Selecció de relats per a publicació en la revista

¿Vols publicar els teus relats en "La Lluna en un Cove"? Tots els mesos fem selecció de relats per a publicació en la revista. ¿T'hi animes? Consulta les nostres bases i participa. Feu clic ací.

Us recomanem

Us recomanem el nou llibre de Salvador Beltran: "El canal" (Editorial El Toll, 2011). Un apassionant viatge per tot l'Estat de Nova York, des del llac Erie fins al riu Hudson, a través del canal que uneix tots dos, passant per Buffalo, el riu Niàgara, Tonawanda, Lockport, Rochester, Cross Lake, Baldwinsville, el llac Oneida, Sylvan Beach... Més informació a la web oficial d'El Toll: www.eltoll.cat

Número 32 de La Lluna en un Cove

Número 32 de La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català

Amb relats de:

Marta Nin, Joan Tudela, David Vilaseca, Magalí Malagelada, Pep Gómez, Lula, Marc Aureli Espinós, Carmen Julià




La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 32
118 pàgines
Format: 15 x 21 cm.

PVP: Només 8,20 Euros
Sol·licita el teu exemplar

Portada del número 32 de La Lluna en un Cove

Carmen Julià

Carmen Julià (Mataró, 1965). Llicenciada en Filologia Catalana l’any 1988. Professora de Llengua i Literatura Catalana als Salesians de Mataró, des del 1989. Escriu el recull de contes “Set Paranoies” (1997), amb el qual queda finalista al Premi Pere Calders, i les novel·les “Mentre pugen els brioixos” (2000), “No hi ha meló sense taca” (2004) amb la qual obté el premi de narrativa Goleta i Bergantí del Masnou, i “No hi ha somnis impossibles”, publicada per l’editorial El Toll (2010). En “La Lluna en un Cove” ha col·laborat amb els relats “Depil-tot” (núm. 14), “Llimacs” (núm. 16, Especial Elles), “Una pèrdua guanyada” (núm. 20), “Nadal, iogurts i arbres” (núm. 23), i "Invisible" (núm. 32).

Magalí Malagelada

Magalí Malagelada (Girona, 1967). Treballo d’advocada, i en aquesta feina em faig un bon tip d’escriure, tot i que el que escric no té res a veure amb el que veritablement m’agrada escriure. Em considero una lletraferida sense possibilitat —ni ganes— de reinserció. Llibres com “Anna Karènina” de Lleó Tolstoi o “Incerta glòria” de Joan Sales m’han fet viure moments inoblidables. M’agraden els contes infantils i juvenils (el que més, “Els últims gegants”, de François Place) i n’he escrit una bona colla. Alguns s’han publicat a l’Editorial Pedra de Toc: “Sóc en Pau” (2005), “Les paraulotes d’en Pau” (2008), “En Pau fa atletisme” (2009) i “En Pau juga a bàsquet” (2010). Recentment he rebut un accèssit al Premi de narrativa curta Sònia Ors de 2011, convocat pel Col·legi d’Advocats de Girona, pel relat “Vestit per a l’ocasió”. L’escriure, com el llegir, l’escoltar música, l’anar al teatre, pujar muntanyes, fer patchwork..., m’allibera, em fa viure. En el núm. 32 de “La Lluna en un Cove” he publicat el relat "L'un per l'altre", en el núm. 34 "Connexions", i en el núm. 36 "Vestit pera l'ocasió".

