vall d'Albaida, i també de Casimir Romero, que va fer les lectures de diversos fragments d'aquest número. "La Lluna en un Cove" continua així la seva tasca de difusió de l'obra dels nous autors que col·laboren amb nosaltres.



En la taula, d'esquerra a dreta: Casimir Romero, Josep Penadés, Lluís M. Pérez, i Maria Josep Garcia.

Posem en marxa la campanya "Jo també dic ALLAVÒRENS"

"La Lluna en un Cove" posa en marxa la campanya "Jo també dic ALLAVÒRENS" pera reivindicar el reconeixement d'aquesta forma usada en l'àmbit oral i col·loquial. El nostre company "El Punt Vol·lat" ha dissenyat unes enganxines que podreu usar lliurement pera disseminar-les per la xarxa i fer així reivindicació d'aquesta forma lingüística que a hores d'ara, injustament, encara no és present en cap diccionari normatiu de la nostra llengua. Les enganxines tenen tres dimensions: petita, mitjana i alta. Feu clic en la que més us interessi i descarregueu-la o enllaceu-la en les vostres pàgines, blogs, o perfils de les xarxes socials.

Jo també dic "ALLAVÒRENS" (enganxina petita):

Jo també dic "ALLAVÒRENS"
(enganxina mitjana, feu clic pera ampliar):

Jo també dic "ALLAVÒRENS"
(enganxina alta resolució, feu clic pera ampliar):

Presentació del núm. 35 de "La Lluna en un Cove"

Dia 19 de gener de 2012, a partir de les 19:00 hores, a Ontinyent (La Vall d'Albaida) en el centre de FPA Sant Carles, Carrer Maians, 53, farem la presentació del número 35 de "La Lluna en un Cove". L'acte comptarà amb la presència de Lluís Miquel Pérez i Muñoz, editor i responsable d'aquesta publicació, i de Josep Penadés Albert, un dels col·laboradors literaris del número 35. Esperem la vostra assistència.

Busquem col·laboradors literaris

La Lluna en un Cove · Relats en Català: Busquem col·laboradors literaris. Si vols publicar els teus relats en paper, dins de "La Lluna en un Cove", consulta les bases en l'apartat "Enviar relats per a selecció". Amb 35 números editats, més de 320 autors diferents ja han publicat en "La Lluna en un Cove". ¿T'animes a participar?

Número 35 de La Lluna en un Cove

Número 35 de La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català

Amb relats de:

Xuan Porta, Tomàs Bosch, Anna M. Villalonga, Josep Penadés, Teresa Duch, Clàudia Codina, Noemí Damont, Raül Landeras, Merxe Llop, i Juli Vert


Amb les traduccions de:
A. G. Bierce
T. Gautier

I l'article d'Emili Gil:
De Catí a Sant Pere de Castellfort:
¿Una peregrinació pagana?


La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 35
124 pàgines

PVP: Només 8,20 Euros
Sol·licita el teu exemplar

El núm. 35 de La Lluna en un Cove

Abusar de les subordinades, de Juli Vert (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Abusar de les subordinades, de Juli Vert. En aquest cas, aquest desconcertant autor ens envia una peça que posa sobre la taula una problemàtica que subjau en el nostre món actual.







Abusar de les subordinades, de Juli Vert, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Dos actors per a un paper, de Théophile Gautier (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Dos actors per a un paper, de Théophile Gautier, amb traducció d’Elisabet Carbó, ens presenta una història de format, estructura i argument clàssics. El jove Henrich, estudiant de teologia, havent descobert els seus dots per al teatre, no es resigna a acabar sent un humil pastor de poble, i s’involucra en una companyia teatral, cosa que farà que deixi de comptar amb les simpaties de la família de la seva jove estimada i promesa. La noia intentarà convèncer-lo que deixi el teatre, no només perquè s’aparti d’aquella vida de moralitat dubtosa, sinó també per a poder casar-se, ja que la família d’ella ha deixat ben clar que no consentirà un matrimoni amb un comediant. Però justament ara Henrich no pot abandonar el teatre, car té entre mans un paper molt especial que preveu que el portarà a la glòria. Tanmateix, el jove actor no s’imagina fins a quin punt el públic s’entusiasmarà amb aquell paper...


