La Lluna en un Cove a la Setmana del llibre en Català

La Lluna en un Cove serà present a la Setmana del Llibre en Català, dins del Quiosc de l'APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), del 9 al 18 de setembre de 2011. Vine a visitar-nos!

Selecció de material literari per a la revista

Us recomanem

Us recomanem el nou llibre del Ramon Monton: La revolució pendent.
Editorial El Toll: www.eltoll.cat

Portada del número 31 de La Lluna en un Cove

Número 31 de La Lluna en un Cove

Número 31 de La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català

Amb relats de:

Anna M. Villalonga
Xavier Comas
Xavier Diez
Alexandre Lloreda


I amb la traducció d'un relat de:
N. V. Gógol

I l'article d'Emili Gil
Sant Miquel del Fai:
Aiguabarreig primordial, regne de fades


La Lluna en un Cove
Revista de Relats en Català
ISSN: 1889-0997
Número 31
122 pàgines
Format: 15 x 21 cm.

PVP: Només 8,20 Euros
Sol·licita el teu exemplar

Nova secció

Nova secció de passatemps en La Lluna en un Cove: els millors (i més literaris) mots encreuats i sopes de lletres. ¿Acceptes el repte?

Alexandre Lloreda

Nascut a Sarrià (Barcelonès) el 1959. Sóc llicenciat en Geografia i Història i en l’actualitat tinc la meva pròpia empresa de rutes culturals, literàries i històriques. Sóc coautor del llibre “Descobrir el patrimoni arquitectònic contemporani de L’Hospitalet” (1992). Llegeixo una miqueta de tot: narrativa (Jesús Moncada m’apassiona, Arto Paasilinna, Henning Mankell, Josep Pla), assaig, poesia, ciència-ficció (Asimov), antropologia i història (Sánchez-Dragó, entre molts altres)... ¡Un tastaolletes, vaja! La meva gran passió és el meu fill de tres anys. A ell li dedico la narració "La recompensa" (publicada en el núm. 31 de La Lluna en un Cove).

Xavier Diez

Xavier Diez (Barcelona, 1965) Historiador i escriptor. Autor de diversos llibres i articles acadèmics sobre pensament polític i història social, tot i que també s’ha dedicat a l’assaig sobre temàtiques variades. Fa de columnista a diversos mitjans i crítica literària a suplements literaris, a banda de portar un blog, “La bitàcola de Xavier Diez”, amb nombroses visites. Ha publicat una novel·la, “Geníssers” (El Cep i la Nansa, 2007) i té en preparació un recull de narracions. Ha publicat també tres poemaris i participat en diverses antologies. Ha publicat a “La Lluna en un Cove” els contes: “Sàhara” en el núm. 5; “Mor Genís Galera, l’inventor de l’arcavisor” en el núm. 11; “Arqueologia submarina” en el número 31.

Nikolai V. Gógol

Nikolai Vasilièvitx Gógol (Bolshie Sorotxintsui, Ucraïna, 1809 - Moscou, 1852). Escriptor ucraïnès en llengua russa. Als dinou anys es va traslladar a Peterburg, on va conèixer Puixkin. El 1835 va abandonar la universitat per a dedicar-se a la literatura. Va publicar nombrosos reculls de relats, entre ells “Mirgorod”, que inclou “Taras Bulba” i “El vill” (publicat a “La Lluna en un Cove” núm. 31). És també autor de “Les ànimes mortes”, “El capot” (publicat a “La Lluna en un Cove” núm. 21), i comèdies com ara “El revisor”. També a "La Lluna en un Cove" hem publicat el seu relat: "La dona" (núm. 40).

Xavier Comas

Xavier Comas (Girona, 1974). Enginyer tècnic industrial, s’interessa per la bona literatura de Borges, Eco, Flaubert, Kafka, Joyce, Mann, Pynchon, Rodoreda, Shakespeare, Yourcenar... Els llibres que més li han agradat: “El vell i el mar”, de Hemingway; “1984”, d’Orwell, “Un món feliç”, de Huxley, entre altres. Sobre les motivacions que impulsen a escriure diu: «Es tracta de fer una foto fixa a les imatges, sons, i paraules que corren lliures per la ment. Tal vegada és una necessitat psicològica de controlar-los, i creure que posseint la foto, hom posseeix el bé.» El nadó és un relat de Xavier Comas publicat en el número 31 de La Lluna en un Cove.

