Magalí Malagelada (Girona, 1967). Treballo d’advocada, i en aquesta feina em faig un bon tip d’escriure, tot i que el que escric no té res a veure amb el que veritablement m’agrada escriure. Em considero una lletraferida sense possibilitat —ni ganes— de reinserció. Llibres com “Anna Karènina” de Lleó Tolstoi o “Incerta glòria” de Joan Sales m’han fet viure moments inoblidables. M’agraden els contes infantils i juvenils (el que més, “Els últims gegants”, de François Place) i n’he escrit una bona colla. Alguns s’han publicat a l’Editorial Pedra de Toc: “Sóc en Pau” (2005), “Les paraulotes d’en Pau” (2008), “En Pau fa atletisme” (2009) i “En Pau juga a bàsquet” (2010). Recentment he rebut un accèssit al Premi de narrativa curta Sònia Ors de 2011, convocat pel Col·legi d’Advocats de Girona, pel relat “Vestit per a l’ocasió”. L’escriure, com el llegir, l’escoltar música, l’anar al teatre, pujar muntanyes, fer patchwork..., m’allibera, em fa viure. En el núm. 32 de “La Lluna en un Cove” he publicat el relat "L'un per l'altre", en el núm. 34 "Connexions", i en el núm. 36 "Vestit pera l'ocasió".
divendres, 23 de setembre del 2011
Magalí Malagelada
Magalí Malagelada (Girona, 1967). Treballo d’advocada, i en aquesta feina em faig un bon tip d’escriure, tot i que el que escric no té res a veure amb el que veritablement m’agrada escriure. Em considero una lletraferida sense possibilitat —ni ganes— de reinserció. Llibres com “Anna Karènina” de Lleó Tolstoi o “Incerta glòria” de Joan Sales m’han fet viure moments inoblidables. M’agraden els contes infantils i juvenils (el que més, “Els últims gegants”, de François Place) i n’he escrit una bona colla. Alguns s’han publicat a l’Editorial Pedra de Toc: “Sóc en Pau” (2005), “Les paraulotes d’en Pau” (2008), “En Pau fa atletisme” (2009) i “En Pau juga a bàsquet” (2010). Recentment he rebut un accèssit al Premi de narrativa curta Sònia Ors de 2011, convocat pel Col·legi d’Advocats de Girona, pel relat “Vestit per a l’ocasió”. L’escriure, com el llegir, l’escoltar música, l’anar al teatre, pujar muntanyes, fer patchwork..., m’allibera, em fa viure. En el núm. 32 de “La Lluna en un Cove” he publicat el relat "L'un per l'altre", en el núm. 34 "Connexions", i en el núm. 36 "Vestit pera l'ocasió".
