En Porìccu estava massa preocupat amb altres assumptes pera ésser feliç el dia del seu aniversari. Recordava les paraules que el pare li havia dit esbroncant-lo, quan havia marxat de casa perquè no volia fer-se càrrec de la carnisseria: «¡Ets un fracassat, tu i les teves launeddas! ¿Que penses viure de la música? ¡Vés-te’n a Gènova, vés-te’n pel món! Patiràs força, ja ho veuràs...» ~ El destí va voler que a Gènova en Porìccu conegués la Montse, de la qual es va enamorar i amb la qual va anar a viure a Tarragona. Volia ser músic, en Porìccu, però quan el vaixell s’allunyava de Porto Torres ell plorava i sabia que el seu pare tenia raó; disset anys després, més que mai aquelles paraules li pesaven damunt. ~ Ara vivia amb la Montse i els seus fills, en Pol i la Grazia, en un pis del barri Antic, on les launeddas estaven penjades a la paret com un record de Sardenya. ~ Al matí havia sortit ben d’hora, i, com cada dia, havia portat els seus fills al col·legi. Després, ple de coratge, havia recorregut la ciutat buscant feina, encara que en aquell temps no hi hagués gaire esperança d’aconseguir-ne. -- El relat "Ironies del Nadal", de Samuele Arba, està inclòs dins del núm. 43 de "La Lluna en un Cove". -- Actualització 22/01/2013: La il·lustradora Roser Matas, basant-se en el relat "Ironies del Nadal", de Samuele Arba, ha realitzat l'obra gràfica titulada "La marxa de Porìccu", inclosa en el número 45 de "La Lluna en un Cove".
