dimarts, 6 de novembre del 2012

"La vida", de N. V. Gógol (traducció)

Un fill pobre del desert va tenir un somni: ~ S’estén el gran Mediterrani, i des de tres bandes el miren les ardents costes de l’Àfrica amb les seves esveltes palmeres, els deserts nus de Síria, i les ribes d’Europa, totes modelades pel mateix mar. ~ En un racó, sobre el tranquil mar, hi ha l’Antic Egipte. Piràmide sobre piràmide; els granits miren amb els ulls grisos de les esfinxs; cauen en cascada innombrables graons de pedra. Resta ell imponent, nodrit pel gran Nil; tot està farcit de misteriosos signes i de bèsties sagrades. I allà està immòbil, com fetillat, com una mòmia, sense patir descomposició. ~ Ha escampat colònies lliures l’alegre Grècia. Formiguegen sobre el Mediterrani les seves illes, curulles de verdor; el ¨kinnamon¨, la vinya i la figuera agiten les seves branques cobertes de mel; les columnes, blanques com els pits d’una donzella, rodonegen en la fosca de l’exuberant vegetació; ple de passió respira el marbre, encès pel meravellós cisell, i, empegueïda, mostra l’estàtua la seva bella nuesa; envoltada de singlons de raïm, amb el tirs i la copa en les mans, ha quedat detinguda, quieta, en la seva alegre dansa. Les sacerdotesses, joves i esveltes, amb els rínxols deixats anar, tallen l’aire amb la seva mirada d’ulls negres penetrants. La flauta, els timpans, tots els instruments musicals apareixen entrellaçats amb l’heura. Un eixam de vaixells s’aplega davant de Rodes i de Còrcira exposant als sospirs del vent les seves onejants banderes. I tot resta immòbil, com si la seva grandesa hagués quedat fossilitzada. ~ I per allà s’estén la fèrria Roma avançant com un bosc de llances, brillant amb els metalls tallants, fixant sobre totes les coses la seva cobejosa mirada, allargant la seva poderosa destra. Però també ella ha quedat immòbil, i no pot partir sobre els lloms dels lleons. ~ Tot l’aire de l’oceà celest queda comprimit i esdevé feixuc. El gran Mediterrani resta sense a penes atrevir-se a remorejar, com si tots els regnes s’haguessin presentat en el dia del gran Juí abans de la fi del món. -- El relat "La vida", de N. V. Gógol, del qual us hem oferit un petit fragment, està inclòs dins del núm. 43 de "La Lluna en un Cove".