dimecres, 17 d’agost de 2016

“Marcant galló”, de M. A. Espinós (núm. 68 de "La lluna en un cove")

“Marcant galló”, de M. A. Espinós. (Article, fragment): L’expressió no és meva; no l’he inventat jo. La primera vegada que la vaig escoltar va ser de boca d’una respectable matrona, muller de marit, mare de dues filles, i ama de casa. Ara mateix no sabria assegurar al cent per cent en quina situació va amollar allò del ¨marcant galló¨; però, que va ser ella, d’això no en tinc cap dubte. ~ Així doncs, com que va ser una dona la inventora o, si més no, la transmissora de semblant expressió, jo, que sóc un home, i que en altres circumstàncies potser no hauria estat tan agosarat, m’atreveixo a usar-la per a designar el que, de fet, no deixa de ser una realitat social del nostre moment present. Deixeu-me, però, que comenci pel principi, o des d’una mica abans, potser. ~ Hi ha una antiga dita catalana que, com gairebé totes les dites catalanes, sembla que tothom ha oblidat, però que resumeix a la perfecció molt del que està passant en el nostre món occidental; i diu així: «Quan l’ase porta picarol, la somera també en vol.» Em sembla, senzillament, genial. Ases i someres: homes i dones, s’entén. Si ho mirem bé i en conjunt, veurem que realment és així... -- “Marcant galló”, de M. A. Espinós, dins del número 68 de “La lluna en un cove”, revista literària.