Pep Gómez

Pep Gómez Arbona. Vaig néixer a Menorca, a la població d’Alaior, el 1960. Sóc llicenciat amb grau en Ciències Biològiques per la UAB; especialitat de Botànica, i actualment treballo a l’empresa privada. Vaig començar a escriure de veritat fa uns deu anys. Vaig publicar la primera part d’una trilogia “Honderos de la Menor. Libro I: Bàlash” (Ed. Grafema, 2007), novel·la històrica ambientada en la Menorca del segle III aC, i, posteriorment, el “Libro II: en la Menor y en la guerra” (Ed. Bubok.es, 2009). El tercer i definitiu volum roman estotjat en espera de decidir què fer-ne, així com les traduccions catalanes del dos primers volums. A l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès he cursat Iniciació a la Narrativa, Narrativa en Català i Novel·la I i II en català. L’any 2009 vaig rebre el I Premi Internacional de Relats Històrics, concedit pel Grup d’Història del Casal de Mataró, pel conte “El vell de la fona desfilada”, ambientat a l’època de la conquesta romana de Menorca. Va ser publicat a Fibrilejada, la revista del Grup. Així mateix, “La Lluna en un Cove”, al seu número de juliol de 2009, em va publicar el conte “L’escull de la ria”, un relat de rerefons fantàstic ambientat a la Galícia actual. Aquest relat va ser escollit un dels cinc finalistes al Premi Ictineu a la millor narració curta de ficció en català del 2009. Al 2011 també he arribat a ser finalista al Premi de Relats Breus Vila de Gràcia i a l’Illa de Menorca de Relats. Per aquest últim, el conte guardonat “El llaüt”, serà publicat aquest mateix 2011 per l’Ed. Menorca en un recull dels contes finalistes. Sóc col·laborador habitual de la revista “S’Ull de Sol”, publicació cultural d’àmbit insular menorquí, amb articles relacionats amb records de la meva infantesa a l’illa. També en “La Lluna en un Cove” he publicat el relat "El jardí de Na Gorda".

Lula

Em dic Lluïsa Gutiérrez Castro (Lula) i vaig néixer a Barcelona el 1961, encara que tota la família és granadina. He viscut a L’Hospitalet de Llobregat, fins als 35 anys. Des de fa 15 anys sóc veïna de la vila de Molins de Rei, a la comarca del Baix Llobregat. Vaig llicenciar-me en Hispánicas per la Universitat Central de Barcelona, al 1984. Anys més tard vaig acabar els cursets de doctorat, i el treball d’investigació sobre el llenguatge publicitari. Des de 1990 tinc una feina que m’assegura el sou i em permet relacionar-me amb molta gent, perquè és de cara al públic. El meu temps d’oci l’ocupo llegint, escrivint i mirant pel·lícules (m’esforço que no siguin ianquis, però no sempre ho aconsegueixo). També m’agrada escoltar la ràdio i navegar per internet. M’agrada llegir novel·les, no importa el gènere, però amb qualitat literària. Fins ara, la literatura és l’únic que no m’ha decebut mai. I li sóc fidel. Podria esmentar molts autors que són del meu gust: espanyols com Torrente Ballester; catalans com Jaume Cabré; anglesos com Virginia Woolf; americans com Paul Auster... Sempre he tingut debilitat per l’escriptura i, un cop, al meu poble d’ara vaig guanyar un premi local del concurs de narracions Mercè Rodoreda, només per a dones. He participat en un blog literari que es diu “365 contes” amb 12 relats curts i, algun dia, els publicaran en format llibre, però no sé quan. Fa temps que guardo tot el que se m’ocorre, abans en llibretes, ara a una carpeta de documents de Word. En el número 32 de "La Lluna en un Cove" he publicat el relat "La vella i la bústia", i en el número 33 "Intitulat".

David Vilaseca

David Vilaseca Basco (Sant Quirze de Besora, 1973). Artesà ebenista de professió i fervent excursionista i muntanyenc. És autor del llibre “Emili Juncadella. Aventures d’un burgès als Pirineus” (Cossetània, 2004) i redactor de la revista “El 855”. També ha publicat diversos articles en revistes especialitzades, com “Vèrtex”, “Muntanya” o “Monografies del Montseny”. L’any 2010 va guanyar el Premi de Periodisme de Muntanya i Aventura al Festival Internacional de Cinema de Muntanya de Torelló. Actualment està treballant en un llibre sobre el Bisaura i el seu paisatge natural. “La Lluna en un Cove”, en el seu núm. 32, inclou el relat "Quatre són dues cordades de dos", de David Vilaseca.

