Irènia Miravet

Irènia Miravet (Reus, 1977). Des de ben petita sempre he escrit, guanyant cada any diversos concursos literaris a l’escola. Degut als estudis de música, dansa i pintura, l’escriptura va quedar relegada a un racó durant molts anys, com una afició d’adolescent. Fa un any se’m va despertar una veritable necessitat d’expressar-me escrivint, i com una font les paraules van brollar totes de cop: poemes, contes, reflexions, prosa poètica... i des de llavors no he parat; s’ha convertit en una eina molt íntima de descarregar les inquietuds i comunicar-me d’una forma diferent. Els meus gustos literaris abracen tota la història, gèneres i continents: Beckett, Capote, Brecht, Strindberg, Pinter, la poesia de Bukowski, Benedetti, Á. González, Martí i Pol, Mª Mercè Marçal... Podria destacar «El hereje», de Delibes, «Vida i època de Michael K.», de Coetzee, «El poema de Gilgamesh», «Aloma», de Rodoreda, «Assaig sobre la ceguesa», de Saramago, i especialment «La vieja sirena», de J. Sampedro. En La Lluna en un Cove (núm. 28) he publicat Mai no és tard, Roser

Tot a punt per a la sortida del número 28 de La Lluna en un Cove

Número 28 de La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català

Amb relats de:

Joan Tudela
Eugeni Berenguer
Irènia Miravet
Jordi Moreno
Joaquim Casal


I amb les traduccions de:
V. I. Briússov
H. P. Lovecraft

I l'article d'Emili Gil
Miravet: el baluard templer, llegendes i rius de vida

Reportatge:
El misteri dels anells del llac Baikal

La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 28
114 pàgines
Format: 15 x 21 cm.

PVP: Només 8,20 Euros
Sol·licita el teu exemplar

Portada del número 28 de La Lluna en un Cove

Jordi Moreno

Jordi Moreno Crespí (Torelló, 1985). Tot i que vaig estudiar Disseny i Producció Editorial, ara mateix treballo de carter; reparteixo multes, factures, i quilos de publicitat ensobrada pels carrers d’un barri mig adormit. Des de fa uns mesos, dedico les estones lliures a estudiar Humanitats, a distància. Des de fa anys (des que en tenia nou, penso de vegades, tot i que tan sols és un número a l’atzar que supleix el dubte) dedico algunes hores al mal vici d’escriure, que en molts casos, com el meu, no és més que una extensió del vici de llegir (però, en tot cas, el més sa entre tots els meus vicis). Durant l’etapa escolar em vaig atipar de premis literaris, però, un cop abandonat l’institut, la ratxa de guardons va entrar en una sequera només trencada en una ocasió, fa un parell d’anys: Primer Premi d’Assaig Independentista; Dux Editorial, 2009). També col·laboro al setmanari «Torelló» i he format part de diversos col·lectius locals de caire cultural i/o polític. No sóc lector de cap gènere concret; sempre m’he decantat per les lectures que pequen d’inclassificables. En La Lluna en un Cove he publicat (núm. 28) La identitat col·lectiva

Joaquim Casal

Joaquim Casal i Fàbrega va néixer a Palau Sacosta (Gironès) en 1948. És enginyer industrial i professor a la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha publicat tres llibres amb moltes equacions, que no interessen gairebé a ningú. Fa vint anys va comprar i restaurar una vella casa en un poblet del Lluçanès, terra amb una forta tradició de bruixes, bandolers i guerres carlines. Ara escriu relats inspirats en aquesta tradició, amb l’esperança que aquesta vegada interessin a algú més. Ha guanyat la «Menció UPC» del Premi de Ciència Ficció UPC 2010 per l’obra «Una recerca en dos temps». A «La Lluna en un Cove» ha publicat «L’esperit de fum» (núm. 15), «Plomanegra i en Tallacanyes» (núm. 20), «Entropia minvant» (núm. 28), "Penjada en una alta forca" (núm. 36), i "El garrí esgarriat" (núm. 41).

