El jardí de Na Gorda, de Pep Gómez, trasllada un vell mite dels relats fantàstics i de terror a l’època actual i als carrers de Barcelona. Una breu i trepidant narració, conduïda per la veu del propi protagonista, que resulta versemblant per l’espontaneïtat del seu discurs i de les seves expressions, ens portarà a un terrible punt final que, és clar, no desvetllarem ara. Deixant de banda l’element fantàstic, en el relat hi ha una clara contraposició entre dos tipus de personatges: els mitjanament ben establerts (representats pel protagonista de la història), i aquells que, amb menys opcions, es veuen obligats a formar part d’un sector humà sotmès a una certa marginalitat, i que habita d’una manera més o menys continuada en carrers, places i jardins... De cop i volta, però, en un moment determinat de la història, els papers d’uns i altres poden quedar intercanviats...
El jardí de Na Gorda, de Pep Gómez, forma part del número 32 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número