Carme Garcia, Satie (Vilanova i la Geltrú, 1963). De sempre m'ha estat més senzill expressar-me escrivint que parlant. Ara, d'un temps ençà vaig materialitzant un dels meus somnis: crear relats amb emocions i sensacions que em provoquen les petites coses, amb detalls que intento que no passin desapercebuts, capturant-los i alliberant-los amb el senzill gest d'escriure'ls en un full. Escriure m'asserena. El meu pseudònim correspon a un desig. M'encanta tocar el piano. Satie és un dels compositors que més m'impressiona. En «La Lluna en un Cove» he col·laborat amb els relats «Sopar» (núm. 17), «Aromes» (núm. 18), «Melodia» (núm. 21), «L'anunci» (núm. 23), i «En Nil» (núm. 27).
dijous, 7 d’abril del 2011
Satie
Carme Garcia, Satie (Vilanova i la Geltrú, 1963). De sempre m'ha estat més senzill expressar-me escrivint que parlant. Ara, d'un temps ençà vaig materialitzant un dels meus somnis: crear relats amb emocions i sensacions que em provoquen les petites coses, amb detalls que intento que no passin desapercebuts, capturant-los i alliberant-los amb el senzill gest d'escriure'ls en un full. Escriure m'asserena. El meu pseudònim correspon a un desig. M'encanta tocar el piano. Satie és un dels compositors que més m'impressiona. En «La Lluna en un Cove» he col·laborat amb els relats «Sopar» (núm. 17), «Aromes» (núm. 18), «Melodia» (núm. 21), «L'anunci» (núm. 23), i «En Nil» (núm. 27).