Marta Nin

Marta Nin és filla del barri de Gràcia de Barcelona, on va néixer l’any 1971. Va estudiar a l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets de la Universitat Autònoma de Barcelona, on es va especialitzar en anglès i rus aconseguint-ne el títol universitari l’any 1992. A banda de la formació lingüística, no només universitària, ha estudiat Història Medieval de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i ha fet un curs de periodisme religiós per a vaticanistes a la Pontifíca Universitat de la Santa Creu de Roma. Va començar a passar llargues temporades fora del país a partir dels dinou anys: a Anglaterra i Itàlia per estudis, i al pròxim orient, a Europa de l’est i a Rússia com a guia turística. Als vint-i-un anys es va traslladar a viure a Florència i, des d’aleshores, no ha tornat a viure mai més a Catalunya: del 1992 al 1996 a Florència, del 1996 al 1999 a l’illa de Malta, del 1999 al 2006 a Florència i a partir de l’estiu del 2006 a Roma, on viu ara amb el seu marit i els seus dos fills. Parla sis llengües i té passaport italià i espanyol. Ha treballat en l’ensenyament i també en l’àmbit bibliogràfic i editorial per a acabar dedicant-se al periodisme i a la narrativa. Com a periodista col·labora des de Roma amb diferents mitjans del país. També col·labora en esdeveniments de caire cultural i eclesial. Pel que fa a la narrativa ha publicat: “Una biblioteca particular”, relat publicat a “Cave canem. Revista de literatura”, 1996. “Cibernautes”, relat finalista al Concurs de contes curts de l’Alt Urgell, edició 2002 (publicat a la revista “Creatius”). “Due gocce di Marsala”, relat en llengua italiana finalista al Premio Letterario Pellegrino, edició 2003 presidida per Vincenzo Consolo. La traducció catalana ha estat publicada a la revista de relats “La Lluna en un Cove”, núm. 4 (2009). “Dones en camí”, recull de relats, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007. “El meu país”, relat publicat a la revista “La Lluna en un Cove” núm. 1 (2009). “Mujeres en camino”, traducció al castellà del recull “Dones en camí”, editorial Ciudad Nueva, octubre de 2009. “L’esclau”, relat publicat a l’agost del 2010 al blog “Una catalana a Roma”. “Un matí qualsevol”, relat publicat en el núm. 1615 (2 setembre 2010) de “Catalunya Cristiana”. En via de publicació a l’italià el recull “Dones en camí” i “El dol del lliri”, novel·la històrica inèdita. Actualment està escrivint alguns relats i documentant-se per a una nova novel·la històrica. En el número 32 de “La Lluna en un Cove” ha publicat "L'or i la porpra".

Invisible, Carmen Julià (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

Invisible, de Carmen Julià. Un càstig desproporcionat provoca una situació gairebé traumàtica a una alumna de primària, que es sent cruelment apartada de la resta dels companys, els quals acaben ignorant-la. L’anècdota cala en l’esperit de la nena, que, anys més tard, tindrà l’oportunitat de venjar-se...



Invisible, de Carmen Julià, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Divuit de setembre de 2011, Benvolgut Eustaqui, Marc Aureli Espinós (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

Es tracta d’un llarg correu electrònic escrit des de la desesperança més profunda. Alguna cosa ha passat amb l’Eustaqui, que no dóna senyals de vida des de ja fa temps. La seva amiga decideix escriure-li, malgrat que tingui la sensació que el correu no serà mai llegit pel destinatari. Una commovedora història sobre l’amistat (i potser sobre alguna cosa més), que inclou algunes reflexions sobre el tipus de relacions personals a través d’internet.


Divuit de setembre de 2011, Benvolgut Eustaqui, de Marc Aureli Espinós, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

L'un per l'altre, Magalí Malagelada (dins del número 32 de La Lluna en un Cove)

En L’un per l’altre, de Magalí Malagelada, descobrirem la dura i trista vida de dos indigents borratxos units per una curiosa amistat. Un bon dia, un fet tràgic desencadena un seguit d’esdeveniments que separarà els dos amics i finsitot farà que s’enfrontin l’un contra l’altre. ¿És el final de l’amistat, o, per contra, és el moment del perdó i de la reconcialiació?


L'un per l'altre, de Magalí Malagelada, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

El jardí de Na Gorda, Pep Gómez (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

El jardí de Na Gorda, de Pep Gómez, trasllada un vell mite dels relats fantàstics i de terror a l’època actual i als carrers de Barcelona. Una breu i trepidant narració, conduïda per la veu del propi protagonista, que resulta versemblant per l’espontaneïtat del seu discurs i de les seves expressions, ens portarà a un terrible punt final que, és clar, no desvetllarem ara. Deixant de banda l’element fantàstic, en el relat hi ha una clara contraposició entre dos tipus de personatges: els mitjanament ben establerts (representats pel protagonista de la història), i aquells que, amb menys opcions, es veuen obligats a formar part d’un sector humà sotmès a una certa marginalitat, i que habita d’una manera més o menys continuada en carrers, places i jardins... De cop i volta, però, en un moment determinat de la història, els papers d’uns i altres poden quedar intercanviats...

