dimarts, 16 d’agost de 2011

Sant Miquel del Fai: aiguabarreig primordial, regne de fades, article d'Emili Gil (dins del núm. 31 de La Lluna en un Cove)

El conjunt de l’espai natural que avui us incito a recórrer és profundament harmoniós i, ensems, kafkià o dantesc; és a dir: un poc caòtic i salvatge. L’estret replà del Fai és una capriciosa xarxa curulla de coves amb estalagmites, estalactites i filigranes pètries que es barregen amb llacs subterranis, fonts, degotalls i vegetacions singulars que brollen a través de les escletxes de les roques. En determinats llocs és difícil precisar on acaba la vida vegetal i on comença la mineral. És un bon escenari per a ambientar les històries de Chrétien de Troyes, per exemple, o també (¿per què no?) les de Tolkien. Diuen que per aquí passaren i deixaren escrits els seus noms a les pedres i als arbres, personatges tan singulars i diversos com ara Théophile Gautier, Lord Byron, el doctor Fleming i George Sand. És, certament, un paratge idoni per a les fades, goges, bruixes i encantades del Vallès Oriental.

Sant Miquel del Fai: aiguabarreig primordial, regne de fades, article d'Emili Gil, forma part del número 31 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir l'article sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número