Bé, de nou amb vosaltres, complint puntualment amb la nostra cita clandestina en honor a la literatura. Veureu que en aquesta ocasió hem seleccionat algunes peces que d’alguna manera tenen una certa relació amb el Nadal; potser era una mica massa prompte pera fer-ho, però, al cap i a la fi, en molts supermercats ja han començat a exposar i a vendre els torrons, ¿no? De tota manera, aquests contes als quals ens referim tracten el Nadal, no com a element nuclear de la història, sinó com un element més aviat accessori, i el fet nadalenc passa molt tangencialment per la narració. Així doncs, esperem que d’aquesta manera no us resulti embafós abans d’hora; ben al contrari: creiem que les peces seleccionades, aquestes i la resta que incloem en el present número 43, tenen, totes elles, una qualitat literària d’acord amb les exigències dels nostres selectes lectors. Comencem com sempre amb les entradetes introductòries dels relats seleccionats. -- Ironies del Nadal, de Samuel Arba. Un conte que, per desgràcia, podria reflectir la tragèdia que estan vivint actualment moltes persones a l’estat espanyol: atur, desnonaments, situacions crítiques que porten les famílies a la desesperació, i a actuar, en alguns casos, de manera irreflexiva... Però no sempre està tot perdut. La negror del mar sota la nit ennuvolada no ens hauria de fer oblidar que, a pesar de tot, el mar és navegable. -- L’arbre de Nadal i el casori, de Fiódor M. Dostoievski. Aquest autor serà conegut sempre per les seves novel·les, però també va escriure alguns contes. Aquest que presentem ací en seria un exemple. Es tracta d’un relat breu d’estil senzill i de curiosa estructura, ja que l’autor relaciona dues escenes diferents amb una tècnica agosarada: comença dient al lector que va a contar-li coses sobre un casori, però s’interromp de seguida pera explicar què va passar durant una festa nadalenca. Així doncs, desorientat des de bon començament, el lector no pot sinó seguir-li el joc, pera comprendre al final del conte quina relació tenen les dues escenes, la del casori i la de l’arbre de Nadal. Dostoievski, seguint el seu esquema i els seus hàbits com a autor literari, es fixa en els aspectes psicològics dels personatges i els interpreta a la seva manera. Irònic en alguns passatges, sarcàstic en uns altres, es mostra també críptic introduint algunes imatges simbòliques i jugant amb el llenguatge. De fons, hi ha una crítica contra la hipocresia d’un ¨teatre¨ social, on cadascú s’esforça a interpretar el seu paper; una crítica contra la falsedat d’alguns homes rapaços; i, finalment, una crítica també contra l’injust sistema de classes, i contra el desavantatge social de la dona en un món (mitjans del segle XIX) purament masclista. Es tracta d’un relat inscrit dins del realisme, que reflecteix d’una manera, es podria dir, fidel el que de fet succeïa en aquell moment i en aquell context històric. -- En contraposició al realisme del relat anterior, La vida, de Nikolai V. Gógol és una interessant i estranya aportació, on l’autor fa un repàs a vista d’ocell de les diferents concepcions de la vida que han tingut tres grans civilitzacions: l’egípcia, la grega, i la romana. Cadascuna d’aquestes civilitzacions ha tingut la seva pròpia manera d’entendre la vida, i aquesta seva particular concepció els ha proporcionat els seus moments de glòria i esplendor. Tanmateix, més tard o més d’hora, la glòria i l’esplendor pereix sense remei, i els antics imperis s’esfondren. Aquest text de Gógol està inclós dins del seu recull “Arabescos”. -- En el relat Grisha, d’A. P. Txékhov, l’autor s’introdueix en la psicologia d’un nen petit d’a penes dos anys i escaig. El petit Grisha ha sortit avui per primer cop a l’¨exterior¨, és a dir, fora del seu món tancat a dins de casa dels pares. La mainadera va amb ell. Pel bulevard, el petit rep una gran quantitat d’estímuls i queda totalment fascinat per aquell món exterior. Tanmateix, aquesta apassionant descoberta anirà associada a l’asfixiant calor que patirà a causa de l’excessiva roba que li han posat a sobre. -- A l’aeroport, és una interessant incursió de Tomàs Bosch en un gènere (no direm quin) que només es revela com a tal al final del conte. Això sí: amb el seu estil breu, directe i concís que ja li coneixem. Una peça breu, però colpidora, com totes les d’aquest autor illenc. A plena llum del dia, en un entorn ple de gent, i en un context que es presenta com a símbol del triomf de la ciència i de la tècnica aplicada a la vida diària (l’aeroport), de sobte... -- Sang nova, de Josep M. Prió, és un relat a mig camí entre el fantàstic i la ciència-ficció (conscients que sovint les fronteres d’aquests dos gèneres es difuminen i es barregen). Partint d’una escena quotidiana en una estació de tren, l’autor, en la primera part del relat, es dedica a descriure els personatges que qualsevol podria trobar-se en un context semblant. En la segona part, alguna cosa extraordinària succeeix... Qui vulgui, podrà trobar unes certes reminiscències lovecraftnianes en uns determinats aspectes del conte. -- De nit, de Montserrat López, retrata el drama familiar que viu un matrimoni amb quatre nenes, les quals, a causa dels problemes que viuen a casa, es veuen obligades a créixer més de pressa del que els pertocaria per edat. -- El títol de la tomba, de M. Dolors Nat, és un simpàtic relat d’humor negre. I és que, amics llunàmbuls, també pera morir-se calen papers i burocràcia; fins-i-tot els morts han de tenir títols de propietat... -- Un tros de paper pel terra, de Blai Doménech, té l’aparença de retall autobiogràfic, tot i que al final no acaba de quedar clar si es tracta realment d’una anècdota extreta de la pròpia biografia de l’autor o si tot és pura invenció. El narrador ens conta en primera persona les seves vivències de l’època preadolescent, un moment en què (segons paraules textuals) els joves havien començat «a descobrir necessitats imperioses relacionades amb unes glàndules que fins llavors havien vist penjar sense saber ben bé pera què havien de servir» Paral·lelament al seu desenvolupament com a adults en fase reproductiva, alguns desenvolupen també uns sentiments d’inferioritat respecte al sexe oposat. Un tros de paper trobat per casualitat pel terra desencadenarà una sèrie de frustracions que només podran ser confessades al cap de més de vint anys. -- Llarg silenci, de Juglans Regia, intenta reflectir els pensaments de dues persones que s’agraden i que s’han conegut a través de la xarxa. Fins ara, els dos protagonistes han mantingut correspondència a través del correu electrònic i s’han descobert mútuament; arribats a aquest punt, sobrevé un moment crucial... -- Joan Vicent Olmo ens envia Fira de Tots Sants, 2011, que relata en forma de relat de ficció i en clau d’humor les dificultats d’un petit editor de llibres en català. -- ¡Que ho gaudiu! ¡Fins ben aviat!