Dos actors per a un paper, de Théophile Gautier, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Un abrandament imperfecte, d’Ambrose G. Bierce (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Un abrandament imperfecte, d’Ambrose G. Bierce. La primera de les traduccions que presentem en aquest número ve de la mà de Joaquim Martí, que ens envia aquesta peça curiosa, amb un sentit de l’humor una mica macabre, però que inclou també una mordaç crítica contra uns determinats agents socials de l’època i de l’entorn de l’autor, i posa alhora sobre la taula la temàtica sobre les assegurances usades amb finalitats fraudulentes. Per descomptat, en primer pla apareix la infinita bretoleria del protagonista, capaç de realitzar els actes més abominables... No us perdeu tampoc la nota biogràfica de l’autor (al final del número); és un d’aquells casos en què, potser, la vida d’un escriptor supera des del punt de vista literari finsitot la seva pròpia obra.

Un abrandament imperfecte, d’Ambrose G. Bierce, forma part del número 34 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Conill omnipresent, de Clàudia Codina (dins del número 35 de La Lluna en un Cove)

Conill omnipresent, de Clàudia Codina. En “La Lluna en un Cove” ens complau veure que l’amor per la literatura arrela també entre els més joves. És el cas d’aquesta autora, que amb només quinze anys, i animada pel seu professor de català, ens presenta un relat que hem considerat interessant publicar en aquestes pàgines. La història gira al voltant dels esdeveniments traumàtics que viu la protagonista del conte en relació amb un petit conill que és la seva estimada mascota. I és que els traumes infantils ens persegueixen durant tota la nostra vida i marquen d’alguna manera el nostre destí. Així doncs, queda dit: ens agrada comprovar que també els més joves es lliuren de gust a incipients vocacions literàries, i des de la nostra revista ens complau ajudar a fer créixer i consolidar aquestes vocacions, animant els autors més joves amb la publicació dels seus relats.

Conill omnipresent, de Clàudia Codina, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Un bitllet d’autobús, de Merxe Llop (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Un bitllet d’autobús, de Merxe Llop. De vegades, les converses més inesperades es poden establir entre dues perfectes desconegudes, a través del telèfon. L’autora adjuntava aquesta nota en el sobre que ens va enviar: «Amics de La Lluna en un Cove: Us envio un relat que he escrit amb el dialecte nord-occidental del català. És un text molt oral i per tant a mi em sona més familiar. També penso que d’aquesta manera podreu conèixer la manera d’expressar-se i de sentir de la gent de la Franja.»



Un bitllet d’autobús, de Merxe Llop, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

De tot cor, de Noemí Damont (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

De tot cor, de Noemí Damont. Un brevíssim relat on el cor (queda clar amb el títol) té un paper molt destacat. Amb una escenificació gairebé surrealista, i amb una estructura que recorda el microconte, aquesta peça ens porta a reflexionar sobre els sentiments, sobre la forma d’actuar, i sobre la relació que l’esperit guarda amb la matèria (l’ànima amb el cos).





De tot cor, de Noemí Damont, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Million Euros Hotel, de Raül Landeras (dins del número 35 de La Lluna en un Cove)

Million Euros Hotel, de Raül Landeras. Una interessant pe-ça narrativa fragmentada: en cada habitació d’aquest hotel té lloc una història, i de vegades unes històries i altres es relacionen entre elles formant un quadre parcel·lat ple d’individus ‹friquis› que arrosseguen soledats, dependències, vicis, desamors, i finsitot desajustos mentals.






Million Euros Hotel, de Raül Landeras, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Fi, de Josep Penadés (dins del número 35 de La Lluna en un Cove)

Fi, de Josep Penadés. Vinga va, un relat de terror per als amants del gènere. Un escriptor té una petita caseta al camp on acostuma a escriure les seves històries. Precisament, ara està escrivint un trio de contes de por, i l’últim relat de la sèrie se li resisteix; la pantalla de l’ordinador roman en blanc. Mentre va pensant com afrontar la història que vol escriure, cau la nit, i tot esdevé fosc al voltant de la petita caseta isolada. ¿Què ha estat això? ¿Un sorollet en la planta de dalt...? ¿O és només la seva hipersensibilitat retorçuda d’escriptor amb massa imaginació...? Ja us avisem: aquest relat no és apte per a tots els públics.


Fi, de Josep Penadés, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Amable, de Teresa Duch (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Amable, de Teresa Duch. Aquest relat breu no és un conte de terror, però us posarà també els pèls de punta. Per la realitat punyent que amaga al seu darrere, per la espaordidora història d’actes llegíssims que un dels personatges perpetra sobre una criatura innocent, pura, de cor net... Però, tal vegada, potser no tot està perdut... potser encara una espurna humana, un caliu encara no extingit subjau a dins de l’ànima del monstre. ¿Serà aquest capaç de revoltar-se contra la seva pròpia maldat, o això ja no és possible? D’altra banda, el relat es contextualitza en l’època actual de capitalisme profund que estem vivint, on moltes persones, especialment les més desafavorides pel sistema, es veuen obligades a viure en unes condicions lamentables, que porten a la desesperança, i, de vegades, a adoptar solucions del tot indesitjables. Per això, tan important és una mica d’amabilitat...

