Per pura inèrcia, gairebé sense set, faig un darrer glop de tònica i amoll el tassó sobre la taula, al costat de l’ampolla buida. Ja he passat per caixa després d’agafar-la del frigorífic. «Dos euros», m’ha escomès la dependenta. No té més de devuit anys i du pírcings a les orelles, al nas, als llavis i a una cella. Pel preu (i per la pinta) m’ha semblat que m’atracava. Tota una experiència. ~ M’aixec, em penj d’una espatlla la bossa i surt de la cafeteria. Som a l’aeroport. El vol cap a Mallorca no surt fins a les cinc. ~ Em faig lloc entre un grup de guiris escamarlats que acaben de perdre l’avió de tornada a Frankfurt. Estan prou exaltats i blasfemen a crits en una llengua estranya. M’alluny de la festa algunes passes i cerc a la pantalla que descendeix del sostre l’hora i la porta d’embarcament que em toca. Les quatre i mitja i la B50. Està situada al fons del passadís. M’hi dirigesc sense presses, amb una tranquil·litat immutable. Quan hi arrib, m’assec en una butaca, obr la cremallera de la bossa i trec un llibre... -- El relat "A l'aeroport", de Tomàs Bosch, del qual us hem oferit un petit fragment, està inclòs en el número 43 de "La Lluna en un Cove".