Eugeni Berenguer

Eugeni Berenguer i Batlle (Barcelona, 1964). La família —està casat i té dos fills petits— i una petita empresa d’informàtica no li deixen gaire temps lliure. Tanmateix, darrerament ha pogut esgarrapar una mica de temps al dia per a ressuscitar una afició de joventut: imaginar petites històries que haurien pogut passar. Li interessen gairebé tots els gèneres literaris: poesia, novel·la, teatre. Entre els libres que més li han agradat hi ha «La Metamorfosi» de Franz Kafka, «Històries extraordinàries» d’Edgar Poe, «Veinte poemas de amor y una canción desesperada» de Pablo Neruda, «Cien años de soledad» de Gabriel García Márquez i, darrerament, «El codi da Vinci» de Dan Brown. En La Lluna en un Cove (núm. 28) hem publicat el relat Clàudia, d'Eugeni Berenguer.

Joan Tudela

Joan Tudela (Barcelona, 1954) és llicenciat en Periodisme a la UAB. Com a periodista ha treballat a la premsa escrita, a la ràdio i a la televisió i ha guanyat sis premis: el Francesc Layret, el Ciutat de Barcelona, el Gaziel, el Jaume Ciurana, el Federació d’Ateneus i el Serra i Moret. Ha publicat vuit llibres i centenars d’articles d’opinió a diaris i revistes. Un dels temes que més ha tractat és el fet lingüístic i un dels gèneres literaris que més ha cultivat com a escriptor és l’aforisme. Actualment, és col·laborador habitual de la revista digital «InfoMigjorn» i dels diaris digitals «laMalla.cat» i «Crònica.cat». En La Lluna en un Cove hem publicat La segona mort del senyor Esteve (núm. 28), Joc de contes (núm. 32), Prodigis televisius (núm. 34), i "Gent de metro de fa vint anys" (núm. 38) de Joan Tudela.

Howard Phillips Lovecraft

Howard Phillips Lovecraft (Providence, Rhode Island 1890 – 1936). Escriptor nord-americà, considerat un clàssic dins de la narrativa de terror i un dels principals precursors del gènere de ciència-ficció, i especialment del subgènere anomenat weird-fiction. Va ser poc llegit en vida (en part perquè moltes de les seves obres van ser publicades pòstumament), però ha acabat esdevenint un escriptor de culte que ha influenciat nombrosos autors. Entre moltes altres coses, va aportar els «Mites de Cthulhu», un sistema mitològic que es va desenvolupar a través de diverses narracions interconnectades, que van inaugurar el «terror còsmic». De la seva obra caldria esmentar «At the Mountains of Madness» (1931), «The Dunwich Horror» (1945) i «The Case of Charles Dexter Ward» (1952). En La Lluna en un Cove hem publicat (número 28) L'alquimista de H. P. Lovecraft.

Mai no és tard, Roser, Irènia Miravet (dins del núm. 28 de La Lluna en un Cove)

Mai no és tard, Roser
Irènia Miravet

Mai no és tard, Roser, d’Irènia Miravet, és un simpàtic relat que parla sobre el xoc entre dos mons sempre diferents: el dels joves per una banda, i el de la gent gran per una altra. Tal vegada, d’uns anys ençà, aquest xoc s’ha fet més evident, a causa de les vertiginoses transformacions a què s’ha vist sotmesa la nostra societat actual en general, transformacions que han somogut valors que fins ara es creia que estaven fermament establerts. En el relat, la Roser, l’àvia i matriarca de la família, veu amb preocupació el comportament llibertí i degenerat del seu nét, en Dícac, amb el qual ha de compartir unes vacances d’estiu. Mentrestant, i paral·lelament, la Roser descobrirà alguns secrets de família, que, juntament amb el «descobriment» del món del Dídac, la portaran a qüestionar-se la seva visió sobre la vida.

Mai no és tard, Roser, d'Irènia Miravet, forma part del número 28 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Clàudia, Eugeni Berenguer (dins del núm. 28 de La Lluna en un Cove)

Clàudia
Eugeni Berenguer

Clàudia, d’Eugeni Berenguer, és un relat més aviat breu, però colpidor, que ens introdueix en la història d’una jove parella que veu estroncada la continuïtat de la seva relació per unes circumstàncies que ara no desvetllarem ací. Amb un final agredolç que us impactarà.

