Eugeni Berenguer i Batlle (Barcelona, 1964). La família —està casat i té dos fills petits— i una petita empresa d’informàtica no li deixen gaire temps lliure. Tanmateix, darrerament ha pogut esgarrapar una mica de temps al dia per a ressuscitar una afició de joventut: imaginar petites històries que haurien pogut passar. Li interessen gairebé tots els gèneres literaris: poesia, novel·la, teatre. Entre els libres que més li han agradat hi ha «La Metamorfosi» de Franz Kafka, «Històries extraordinàries» d’Edgar Poe, «Veinte poemas de amor y una canción desesperada» de Pablo Neruda, «Cien años de soledad» de Gabriel García Márquez i, darrerament, «El codi da Vinci» de Dan Brown. En La Lluna en un Cove (núm. 28) hem publicat el relat Clàudia, d'Eugeni Berenguer.
dimecres, 20 d’abril del 2011
Eugeni Berenguer
Eugeni Berenguer i Batlle (Barcelona, 1964). La família —està casat i té dos fills petits— i una petita empresa d’informàtica no li deixen gaire temps lliure. Tanmateix, darrerament ha pogut esgarrapar una mica de temps al dia per a ressuscitar una afició de joventut: imaginar petites històries que haurien pogut passar. Li interessen gairebé tots els gèneres literaris: poesia, novel·la, teatre. Entre els libres que més li han agradat hi ha «La Metamorfosi» de Franz Kafka, «Històries extraordinàries» d’Edgar Poe, «Veinte poemas de amor y una canción desesperada» de Pablo Neruda, «Cien años de soledad» de Gabriel García Márquez i, darrerament, «El codi da Vinci» de Dan Brown. En La Lluna en un Cove (núm. 28) hem publicat el relat Clàudia, d'Eugeni Berenguer.
