dilluns, 27 de juliol de 2015

"LLEUC" 60 · Fragments

“Un paisatge a la memòria”, de Joan Lladós. (Fragment). Jo no sé vosaltres, però els meus somnis són en blanc i negre. Bé, no puc precisar si és el mateix somni el que es representa destenyit o el record que en guardo quan la vigília el destorba. En tot cas, això té poca importància. El que transcendeix no és la realitat sinó la memòria. Almenys des del punt de vista subjectiu, que al cap i a la fi és la mare de tots els ous. ~ “L’espina clavada”, de D.H. Lawrence, amb traducció de Carles Llorach-Freixes. (Fragment). I ~ Corria el vent, de manera que, de tant en tant, els àlbers s’esblanqueïen com si una flama els encengués. El cel obria esquerdes blaves entre els núvols viatgers. Pegats de claror de sol s’estiraven damunt camps anivellats, i ombres damunt del sègol i les vinyes. Molt lluny, molt blava, la catedral s’eriçava contra el cel, i les cases de la ciutat de Metz s’hi apinyaven irregularment a sota, com un turó. ~ “Breu història de la formació d’Ucraïna”, de Nikolai V. Gógol. (Fragment). I ~ ¡Quina més desafortunada època presenta pera Rússia el segle XIII! Centenars de petits estats, que compartien un mateix origen, una mateixa religió, una mateixa llengua i un mateix caràcter general, que compartien, sembla que contra la voluntat llur, un parentat de sang, aquests petits estats estaven tan desunits entre si com poques vegades passa entre pobles que no tenen tants trets en comú. I estaven desunits, no per odi, car les fortes passions no arriben fins ací, ni per la contínua acció de la política, conseqüència d’una voluntat ferma i d’un coneixement de la vida. Era un caos d’enfrontaments per simples guanys temporals, efímers; enfrontaments devastadors, que de mica en mica van erosionar aquell caràcter comú que a penes començava a prendre una fisonomia diferenciada davant dels poderosos prínceps normands. La religió, que més que altra cosa uneix i forma els pobles, poc actuava sobre ells; no s’havia estretament imbricat encara aquesta amb les lleis, amb la vida. Els monjos, els abats, finsitot els metropolites eren ascetes que es recloïen en les seves cel·les i tancaven els ulls al món, que resaven per tots, però que no sabien servir-se de l’arma que tenien al seu abast, la fe, pera prendre poder, i amb això insuflar la flama i el fervor fins a l’entusiasme, que per si mateix uneix els petits incipients pobles i en fa un de gran. ~ “El repic”, de Pol Alonso. (Fragment). Són molts els mites populars que vaig recopilar, prenent-los directament de les boques de les gents a qui pertanyien, al llarg del meu recorregut pel camp de Tarragona, durant els mesos càlids de l’any 18... El meu propòsit era, una vegada assegut de nou al meu escriptori de Barcelona, convertir aquest patrimoni tan antic com volàtil en un llibre de llegendes que el conservés i transmetés a les generacions esdevenidores. Incomptables històries van passar a través del filtre de la meva ploma. En algunes s’hi havia esborrat tota traça de versemblança; d’altres tenien fonaments més reals, però també fortament assaonats per la imaginació popular; en qualsevol cas, el temps havia tergiversat qualsevol fet verídic que poguessin contenir, de tal manera que en elles tan sols s’hi reconeixia ficció. En totes, menys en una... ~ “Contrapunts”, de Carme Moreno. (Fragment). Senegal havia canviat des que l’havia visitat el desembre de l’any passat. Tot em semblava ara més trist i pobre, però no li ho vaig voler comentar a en Gerard. No volia que tengués la percepció que em passava el dia remugant per una cosa o l’altra. Aquell era el nostre viatge; podia ser el nostre darrer viatge, la nostra darrera oportunitat, i havia d’intentar fer les coses de la millor manera possible. No em volia estressar i molt manco fer comentaris agredolços, que poguessin tenir dobles significats pera ell. En Gerard sempre em deia que veia bubotes on no n’hi havia i potser tenia raó. ~ “Algunes parides més”, de Juglans Regia. (Fragment). La mòmia s’havia despullat i havia penjat les benes al llarg del filferro. ~ I més... ~ “La lluna en un cove” (“LLEUC”), revista literària en català. Dipòsit Legal: AB-539-2008. ISSN: 1889-0997. Setena temporada. Número 60, juny de 2015.