Clàudia, d'Eugenir Berenguer, forma part del número 28 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Miravet: el baluard templer, llegendes i rius de vida (dins del núm. 28 de La Lluna en un Cove)

Miravet: el baluard templer, llegendes i rius de vida
Emili Gil

Com sempre, l’Emili Gil, des de la seva secció d’articles sobre qüestions literariofantasmagòriques «L’altra cara de la lluna», ens proposarà un apassionant tema. En aquest cas serà: Miravet: el baluard templer, llegendes i rius de vida. Un article que ens desvetllarà alguns secrets del castell d’aquesta localitat de la Ribera d’Ebre, centre d’una poderosa comanda templera, i més tard hospitalera, durant l’època medieval. L’article fa un repàs a l’evolució històrica de la fortificació i de les ordes que el van tenir al seu càrrec, sense deixar de banda les llegendes més o menys fonamentades que s’han generat al voltant: esperits en pena d’antics templers assassinats, monstres, estranyes aparicions...

Miravet: el baluard templer, llegendes i rius de vida, d'Emili Gil, forma part del número 28 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir l'article sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

La identitat col·lectiva, Jordi Moreno (dins del núm. 28 de La Lluna en un Cove)

La identitat col·lectiva
Jordi Moreno

En La identitat col·lectiva, l’autor, Jordi Moreno, es serveix d’un fet extraordinari (¿una mena de MacGuffin, potser?) com a excusa per a mostrar-nos la permanent mutabilitat d’una cosa tan complexa com és la identitat col·lectiva; una realitat que adopta diferents formes, però que (¿potser és aquest el missatge del conte?) només té existència a través dels mitjans de comunicació. Com a mínim, un somriure sí que deixareu anar quan acabeu de llegir aquest breu relat.

La identitat col·lectiva, de Jordi Moreno, forma part del número 28 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Entropia minvant, Joaquim Casal (dins del núm. 28 de La Lluna en un Cove)

Entropia minvant
Joaquim Casal

Entropia minvant, de Joaquim Casal, és un relat que està a mig camí entre el gènere fantàstic i la ciència-ficció. Potser convindria usar paraules del propi autor per a presentar el relat i donar així una pista de per on aniran els trets. Heus ací: «La segona llei de la termodinàmica estableix que les coses, els sistemes, la vida, només poden evolucionar en una direcció: d’un estat més ordenat a un de més desordenat, d’un estat de baixa probabilitat a un de més alta probabilitat [...] L’entropia és una propietat que ens diu què pot i què no pot succeir en el món real. La segona llei diu que un canvi pot tenir lloc només si l’entropia del sistema augmenta, i sempre cap a un major desordre.» Per tant, l’entropia minvant seria una cosa impossible... Vaja, com demanar La Lluna en un Cove. L’autor d’aquest relat ens proposa per tant una interessant juguesca literària però també científica: el protagonista del conte, habitant solitari d’un pis molt particular, haurà de suportar alguns dels efectes possibles de la... ja sabeu: l’entropia minvant.

Entropia minvant, de Joaquim Casal, forma part del número 28 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

La segona mort del senyor Esteve, Joan Tudela (dins del núm. 28 de La Lluna en un Cove)

La segona mort del senyor Esteve
Joan Tudela

Joan Tudela, reinventa un final per a la famosa obra de Santiago Rusiñol. Aquest relat, configurat en dues parts ben diferenciades, ficciona una hipotètica troballa d’un suposat final definitiu de «L’auca del Senyor Esteve». La primera part de la narració és una mena de presentació o introducció sobre el contingut del manuscrit inèdit de Rusiñol que es reprodueix íntegrament en la segona part, i que conté un final diferent al de l’obra que va ser publicada el 1907. En conjunt, el relat representa un molt interessant exercici literari, que sens dubte cridarà l’atenció tant a aquells que prèviament hagin llegit l’original de Rusiñol com als que no ho hagin fet encara.

La segona mort del senyor Esteve, de Joan Tudela, forma part del número 28 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

L'alquimista, Howard Phillips Lovecraft (dins del núm. 28 de La Lluna en un Cove)