Amable, de Teresa Duch, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Isabel, d'Anna M. Villalonga (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Isabel, d’Anna M. Villalonga. Totalment contraposat al relat anterior, “Isabel” ens presenta un petit (o gran) infern interior d’un ésser solitari, que viu reclòs a casa seva, sense poder sortir, obligat tant sí com no a suportar la mundana agitació dels altres habitants de la casa. ¿Qui és Isabel? ¿Perquè viu reclosa a casa? ¿Què fa tot el dia, passejant-se amunt i avall pels corredors i per les estances de l’habitatge? Si voleu conèixer-la, l’Anna M. Villalonga us la presentarà amb molt de gust.



Isabel, d'Anna M. Villalonga, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Hores petites, de Tomàs Bosch (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Hores petites, de Tomàs Bosch. «Quasi mitjanit. La ciutat és una avinguda llarga i buida, un desert fred i antipàtic de ciment i asfalt. La gent amb sort gaudeix del beneït repòs dins la calor de les llars. L’home, encongit d’espatlles, s’apuja la cremallera de la jaqueta fins al coll. Rebufa per la boca i, davant la cara, se li forma un espès nigul de vapor. Parteix apressat. Destí: ca seva.» Una petita peça narrativa que reflecteix un moment, un instant. Les hores petites... per a cadascú representen una cosa. Per al protagonista d’aquesta història representen el retorn, la tornada a casa, el retrobament amb allò que vertaderament estima, que el fa somriure i ser feliç.

Hores petites, de Tomàs Bosch, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Peles caleyes revueltes de Colombia, de Xuan Porta (dins del núm. 35 de La Lluna en un Cove)

Peles caleyes revueltes de Colombia, de Xuan Porta. D’entrada, és clar, us sobtarà el títol. En efecte, això no és català. Tampoc no és aranès, ni occità, ni gallec, ni aragonès. A veure, si us diem que el relat ens l’envien des de Xixón, aleshores, ¿de quina llengua estem parlant? Doncs de l’asturià, és clar. Així doncs, ¿un relat en llengua asturiana? En efecte, això mateix. Fa algunes setmanes, l’autor es va posar en contacte amb la redacció de “La Lluna en un Cove” per a preguntar-nos si admetíem relats en asturià, i des d’ací li vam contestar que sí. ¿Per què no? L’asturià és una llengua de fàcil comprensió per als catalanoparlants; almenys l’asturià escrit (una altra cosa seria la llengua parlada, però pensem que tampoc no deu haver gaire problema). A més, en la seva qualitat de llengua que, com la nostra, lluita per normalitzar el seu ús en el territori que li és propi, fàcilment desperta les nostres simpaties i ens agermana en una causa comuna: la normalització de cada llengua en el seu país. Per això, però també perquè la qualitat literària del relat s’ho ben mereix, hem decidit incloure aquesta peça narrativa en llengua asturiana dins de la nostra petita publicació en català. Encaridament us convidem a llegir aquest relat; us sorprendreu de veure que ho enteneu tot, o gairebé tot. Inclús restareu parats de la gran semblança que presenten no pocs mots d’una llengua i de l’altra. ¿L’argument del relat? L’autor ens narra amb un estil senzill però efectiu i fàcilment entenedor el seu viatge a Colòmbia dins del context d’un programa universitari per a desenvolupar un projecte d’investigació. Així doncs, intrèpids lectors, ¿accepteu el repte? ¿Ens acompanyareu en el viatge? ¡Ja us diem que no quedareu decebuts!

Peles caleyes revueltes de Colombia, de Xuan Porta, forma part del número 35 de La Lluna en un Cove. Comprar aquest número

