dimarts, 16 d’agost de 2011

El vill, Nikolai V. Gógol (dins del núm. 31 de La Lluna en un Cove)

Tenim la satisfacció de presentar-vos una traducció al català d’una obra de Gógol, del qual ja vam publicar ací —en el número 21, ¿us en recordeu?— el relat “El capot”. En aquesta ocasió, el company Liudòvic Mikhaïl ens ha traduït “El vill”, un magnífic relat de terror del qual segurament la majoria de vosaltres no deu haver sentit parlar. S’ha de dir que “El vill” és un dels quatre contes que formen part del recull “Mirgorod”, publicat l’any 1835, i on també s’inclou el més conegut “Taras Bulba”. Anem a pams, perquè convindria dir algunes coses sobre “El vill” abans d’endinsar-se en la seva lectura. O no; també teniu l’opció de passar directament a llegir el relat prescindint d’aquests apunts previs que potser l’única cosa que faran serà condicionar deshonestament la vostra pròpia descoberta de l’obra. En fi... vosaltres decidiu: o passeu directament a llegir el relat, o us arrisqueu a ser condicionats per les nostres, d’altra banda, ben intencionades anotacions prèvies. Queda dit.
En primer lloc, la pregunta que hom podria fer és: ¿Què és un ‹vill›? És clar; és la pregunta indefugible, per tal com aquesta paraula ja la trobem al títol del relat. Som-hi, doncs:
Començarem dient que un vill, o, millor dit, ‹el› vill (perquè sembla que només n’hi ha un), és un personatge que forma part de la mitologia (o, en aquest cas concret, de la demonologia) ucraïnesa. En aquest punt, cal recordar que Gógol va nèixer a Ucraïna, tot i que es va traslladar a Peterburg, i va viure també en altres ciutats europees. Com dèiem, el vill és un personatge mitològic, carregat de dolenteria i de maldat. És una mena de vell diable que té unes parpelles enormes que li impedeixen veure res; per sort, ja que, amb la seva terrorífica mirada, és capaç de matar la gent, i de destruir i reduir a cendres pobles i ciutats. És un esperit maligne, íntimament relacionat amb la terra —les seves extremitats semblen arrels, i sempre va cobert de terra negra—, i potser per això representa d’alguna manera el costat més fosc de la natura (en conflicte amb la humanitat). Si el vill apareix i aconsegueix (per exemple, amb l’ajut d’algú) aixecar les seves grans parpelles, aleshores aquell que és abastat per la seva malèfica mirada rep un gran mal, que bé es pot traduir en una mort immediata. Alguns estudiosos apunten que el mite del vill podria tenir algun tipus de relació amb el popular ‹mal d’ull›, ço és, el malefici que es creu exercit mitjançant l’esguard. Sigui com sigui, Gógol recull el mite (ell mateix diu expressament en una nota al principi del conte que es tracta d’una llegenda «popular, la qual no he volgut variar massa i que de fet narro gairebé de la mateixa manera en què vaig oir-la») per a construir una història singular i certament inte-ressant des de molts punts de vista. Aquesta nota que l’autor afegeix abans de començar a narrar no ens ha de despistar: queda clar que l’esquelet, que la base de la història (almenys segons l’autor) formaria part de la tradició oral del seu poble; tanmateix, Gógol no es limita, contradient-se a ell mateix, a simplement transmetre, posant sobre paper, una història escoltada; el ‹gairebé› de l’expressió «narro gairebé de la mateixa manera en què vaig oir-la» és més important del que d’antuvi podria semblar, i marca la diferència. Qualsevol altre hauria fet això mateix: narrar la història tal com l’havia escoltada; però Gógol no pot limitar-se a només això, i el que en realitat fa és agafar la història i transformar-la en una història de Gógol: afegint el que creu que ha de ser afegit, esplaiant-se allà on li plau, recalcant el caràcter dels personatges i deixant-nos entreveure el seu interior, a més d’usar l’ambigüitat en diferents punts. I, sobretot, bastint un univers simbòlic rere fets i situacions aparentment intranscendents. Són diversos els temes tractats en “El vill”, i correspon a cada lector quedar-se amb aquest o amb