L'alquimista
Howard Phillips Lovecraft

Aquest conte, pel que fa l’estructura, als personatges, i, sobretot, a la temàtica i als ambients en què es desenvolupa la història, és una peça que s’inclou decididament dins de la narrativa gòtica més clàssica, la qual no deixa de ser una branca, una manifestació, o com es pugui dir, pertanyent al romanticisme (en el cas de Lovecraft, un romanticisme tardà). Castells en ruïnes, referències a l’època medieval, personatges turmentats... tot això són alguns dels ingredients clàssics d’una de les formes que va prendre un fenomen tan complex com el romanticisme, que, segons alguns teòrics, va ser bàsicament una reacció contra l’excessiu racionalisme de l’època precedent (la Il·lustració). La narrativa gòtica, emmarcada dins del corrent romàntic, presenta ambients tenebrosos, foscos, paisatges dominats per la boira, més aviat rurals que no pas urbans, i cases decadents pertanyents a una aristocràcia que es veu superada (i marginada) pels canvis socials que estan reordenant (o han reordenat ja) el món. En aquest sentit, «L’alquimista» vindria a ser una peça modèlica, o, si preferiu dir-ho així, una obra que segueix amb bastant fidelitat els patrons marcats per al gènere. Prenent de referència, per tant, aquests patrons, Lovecraft basteix una història fosca per a parlar-nos de coses com la soledat extrema, el determinisme, la ira destructiva, la venjança insadollable, i, per si no en teniu prou amb això, ens envia un inquietant missatge final: l’origen d’allò que ens perjudica el trobarem, de vegades, molt a prop de nosaltres; més a prop del que ens pensem. És notable també la prosa utilitzada per Lovecraft, una prosa que sovint es tira a faltar en la narrativa actual.

L'alquimista, de H. P. Lovecraft, forma part del número 28 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

En el mirall, Valérii Iàkovlevitx Briússov (dins del núm. 28 de La Lluna en un Cove)

En el mirall
Valérii Iàkovlevitx Briússov

En el número anterior vam avisar que potser publicaríem un altre conte traduït de Briússov, i la veritat és que us vam mentir. Sí, mentir, perquè aquell «potser» era només retòric; en el moment d’escriure aquelles línies, ja sabíem que «de ben segur», és a dir, «amb total seguretat», tornaríem a publicar un altre petit conte de Briússov. I bé, no hem volgut esperar més: si en el número 27 publicàvem «El bust de marbre», ara ací publiquem «En el mirall»; si aquell us va agradar, aquest us encantarà. De fet, en la nostra humil opinió, voldríem afirmar que «En el mirall» és una autèntica obra mestra, una joia literària d’aquelles que val la pena conèixer i estimar. I encara direm més: és injust (indignant, diríem fins i tot) que aquesta peça no tingui el seu lloc (un lloc sens dubte preferencial) en alguna de les antologies de contes fantàstics que s’editen en el nostre país. Perquè, sembla, aquest relat ha romàs fins ara sense traducció ni al català ni tan sols al castellà, com bona part de l’obra d’aquest interessant autor rus. Tenim per tant la satisfacció de presentar-vos aquesta excel·lent (i esborronadora) narració, on alguns potser trobareu influències del millor Maupassant, o fins i tot del mateix Poe. En qualsevol cas, no tenim cap dubte que després d’haver llegit aquest relat, cap de vosaltres no tornarà a mirar-se en un mirall sense sentir alguna esgarrifança...

En el mirall, de V. I. Briússov, forma part del número 28 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

La Lluna en un Cove a Barcelona pel Sant Jordi 2011

Us informem que enguany La Lluna en un Cove també serà present el dia de Sant Jordi a Barcelona: tindrem un espai dedicat per a la nostra revista dins del Quiosc de l'APPEC, instal·lat durant tot el dia en la Rambla de Catalunya, entre Aragó i Consell de Cent. Allà, dins de la carpa de l'APPEC, podreu trobar informació sobre La Lluna en un Cove, i també l'últim número publicat. Podreu també subscriure-vos a la nostra revista en unes condicions especials. Ja sabeu: si sou a Barcelona pel Sant Jordi, busqueu-nos dins de la carpa-quiosc de l'APPEC.

Surt a la venda el número 27 de La Lluna en un Cove

Número 27 de La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català

Amb relats de:

Ken Liu
Anna Rossell
Jordi Sebastià
Satie


I amb les traduccions de:
V. I. Briússov

I l'article d'Emili Gil
Jean Ray: el mestre de Gant, artista de la por verda

La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 27
114 pàgines
Format: 15 x 21 cm.

PVP: Només 8,20 Euros
Sol·licita el teu exemplar

Portada del número 27 de La Lluna en un Cove

Cita a cegues, Jordi Sebastià (dins del núm. 27 de La Lluna en un Cove)

Cita a cegues
Jordi Sebastià

Una impactant història narrada d’una manera molt original: el relat avança paral·lelament a una recepta de cuina. La protagonista, una noia, decideix cuinar un plat molt especial, que evoca en ella el record d’una aventura amorosa que va sorgir (i per això el títol) en una cita a cegues. Però no us deixeu enganyar per açò que acabem de dir, i llegiu el relat fins al final... ¡Us sorprendrà!