Ambrose G. Bierce

Ambrose Gwinett Bierce va néixer el 24 de juny de 1842 a l’assentament purità de Horse Cave Creeck, al comtat de Meigs (Ohio), en una família calvinista de tretze germans. Els pares, carregats de repressions i prejudicis, van pujar els fills entre càstigs corporals i el terror de les flames de l’Infern, cosa que féu covar al petit Ambrose un odi visceral per la seva família. Al començament de la Guerra de Secessió, es va allistar molt il·lusionat a l’exèrcit federal, però ben aviat va quedar colpit pels horrors de la guerra. Participà en diverses batalles (Shiloh, Chickamauga, Chattanooga i Kennesaw Mountain, entre d’altres) i va acabar ferit de gravetat. De les seves experiències bèl·liques en van sortir alguns dels relats més esfereïdors sobre aquella guerra. El 1865 es va llicenciar desencisat dels éssers humans, amb un escepticisme i un pessimisme còsmic que ja no l’havien d’abandonar. El 1867 s’estableix a San Francisco i es converteix en periodista. Les seves columnes ben aviat van ser cèlebres pels seus atacs virulents a polítics, ministres de l’Església, poetes i altres periodistes, fins al punt que se’l considerava «the wickedest man in San Francisco». El 1871 es va casar amb Mary Ellen Day, de qui es va separar el 1888 i divorciar el 1904, i amb qui va tenir tres fills. Entre 1872-75 viu i treballa a Londres, època en què comença a escriure relats. Novament als EEUU, deixant de banda una aventura a Dakota del Sud com a administrador de la Black Hills Placer Mining Company, reprèn la seva activitat com a periodista i el 1887 entra a treballar per al magnat de la informació W. Randolph Hearst, fins al 1909. A l’octubre de 1913, amb setanta-un anys, Bierce, després d’haver deixat arreglats legalment tots els seus assumptes, marxa de Washington i al desembre entra a Mèxic per El Paso. A Ciudad Juárez s’uneix a Pancho Villa com a observador fins que se’n perd el rastre. En una de les darreres cartes que escrigué a la seva neboda Lora, deia: «Si sents a dir que m’han posat davant una paret de pedra mexicana i m’han cosit a trets, si et plau, sàpigues que penso que és una bona manera de deixar aquesta vida. És millor que la vellesa, la malaltia o una caiguda per les escales del celler. Ser un gringo a Mèxic, ¡ah, això sí que és eutanàsia!» Malgrat que hi ha moltes teories sobre la seva desaparició, es creu que va morir durant el setge d’Ojinaga (gener de 1914). Aquest darrer episodi de la vida de Bierce és literaturitzat a la novel·la “Gringo viejo” (1985), de Carlos Fuentes, de la qual va sortir la pel·lícula “Old Gringo” (1989), dirigida per Luis Puenzo i protagonitzada per Gregory Peck. L’obra de Bierce comprèn des de les faules fantàstiques una mica a l’estil d’Isop i Lafontaine, fins al món del terror sobrenatural, passant pels truculents relats de guerra i les històries macabres d’humor negre. En certa manera segueix la tradició de Poe, Hawthorne i Melville, i Lovecraft va incorporar alguns elements de l’obra de Bierce als Mites de Cthullu. De la seva nombrosa obra cal destacar “Tales of Soldiers and Civilians” (1891), “Black Beetles in Amber” (1892), “Can Such Things Be?” (1893) “Fantastic Fables” (1899) i “The Devil’s Dictionary” (1911). En "La Lluna en un Cove" (núm. 35) hem publicat el relat "Un abrandament imperfecte", d'Ambrose G. Bierce, amb traducció de Joaquim Martí.

Théophile Gautier

Théophile Gautier (Tarbes, 1811- Neuilly-sur-Seine, 1872). Escriptor i crític d’art francès. Va ser una figura de transició entre el romanticisme i el parnassianisme. Malgrat que inicialment volia ser pintor, la coneixença amb Victor Hugo va fer que es decantés per la literatura. Adherit a l’estètica romàntica, va ser un dels participants més apassionats de la famosa batalla d’Hernani (1830). Era amic de Baudelaire i de Gérard de Nerval i, amb aquest últim, va ser l’ànima del cenacle de la Rue du Doyenne, que reunia artistes que posaven de dandis i de satànics, però que també va assentar les bases de l’anomenada École Parnassienne. Gautier va ser un dels defensors més fervents de la teoria de l’art per l’art: l’art no ha de tenir una finalitat altra que ésser, idea que el mateix autor va exposar als pròlegs de “Les Jeune-France, romans goguenars” (1833) i de “Mademoiselle de Maupin” (1835-36). Va fer nombrosos viatges (Egipte, Itàlia, Rússia...), dels quals van sortir diversos llibres d’impressions i que també va aprofitar en alguns dels seus relats de ficció. Entre les seves obres, destaquen “Premières poesies” (1830), “Emaux et Camées” (1852), “Le Roman de la Momie” (1857) i “Capitaine Fracasse” (1863). En "La Lluna en un Cove" (número 35) hem publicat el relat "Dos actors per a un paper", de Théophile Gautier, amb traducció al català d'Elisabet Carbó.