Després d’esperar a l’andana més d’un quart d’hora, els meus futurs companys de viatge s’estan començant a posar nerviosos. El sol escalfa de valent i les poques ombres dins l’àrea destinada als usuaris que ja hem passat la barrera tarifària estan totalment ocupades, i per això algunes persones, entre les quals sortosament jo no em trobo, han d’aguantar estoicament aquest sol mediterrani de les tres del migdia d’un vint-i-vuit de juliol fent veure que només senten un lleuger escalfament, que intenten resoldre satisfactòriament mitjançant el moviment repetitiu d’un tros de paper qualsevol just davant de les seves cares. Ho volen fer veure, però la lluentor de les seves pells, els regalims de suor galtes avall, la vermellor de les seves cares i les franges més fosques de les seves camises deixen clar que aquesta gent ho està passant molt malament. -- El relat "Sang nova", de J. M. Prió, del qual us hem oferit un petit fragment, està inclòs en el núm. 43 de "La Lluna en un Cove".
