Irènia Miravet (Reus, 1977). Des de ben petita sempre he escrit, guanyant cada any diversos concursos literaris a l’escola. Degut als estudis de música, dansa i pintura, l’escriptura va quedar relegada a un racó durant molts anys, com una afició d’adolescent. Fa un any se’m va despertar una veritable necessitat d’expressar-me escrivint, i com una font les paraules van brollar totes de cop: poemes, contes, reflexions, prosa poètica... i des de llavors no he parat; s’ha convertit en una eina molt íntima de descarregar les inquietuds i comunicar-me d’una forma diferent. Els meus gustos literaris abracen tota la història, gèneres i continents: Beckett, Capote, Brecht, Strindberg, Pinter, la poesia de Bukowski, Benedetti, Á. González, Martí i Pol, Mª Mercè Marçal... Podria destacar «El hereje», de Delibes, «Vida i època de Michael K.», de Coetzee, «El poema de Gilgamesh», «Aloma», de Rodoreda, «Assaig sobre la ceguesa», de Saramago, i especialment «La vieja sirena», de J. Sampedro. En La Lluna en un Cove (núm. 28) he publicat Mai no és tard, Roser
dimecres, 20 d’abril del 2011
Irènia Miravet
Irènia Miravet (Reus, 1977). Des de ben petita sempre he escrit, guanyant cada any diversos concursos literaris a l’escola. Degut als estudis de música, dansa i pintura, l’escriptura va quedar relegada a un racó durant molts anys, com una afició d’adolescent. Fa un any se’m va despertar una veritable necessitat d’expressar-me escrivint, i com una font les paraules van brollar totes de cop: poemes, contes, reflexions, prosa poètica... i des de llavors no he parat; s’ha convertit en una eina molt íntima de descarregar les inquietuds i comunicar-me d’una forma diferent. Els meus gustos literaris abracen tota la història, gèneres i continents: Beckett, Capote, Brecht, Strindberg, Pinter, la poesia de Bukowski, Benedetti, Á. González, Martí i Pol, Mª Mercè Marçal... Podria destacar «El hereje», de Delibes, «Vida i època de Michael K.», de Coetzee, «El poema de Gilgamesh», «Aloma», de Rodoreda, «Assaig sobre la ceguesa», de Saramago, i especialment «La vieja sirena», de J. Sampedro. En La Lluna en un Cove (núm. 28) he publicat Mai no és tard, Roser
