dimarts, 6 de novembre de 2012

"Grisha", d'A. P. Txékhov (traducció)

El petit i rodanxó Grisha comptava dos anys i vuit mesos. En aquella ocasió passejava amb la mainadera pel bulevard. Havien-li posat a sobre un llarg abric ben gruixut, una bufanda, una gran gorra pelfuda, i uns xancles ben calentons. Tanta roba duia a sobre que es sentia acalorat i asfixiat, i, a més, aquell sol d’abril brillava sense impediments, enlluernant els ulls i picant les parpelles. Tota la seva figura es mostra maldestra, vacil·lant; el petit camina insegur mostrant desconcert. ~ Fins a aquell moment, Grisha coneixia només un món quadrat, on en un racó hi havia el seu llit; en un altre, el bagul de la nyanya; en un tercer, una cadira; i en el quart, una làmpada cremava. Si miraves a sota del llit, allà trobaves un ninot amb un braç trencat i un tambor. A dins del bagul de la mainadera, hi havia molt diverses coses: la madeixa de fil, alguns trossos de paper, una caixeta sense tapadora i un pallasso trencat. En aquest món, a banda de la mainadera i del mateix Grisha, hi ha també la mama i el gat. La mama s’assembla a una nina, i el gat a la pellissa del papa, només que la pellissa no té ulls ni cara. ~ Des d’aquell món infantil, una porta condueix a una cambra on es dina i es pren el te. Allà Grisha té una cadireta especial pera ell, amb unes potes molt llargues. A la paret penja un rellotge que existeix només pera fer oscil·lar el seu pèndol i pera sonar de tant en tant. Del menjador es passa a una altra cambra on hi ha unes butaques roges. En la catifa d’aquesta cambra hi ha una taca fosca per la qual encara assenyalen severament Grisha amb el dit. I rere aquesta cambra hi ha encara una altra en la qual no deixen entrar i on desapareix el pare. El pare: un personatge realment molt misteriós. Quant a la nyanya i a la mama queda tot clar: elles s’encarreguen de vestir Grisha, de donar-li de menjar i de colgar-lo al llit. Però... ¿Pera què existeix un papa? És un misteri. ~ Hi ha encara una altra persona misteriosa: la tia, justament qui va regalar el tambor a Grisha. Aquesta ara ve, ara desapareix. ¿Cap a on marxa, quan desapareix? Grisha no poques vegades ha mirat sota el llit, a dins del bagul, sota el divan, però no la hi ha trobat mati, en cap d’aquests llocs. -- El relat "Grisha", d'A. P. Txékhov, del qual us hem oferit un petit fragment, està inclòs en el núm. 43 de "La Lluna en un Cove".