aquest altre. Podem veure, per exemple, que en escena es representa una contraposició entre la religió oficial i les creences paganes que aprofiten les petites escletxes de la façana establerta per a sortir a superfície i manifestar-se (i fins i tot materialitzar-se amb tota la seva malignitat). Podem veure també la contraposició entre la ciutat —plena d’alegres tot i que afamegats estudiants, que representarien la raó humana, la ciència, el coneixement, i plena també de mercats gatzarosos i de tavernes bullicioses— i el rerepaís rural, on arrelen les tradicions i les creences més ancestrals, on els esperits i els dimonis antics campen a la seva, rient-se de la llei i de la ciència dels homes. Se’ns farà present també el tema de la bellesa aparent que emmascara un interior abjecte i vil, brut i putrefacte. Això, entre moltes altres coses, quedant tot embolcallat en una història inquietant de bruixes, de morts vivents i de monstres, de llops, de vampirs i d’esperits impurs. Potser, sobre aquest punt, caldria recordar, sobretot a aquells que estigueu més familiaritzats amb el gènere de terror, que aquesta és una història que ens ve de l’any 1835; amb això volem dir que tal vegada podeu trobar que algunes fórmules usades per a suscitar el terror en el lector han quedat una mica desfasades, o, dit d’una altra manera, no tenen potser tanta capacitat de terroritzar el públic com sens dubte ho devien fer en aquella època (bé, això que cadascú ho decideixi per ell mateix). De qualsevol manera, pensem que el relat resulta particularment interessant, i no tenim cap dubte que aquells que decidiu aventurar-vos entrant en ell trobareu una història de gran vivesa i força narrativa, plena de personatges memorables, i carregada, a més a més, d’enriquidores notes etnogràfiques, com per exemple les que fan referència als estudiants de Kíev, i les que ens informen sobre la vida dels cosacs, els quals tenen un gran protagonisme dins de la trama. Finalment, dir només que “El vill” ha estat adaptat per al cinema en diverses ocasions: el 1909, el 1916, el 1967, el 2006, i el 2011, la qual cosa dóna una idea de la gran popularitat que té aquesta història almenys dins de l’òrbita cultural eslava. Podeu consultar, per exemple, informació relativa a l’última adaptació cinematogràfica que se n’ha fet entrant a la web oficial de la pel·lícula, que trobareu a: www.viymovie.com
Pel que fa a la traducció que ací presentem, convé dir i avisar que el traductor ha optat per usar, amb finalitats estètiques, un llenguatge arcaïtzant (‹pseudoarcaic›, si preferiu dir-ho així). És per això que potser algunes fórmules i alguns mots emprats en la traducció al català us sobtaran per la seva obsolescència i per la seva sonoritat. Però, al capdavall, pensem que tampoc no és tan descabellat (potser sí una mica agosarat, això sí) usar aquest recurs en la traducció d’una obra que té més de 175 anys. Quant a això, afegir que s’ha de tenir en compte la gran dificultat que suposa traduir un text com aquest, ja que l’original mateix presenta una gran quantitat d’arcaismes i inclou molts conceptes que han quedat avui en dia totalment desplaçats. A més, Gógol, en el seu manuscrit, usa sovint molts ucraïnismes, o, directament, frases senceres en llengua ucraïnesa. Per totes aquestes coses, s’ha requerit l’ajut i l’assistència de diverses persones esmentades en una nota d’agraïment al final de la traducció. Ha estat necessari, a més a més, usar el recurs de les notes a peu de pàgina per a explicar alguns conceptes o per a posar de relleu algun matís que de vegades s’amaga rere la literalitat de les paraules de l’autor.
I, amb tot això, ja és suficient pel que fa a les coses que havíeu de saber prèviament (o no) sobre “El vill”. Desitgem que el gaudiu llegint-lo, tant com nosaltres hem gaudit publicant-lo.

El vill, de Nikolai V. Gógol, forma part del número 31 de La Lluna en un Cove. Si voleu llegir el relat sencer, compreu aquest número i us l'enviem a casa. Comprar aquest número