El jardí de Na Gorda, de Pep Gómez, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

La vella i la bústia, Lula (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

La vella i la bústia, de Lula, és un d’aquells relats capaços d’arrancar un somriure finsitot a aquells lectors poc disposats a permetre-ho. L’enginyós títol ja ens deixa entreveure per a on aniran els trets: en efecte, en la història hi ha una vella (la protagonista) i una bústia, que habitualment està plena d’avisos del banc, de publicitat i de fullaraca inútil. Un bon dia, però, arriba una carta... D’algú que la vella no coneix...

La vella i la bústia, de Lula, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Quatre són dues cordades de dos, David Vilaseca (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

Un relat que reuneix unes interessantíssimes reflexions sobre l’esport de risc (en concret sobre l’escalada), sobre l’esperit de superació, sobre l’amistat, sobre els estils de vida no convencionals, i, també, sobre la necessitat d’escapar d’una realitat que de vegades no és la que nosaltres voldríem...

Quatre són dues cordades de dos, de David Vilaseca, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Joc de contes, Joan Tudela (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

Joc de contes, de Joan Tudela, és a parer nostre una reeixida i amena demostració d’enginy literari que combina el joc amb el llenguatge (sobretot amb les frases fetes i les locucions advervials pròpies de la nostra llengua) i la narrativa breu. Com diu el mateix autor: “Joc de contes” és un aplec de quatre narracions (“Sang i fetge”, “Tot un cas”, “Un tipus especial” i “Bar filosòfic”) en què la literatura esdevé un joc i el llenguatge juga amb el llenguatge.

Joc de contes, de Joan Tudela, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

L'or i la porpra, Marta Nin (dins del núm. 32 de La Lluna en un Cove)

Un relat que ens transporta a la petita illa de Mothia, davant de les costes de la Sicília occidental, fent-nos retrocedir en el temps fins al segle IV a. C. La protagonista, una noia fenícia filla d’un artesà de l’illa, ens narrarà en primera persona la seva història d’amor amb un auriga grec molt especial. Emmarcada dins del context de les lluites entre siracusans grecs i cartaginesos, la història adquirirà tints tràgics quan l’illa de Mothia quedi al mig dels combats entre uns i altres. Però l’amor de la protagonista pel seu auriga grec persistirà, fort i inextingible... Un magnífic relat que ha exigit a l’autora un gran esforç de documentació passant llargues hores en diverses biblioteques de Roma, on actualment resideix.

L'or i la porpra, de Marta Nin, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Surt a la venda el nou número de La Lluna en un Cove

Feu clic en la imatge de portada per a obtenir més informació sobre aquest nou número de La Lluna en un Cove, revista de Relats en Català.

La Lluna en un Cove engega una campanya de promoció per Catalunya Ràdio

Comencen a emetre's per Catalunya Ràdio les falques promocionals de La Lluna en un Cove. Amb la intenció de continuar difonent el projecte literari de La Lluna en un Cove i de promocionar així els nous autors que han publicat amb nosaltres, hem preparat unes falques radiofòniques, que seran emeses per Catalunya Ràdio durant la primera quinzena de setembre. Estigueu atents perquè han quedat unes falques molt maques! En elles podreu escoltar el nostre lema preferit: "La Lluna en un Cove és un impossible de periodicitat mensual."

La Lluna en un Cove: 5000 amics al FaceBook

Us informem que La Lluna en un Cove ja ha arribat al límit d'amics permès per FaceBook. En efecte: ja són 5000 les persones que ens han enllaçat en aquesta coneguda xarxa social. Ho sentim per aquells que voldríeu afegir-vos a la nostra llista de contactes al FB, però malauradament el sistema no ho permet. De tota manera, ja sabeu que podeu visitar periòdicament la nostra web oficial www.lallunaenuncove.cat per a mantenir-vos informats sobre el projecte literari de La Lluna en un Cove.