El nadó, de Xavier Comas, és clàrament un relat de ciència-ficció, que posa en relleu, però, no tant l’aspecte tecnològic o científic, sinó la dimensió moral i ètica de la història que planteja (de fet, si bé ho mirem, el gènere en si es sustenta sobre aquesta base: proposa l’aparició d’un determinat element producte de l’enginy humà, i s’aventura a pronosticar els efectes que aquest element ‹nou› produirà sobre l’home i/o sobre la humanitat en el seu conjunt, alhora que indaga sobre la possible transgressió dels valors ètics i morals, amb la intenció de reafirmar-los o de qüestionar-los). El relat comença amb el judici que fan a un homicida que acaba de perpetrar un crim horrible: ha matat un pobre nadó indefens i innocent. Durant el judici, però, l’acusat sostindrà la tesi que aquell nadó no era (no serà) tan innocent com sembla. Per sort, el jutge posarà seny, tot i que al final... la cosa acabarà complicant-se una mica. Es tracta d’un bon relat que incomodarà el lector, perquè el burxarà per a portar-lo cap a un punt on caldrà que hom prengui partit sobre una qüestió moral. De qualsevol manera, no deixarà indiferent a ningú.
El nadó, de Xavier Comas, forma part del número 31 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número