Anna Maria Villalonga

Anna Maria Villalonga (Barcelona, 1959), llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica per la Universitat de Barcelona, és investigadora i professora del Departament de Filologia Catalana de la mateixa Universitat (Secció Literatura). Lectora impenitent, des de petita també es dedica a escriure. Ha publicat, a banda dels seus treballs acadèmics i d’investigació, diversos contes en revistes literàries i llibres de reculls. També fa crítica de cinema. En aquest àmbit, ha publicat una secció fixa, “Fora de cartellera”, a la revista en català “La Lluna en un Cove” i col·laboracions periòdiques en les publicacions culturals “D’un roig encès” i “Barcelona Review”. Pel que fa a la premsa, té una columna setmanal de cultura en el diari digital “CatalunyaPress”. Actualment, es dedica també a l’àmbit de l’estudi i la divulgació del gènere negre. Acaba de participar, en el marc dels cursos d’estiu de la UB, en les jornades sobre “Novel·la negra escrita per dones del nord i del sud d’Europa”. Edita tres blogs a internet: “El fil d’Ariadna” (temes literaris, poètics, lingüístics), “El racó de l’Anna” (cinema) i “A l’ombra del crim” (novel·la negra, intriga, terror)."Excés de feina", d'Anna M. Villalonga, ha estat publicat en el número 31 de La Lluna en un Cove. En el número 33: "Mirades". En el número 35: "Isabel".

Sant Miquel del Fai: aiguabarreig primordial, regne de fades, article d'Emili Gil (dins del núm. 31 de La Lluna en un Cove)

El conjunt de l’espai natural que avui us incito a recórrer és profundament harmoniós i, ensems, kafkià o dantesc; és a dir: un poc caòtic i salvatge. L’estret replà del Fai és una capriciosa xarxa curulla de coves amb estalagmites, estalactites i filigranes pètries que es barregen amb llacs subterranis, fonts, degotalls i vegetacions singulars que brollen a través de les escletxes de les roques. En determinats llocs és difícil precisar on acaba la vida vegetal i on comença la mineral. És un bon escenari per a ambientar les històries de Chrétien de Troyes, per exemple, o també (¿per què no?) les de Tolkien. Diuen que per aquí passaren i deixaren escrits els seus noms a les pedres i als arbres, personatges tan singulars i diversos com ara Théophile Gautier, Lord Byron, el doctor Fleming i George Sand. És, certament, un paratge idoni per a les fades, goges, bruixes i encantades del Vallès Oriental.

Sant Miquel del Fai: aiguabarreig primordial, regne de fades, article d'Emili Gil, forma part del número 31 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir l'article sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

La recompensa, Alexandre Lloreda (dins del núm. 31 de La Lluna en un Cove)

Original, sobretot per la manera en què s’explica la història: al lector només li arriben les paraules d’un únic personatge, quedant elidides les intervencions de la resta. Alguna cosa grossa ha passat, i el protagonista d’aquesta història té en el seu poder una informació que els altres volen aconseguir sigui com sigui. Però ell no estarà disposat a cedir tan fàcilment i resistirà amb tenacitat les amenaces dels seus antipàtics i malcarats visitants.

La recompensa, d'Alexandre Lloreda, forma part del número 31 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

Arqueologia submarina, Xavier Diez (dins del núm. 31 de La Lluna en un Cove)

Arqueologia submarina, de Xavier Diez, ens proposa una història carregada d’un fort simbolisme sobre la transcendència o intranscendència de la vida dels homes; usant una bella metàfora final, l’autor ens exposa la seva visió sobre l’existència humana, sobre el seu significat, i, de retruc, sobre les il·lusions frustrades, sobre les mediocritats dels éssers humans. La història arranca quan un grup d’amics adolescents fa una troballa sorprenent al fons del mar mentre bussegen a pulmó prop de la costa.

Arqueologia submarina, de Xavier Diez, forma part del número 31 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

El vill, Nikolai V. Gógol (dins del núm. 31 de La Lluna en un Cove)

