dissabte, 18 d’agost de 2012

Una cosa molt personal, de Tomàs Bosch

Una cosa molt personal, de Tomàs Bosch. És mig matí. El senyor Cantallops jeu en el llit, despert i embolcallat caòticament entre les mantes. Fa dies que no en surt, i l’habitació s’ha convertit en un magatzem de repulsiva olor humana. Des que el deixà la dona està negatiu i pessimista com un apocalipsi. ¨Depressió¨ també se’n diu, d’això. O ¨voler-se morir¨ i ¨el món m’importa un rave¨. «Me’n vaig amb en Marcel –li afusellà ella, sense contemplacions–. Que és jove i ben guapo i em treu a sopar cada vespre. No com tu, que ets un avorrit, un mòmia, un tros de pardal» «¡Pe... pe... però Maria!», aconseguí articular ell, mig sanglotant. Tanmateix, ja era tard pera reaccionar. -- "Una cosa molt personal", de Tomàs Bosch, del qual us hem oferit un petit fragment, està inclòs dins del número 41 de "La Lluna en un Cove".