Cita a cegues, de Jordi Sebastià, forma part del número 27 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

El literomàntic, Ken Liu (dins del núm. 27 de La Lluna en un Cove)

El literomàntic
Ken Liu

El literomàntic, de Ken Liu, és un relat publicat anteriorment en la prestigiosa revista americana F&SF (Fantasy & Science Fiction), i que ara amb permís de l’autor presentem al nostre públic lector en català, amb una més que acceptable traducció del company J. F. Coves. Potser molts de vosaltres, en aquests moments, us esteu preguntant: ¿Literomàntic? ¿Què és un «literomàntic»? Ja us avisem: no cal que busqueu el terme en cap diccionari en la nostra llengua; no trobareu aquest mot en cap obra de consulta en català. Si més no, nosaltres no l’hem trobat en cap dels diccionaris que tenim al nostre abast, que són uns quants. I, la veritat, és estrany que aquesta paraula no figuri, ara per ara, en cap de les obres de consulta de què disposem els catalanoparlants, ja que el mot en qüestió es refereix a una realitat ni de bon tros nova, sinó tot el contrari: molt antiga, fins i tot més antiga que la nostra pròpia cultura i la nostra civilització. Anem a pams, i expliquem les coses una darrere d’una altra per a guanyar en claredat i en concisió, ja que el tema s’ho mereix. Com potser ja deveu haver notat els més avisats, aquest mot «literomàntic» s’assembla molt a «quiromàntic», «nigromàntic», «aeromàntic», i a altres similars. Si consultem el Diccionari de la formació dels mots, de Jordi Bruguera (Enciclopèdia Catalana, 2006), trobarem que les partícules «-màntic» i «-màntica», relacionades amb la partícula «-mància», provenen del terme grec «manteía», i denoten «predicció, endevinació». Així, el terme «quiromàntic» significa «persona que professa la quiromància», és a dir, l’«art d’endevinar el passat d’una persona o de predir-li el futur mitjançant l’examen de les línies, prominències i altres característiques de la mà»; el terme «aeromàntic» significa «persona versada en aeromància, és a dir, en l’art d’endevinar coses basant-se en els fenòmens aeris»; el terme «nigromàntic» significa «persona que es dedica a la nigromància, això és, l’art d’invocar els difunts per tal d’obtenir-ne el coneixement de les coses futures». Tots aquests termes sí que poden ser trobats en qualsevol dels nostres diccionaris. No és el cas, com ja hem dit suara, dels mots «literomàntic» i «literomància». Amb el que hem explicat fins ara, queda més o menys clar per on van els trets: es tracta de paraules que designen algun tipus de personatge relacionat d’alguna manera amb algun tipus d’art d’endevinació o de predicció del futur. Però, ¿quin tipus d’art? És fàcil arribar a saber-ho: fixem-nos en la primera part del terme, és a dir, en la que resta després de treure la partícula «-màntic», o «-mància»; queda la partícula «litero-», la qual és fàcil veure que té alguna relació amb «lletra». Així doncs, ¿un «literomàntic» és una persona que es dedica a llegir el futur basant-se en les lletres? Doncs sí, en efecte; més o menys és això. La literomància és un art desenvolupat per la cultura xinesa; a grans trets, és un conjunt de tècniques de lectura dels caràcters xinesos, que permeten arribar a saber el futur (però també el passat) de la persona que se sotmet a tals pràctiques. No donarem ara més explicacions preliminars; tot el que voldreu saber sobre la literomància i sobre els literomàntics ho trobareu explicat dins del mateix relat que us presentem. Un relat, com ja us deveu imaginar, on la cultura i en particular l’escriptura xinesa juga un paper essencial. Per tant, tots aquells que teniu curiositat per conèixer algunes particularitats sobre el «mecanisme de funcionament» dels caràcters xinesos, no us podeu perdre per cap motiu aquest relat; ¡quedareu fascinats! De tota manera, el relat no es limita tan sols a descriure l’art de la literomància xinesa; l’autor, Ken Liu, ens presenta una trama commovedora, narrada amb una extraordinària habilitat, en la qual prenen protagonisme una nena americana, Lilly, i un vell ancià xinès, el senyor Kan, i el seu nét, en Teddy. És aquesta una història ambientada en l’illa de Taiwan, en el context de la Guerra Freda i del Tractat Sino-Americà de Mútua Defensa. I no direm res més; amb això ja teniu més que suficient com a presentació del relat. De debò, us recomanem a tots i a totes la seva atenta lectura.