Tenim la satisfacció de presentar-vos una traducció al català d’una obra de Gógol, del qual ja vam publicar ací —en el número 21, ¿us en recordeu?— el relat “El capot”. En aquesta ocasió, el company Liudòvic Mikhaïl ens ha traduït “El vill”, un magnífic relat de terror del qual segurament la majoria de vosaltres no deu haver sentit parlar. S’ha de dir que “El vill” és un dels quatre contes que formen part del recull “Mirgorod”, publicat l’any 1835, i on també s’inclou el més conegut “Taras Bulba”. Anem a pams, perquè convindria dir algunes coses sobre “El vill” abans d’endinsar-se en la seva lectura. O no; també teniu l’opció de passar directament a llegir el relat prescindint d’aquests apunts previs que potser l’única cosa que faran serà condicionar deshonestament la vostra pròpia descoberta de l’obra. En fi... vosaltres decidiu: o passeu directament a llegir el relat, o us arrisqueu a ser condicionats per les nostres, d’altra banda, ben intencionades anotacions prèvies. Queda dit.
En primer lloc, la pregunta que hom podria fer és: ¿Què és un ‹vill›? És clar; és la pregunta indefugible, per tal com aquesta paraula ja la trobem al títol del relat. Som-hi, doncs:
Començarem dient que un vill, o, millor dit, ‹el› vill (perquè sembla que només n’hi ha un), és un personatge que forma part de la mitologia (o, en aquest cas concret, de la demonologia) ucraïnesa. En aquest punt, cal recordar que Gógol va nèixer a Ucraïna, tot i que es va traslladar a Peterburg, i va viure també en altres ciutats europees. Com dèiem, el vill és un personatge mitològic, carregat de dolenteria i de maldat. És una mena de vell diable que té unes parpelles enormes que li impedeixen veure res; per sort, ja que, amb la seva terrorífica mirada, és capaç de matar la gent, i de destruir i reduir a cendres pobles i ciutats. És un esperit maligne, íntimament relacionat amb la terra —les seves extremitats semblen arrels, i sempre va cobert de terra negra—, i potser per això representa d’alguna manera el costat més fosc de la natura (en conflicte amb la humanitat). Si el vill apareix i aconsegueix (per exemple, amb l’ajut d’algú) aixecar les seves grans parpelles, aleshores aquell que és abastat per la seva malèfica mirada rep un gran mal, que bé es pot traduir en una mort immediata. Alguns estudiosos apunten que el mite del vill podria tenir algun tipus de relació amb el popular ‹mal d’ull›, ço és, el malefici que es creu exercit mitjançant l’esguard. Sigui com sigui, Gógol recull el mite (ell mateix diu expressament en una nota al principi del conte que es tracta d’una llegenda «popular, la qual no he volgut variar massa i que de fet narro gairebé de la mateixa manera en què vaig oir-la») per a construir una història singular i certament inte-ressant des de molts punts de vista. Aquesta nota que l’autor afegeix abans de començar a narrar no ens ha de despistar: queda clar que l’esquelet, que la base de la història (almenys segons l’autor) formaria part de la tradició oral del seu poble; tanmateix, Gógol no es limita, contradient-se a ell mateix, a simplement transmetre, posant sobre paper, una història escoltada; el ‹gairebé› de l’expressió «narro gairebé de la mateixa manera en què vaig oir-la» és més important del que d’antuvi podria semblar, i marca la diferència. Qualsevol altre hauria fet això mateix: narrar la història tal com l’havia escoltada; però Gógol no pot limitar-se a només això, i el que en realitat fa és agafar la història i transformar-la en una història de Gógol: afegint el que creu que ha de ser afegit, esplaiant-se allà on li plau, recalcant el caràcter dels personatges i deixant-nos entreveure el seu interior, a més d’usar l’ambigüitat en diferents punts. I, sobretot, bastint un univers simbòlic rere fets i situacions aparentment intranscendents. Són diversos els temes tractats en “El vill”, i correspon a cada lector quedar-se amb aquest o amb aquest altre. Podem veure, per exemple, que en escena es representa una contraposició entre la religió oficial i les creences paganes que aprofiten les petites escletxes de la façana establerta per a sortir a superfície i manifestar-se (i fins i tot materialitzar-se amb tota la seva malignitat). Podem veure també la contraposició entre la ciutat —plena d’alegres tot i que afamegats estudiants, que representarien la raó humana, la ciència, el coneixement, i plena també de mercats gatzarosos i de tavernes bullicioses— i el rerepaís rural, on arrelen les tradicions i les creences més ancestrals, on els esperits i els dimonis antics campen a la seva, rient-se de la llei i de la ciència dels homes. Se’ns farà present també el tema de la bellesa aparent que emmascara un interior abjecte i vil, brut i putrefacte. Això, entre moltes altres coses, quedant tot embolcallat en una història inquietant de bruixes, de morts vivents i de monstres, de llops, de vampirs i d’esperits impurs. Potser, sobre aquest punt, caldria recordar, sobretot a aquells que estigueu més familiaritzats amb el gènere de terror, que aquesta és una història que ens ve de l’any 1835; amb això volem dir que tal vegada podeu trobar que algunes fórmules usades per a suscitar el terror en el lector han quedat una mica desfasades, o, dit d’una altra manera, no tenen potser tanta capacitat de terroritzar el públic com sens dubte ho devien fer en aquella època (bé, això que cadascú ho decideixi per ell mateix). De qualsevol manera, pensem que el relat resulta particularment interessant, i no tenim cap dubte que aquells que decidiu aventurar-vos entrant en ell trobareu una història de gran vivesa i força narrativa, plena de personatges memorables, i carregada, a més a més, d’enriquidores notes etnogràfiques, com per exemple les que fan referència als estudiants de Kíev, i les que ens informen sobre la vida dels cosacs, els quals tenen un gran protagonisme dins de la trama. Finalment, dir només que “El vill” ha estat adaptat per al cinema en diverses ocasions: el 1909, el 1916, el 1967, el 2006, i el 2011, la qual cosa dóna una idea de la gran popularitat que té aquesta història almenys dins de l’òrbita cultural eslava. Podeu consultar, per exemple, informació relativa a l’última adaptació cinematogràfica que se n’ha fet entrant a la web oficial de la pel·lícula, que trobareu a: www.viymovie.com
Pel que fa a la traducció que ací presentem, convé dir i avisar que el traductor ha optat per usar, amb finalitats estètiques, un llenguatge arcaïtzant (‹pseudoarcaic›, si preferiu dir-ho així). És per això que potser algunes fórmules i alguns mots emprats en la traducció al català us sobtaran per la seva obsolescència i per la seva sonoritat. Però, al capdavall, pensem que tampoc no és tan descabellat (potser sí una mica agosarat, això sí) usar aquest recurs en la traducció d’una obra que té més de 175 anys. Quant a això, afegir que s’ha de tenir en compte la gran dificultat que suposa traduir un text com aquest, ja que l’original mateix presenta una gran quantitat d’arcaismes i inclou molts conceptes que han quedat avui en dia totalment desplaçats. A més, Gógol, en el seu manuscrit, usa sovint molts ucraïnismes, o, directament, frases senceres en llengua ucraïnesa. Per totes aquestes coses, s’ha requerit l’ajut i l’assistència de diverses persones esmentades en una nota d’agraïment al final de la traducció. Ha estat necessari, a més a més, usar el recurs de les notes a peu de pàgina per a explicar alguns conceptes o per a posar de relleu algun matís que de vegades s’amaga rere la literalitat de les paraules de l’autor.
I, amb tot això, ja és suficient pel que fa a les coses que havíeu de saber prèviament (o no) sobre “El vill”. Desitgem que el gaudiu llegint-lo, tant com nosaltres hem gaudit publicant-lo.

