“La mort del funcionari”, d'Anton P. Txèkhov

“La mort del funcionari”, d'Anton P. Txèkhov (fragment): Un bonic vespre, un no menys bonic executor, Ivan Dmítritx Txerviakov, seia en la segona fila de butaques mirant amb els binocles “Les campanes de Corneville”*. Ho mirava i es sentia al capdamunt de la benaurança. Però, de sobte... (sovint es troba en els contes aquest ‹però, de sobte›; és un dret de l’autor: la vida està tan plena d’imprevistos...); però, de sobte, la seva cara es va contraure, les ninetes dels seus ulls van tendir a l’encontre, va quedar-se-li retingut l’alè... es va apartar els binocles dels ulls, es va encorbar i... ¡¡Atxem!! Va esternudar, com veieu. Esternudar no està prohibit a ningú. Esternuda el mugic, el cap de policia, i de vegades finsitot el conseller secret. Tothom esternuda. Txerviakov no es va atorrollar per això, es va torcar amb un mocadoret, i, com un persona cortesa, va mirar al seu voltant per si havia incomodat algú amb el seu esternut. Va ser llavors que... -- “La mort del funcionari”, d'Anton P. Txèkhov, dins del número 67 de “La lluna en un cove”, revista literària.