El literomàntic, de Ken Liu, forma part del número 27 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Microrelats, Anna Rossell (dins del núm. 27 de La Lluna en un Cove)

Microrelats
Anna Rossell

Històries impactants condensades en unes poques frases, de vegades en tan sols unes poques paraules. El gènere dels microrelats (o microcontes, com vulgueu dir-ne), exigeix una gran capacitat de concreció per part de l’autor, i una certa predisposició del lector a acceptar el joc literari que suposa reconstruir mentalment tota la història que s’amaga darrere de les poques paraules que conformen cada peça. Al contrari del que es sol creure, els microrelats requereixen un temps de lectura llarg.

Microrelats, d'Anna Rossell, forma part del número 27 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Jean Ray: el mestre de Gant, artista de la por verda (dins del núm. 27 de La Lluna en un Cove)

Jean Ray: el mestre de Gant, artista de la por verda
Emili Gil

L’Emili Gil, en la seva habitual secció de «L’altra cara de la lluna», ens fa un repàs sobre l’apassionant vida i obra de l’autor flamenc Jean Ray, considerat per molts com un mestre del gènere fantàstic, però que roman prou desconegut als Països Catalans i a bona part d’Europa. Amb una extensa obra, i una biografia de pel·lícula, quedareu fascinats amb aquest personatge nascut a Gant, Flandes, l’any 1887.

Jean Ray: el mestre de Gant, artista de la por verda, article d'Emili Gil, forma part del número 27 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

El bust de marbre, Valérii Iàkovlevitx Briússov (dins del núm. 27 de La Lluna en un Cove)

El bust de marbre
Valérii Iàkovlevitx Briússov

Un conte que parla sobre la memòria, sobre l’èxit i el fracàs, sobre la mundanitat, sobre la purificació i sobre la realitat i la irrealitat. Amb traducció de Liudòvic Mikhaïl.



El bust de marbre, de V. I. Briússov, forma part del número 27 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

En Nil, Satie (dins del núm. 27 de La Lluna en un Cove)

En Nil
Satie

En Nil, de Satie, és un tendre relat que tracta sobre una realitat que han de viure moltes dones joves de la nostra època. Un conte, doncs, molt femení, tant per la temàtica com per la sensibilitat usada en la narració; però que sens dubte interessarà tant a dones com a homes. Perquè, al cap i a la fi, allò que és femení i allò que és masculí no deixen de ser parts d’una mateixa realitat dual: la realitat humana.

En Nil, de Satie, forma part del número 27 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Ken Liu

Ken Liu va treballar com a programador abans d’esdevenir advocat, i diu que troba moltes similituds entre els dos camps. Les seves obres de ficció han aparegut en F&SF, Asimov’s, Clarkesworld, Lightspeed, entre moltes altres. Viu amb la seva família a Greater Boston, Estats Units. «El literomàntic» (publicat en el número 27 de La Lluna en un Cove) és un relat inspirat en una història que li va contar un vell advocat que havia viscut a Taiwan de petit.

Anna Rossell

Anna Rossell (Mataró, Barcelona, 1951), doctorada en Filologia Alemanya. Professora al Departament de Filologia Anglesa i Germanística de la UAB fins desembre de 2009. Des de 1978 s’ha dedicat a l’ensenyament de la llengua i la literatura alemanyes, a la traducció literària de l’alemany, a la crítica i a la recerca literàries i a la gestió cultural. Durant 2002 i 2003, membre de la comissió organitzadora de les trobades literàries entre continents (TRANSLIT). Col·labora regularment a «Quimera. Revista de Literatura», «Culturas» (La Vanguardia), «Contemporary Literary Horizonts», «Bocadesapo», entre altres. L’any 2001, finalista del Premi de Poesia Goleta i Bergantí amb «La veu per companya». El 2010, finalista del I Concurs de Microrelats Lorenzo Silva. Publicacions no acadèmiques: «Mi viaje a Togo» (Montflorit, 2006), el poemari «La ferida en la paraula», (Montflorit, 2010), «Viaje al país de la tierra roja» (inèdit), «Microrrelatos eróticos» (obra col·lectiva (Ediciones de la Universidad de Salamanca, 2006) i dues novel·les inèdites, «Mondomwowé» i «Aquellos años grises». El poemari «Quadern malià / Cuaderno de Mali» es publicarà pròximament. En La Lluna en un Cove publiquem els seus «Microrelats» (núm. 27).