El vill, de Nikolai V. Gógol, forma part del número 31 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

El nadó, de Xavier Comas (dins del núm. 31 de La Lluna en un Cove)

El nadó, de Xavier Comas, és clàrament un relat de ciència-ficció, que posa en relleu, però, no tant l’aspecte tecnològic o científic, sinó la dimensió moral i ètica de la història que planteja (de fet, si bé ho mirem, el gènere en si es sustenta sobre aquesta base: proposa l’aparició d’un determinat element producte de l’enginy humà, i s’aventura a pronosticar els efectes que aquest element ‹nou› produirà sobre l’home i/o sobre la humanitat en el seu conjunt, alhora que indaga sobre la possible transgressió dels valors ètics i morals, amb la intenció de reafirmar-los o de qüestionar-los). El relat comença amb el judici que fan a un homicida que acaba de perpetrar un crim horrible: ha matat un pobre nadó indefens i innocent. Durant el judici, però, l’acusat sostindrà la tesi que aquell nadó no era (no serà) tan innocent com sembla. Per sort, el jutge posarà seny, tot i que al final... la cosa acabarà complicant-se una mica. Es tracta d’un bon relat que incomodarà el lector, perquè el burxarà per a portar-lo cap a un punt on caldrà que hom prengui partit sobre una qüestió moral. De qualsevol manera, no deixarà indiferent a ningú.

El nadó, de Xavier Comas, forma part del número 31 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número

El nostre lema

El nostre lema és: La Lluna en un Cove és un impossible de periodicitat mensual

Excés de feina, Anna M. Villalonga (dins del núm. 31 de La Lluna en un Cove)

Un relat que ens parla sobre la rebel·lia contra allò que no acabem d’entendre i que considerem injust. Ens parla també, però, sobre el bon cor, sobre el sentit del deure, i sobre el descobriment que, potser, hi ha coses injustes que tenen la seva lògica i la seva raó de ser.

Excés de feina, d'Anna M. Villalonga, forma part del número 31 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número