Jordi Sebastià

En Jordi Sebastià i Galí (Terrassa, 1956). Doctor Enginyer Industrial. Viu a Viladecavalls i passa temporades a Xiva de Morella, al País Valencià. Al llarg de la seva vida ha treballat de moltes coses, des de bomber fins a col·laborador en projectes per a l’Agència Espacial Europea, encara que actualment es dedica a la docència. L’escriptura, la música, la fotografia, l’aviació, els viatges i les activitats d’aventura, són els seus hobbies recurrents. En l’àmbit de la ficció ha autoeditat tres llibrets de contes i relats breus. Algunes de les seves narracions han estat publicades per l’ajuntament de Viladecavalls, la revista «El Xafarder» (d’àmbit veïnal) i el butlletí mensual del Centre Excursionista de Terrassa. Ha guanyat diverses vegades els jocs florals de Viladecavalls. En la «Lluna en un Cove» ha col·laborat amb l’obra «Per Christum Dominum nostrum» (núm. 12), i «Cita a cegues» (núm. 27).

Valérii Iàkovlevitx Briússov

Valérii Iàkovlevitx Briússov (Moscou, 1873 – 1924). Poeta, dramaturg, traductor, crític literari i historiador rus. Considerat un dels principals membres del simbolisme rus. Les obres en prosa més famoses de Briússov són les novel·les històriques «L’altar de la victòria», que descriu la vida en l’antiga Roma, i «L’àngel de foc», ambientada en l’Alemanya del segle XVI. Com a traductor, va posar a l’abast dels lectors russos les obres de: Émile Verhaeren, Paul Verlaine, Edgar Poe, Victor Hugo, Oscar Wilde, Johan Goethe, entre molts altres. Va ser també important la seva activitat en el camp de la crítica literària, pels seus estudis de les obres de Puixkin i d’altres escriptors russos. En La Lluna en un Cove hem publicat els relats de Briússov: "El bust de marbre" (núm. 27), "En el mirall" (núm. 28), i "En despertar (Notes d'un psicòpata)" (núm. 41).

Satie

Carme Garcia, Satie (Vilanova i la Geltrú, 1963). De sempre m'ha estat més senzill expressar-me escrivint que parlant. Ara, d'un temps ençà vaig materialitzant un dels meus somnis: crear relats amb emocions i sensacions que em provoquen les petites coses, amb detalls que intento que no passin desapercebuts, capturant-los i alliberant-los amb el senzill gest d'escriure'ls en un full. Escriure m'asserena. El meu pseudònim correspon a un desig. M'encanta tocar el piano. Satie és un dels compositors que més m'impressiona. En «La Lluna en un Cove» he col·laborat amb els relats «Sopar» (núm. 17), «Aromes» (núm. 18), «Melodia» (núm. 21), «L'anunci» (núm. 23), i «En Nil» (núm. 27).

A punt de sortir el número 27

Queda poc perquè surti el nou número de La Lluna en un Cove: el número 27 !
Aviat penjarem aquí informació detallada sobre aquest nou número.
Mentrestant, continuem fent selecció de relats per als números següents: 28, 29, 30...
Si us animeu a enviar-nos relats per a selecció, podeu consultar l'apartat Enviar relats per a selecció

La Lluna en un Cove al Quiosc de l'APPEC a Terrassa

Us informem que el proper dijous dia 7 d'abril de 2011 i durant tot el cap de setmana, l'APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català) instal·larà el seu Quiosc itinerant (una carpa especial) a TERRASSA. Allà, dins del Quiosc de l'APPEC, La Lluna en un Cove tindrà una presència destacada: s'hi podrà trobar el darrer número publicat, i també es podran fer subscripcions a la nostra revista en unes condicions molt especials.

Descarregueu-vos la INVITACIÓ per al Quiosc de l'APPEC (arxiu PDF)


QUIOSC DE L'APPEC
DEL 7 AL 10 D'ABRIL
Plaça Nova
TERRASSA

HORARI DEL QUIOSC
Dijous, divendres i diumenge de 10 a 20 h.
Dissabte de 10 a 21 h.