dissabte, 18 d’agost de 2012

Entre Suzanne i els ansiolítics, de Carme Moreno

Entre Suzanne i els ansiolítics, de Carme Moreno. Cauen pètals blancs, vermells, grocs sobre una vistosa corona de flors que recorda les núvies d’un altre temps. Aquesta flaire trasllada la Margalida cap a espais superiors. L’olor a roses es va introduint pels racons del seus narius i li arriba fins al cervell. Dirigeix la mirada cap a l’Anna que li fa un somriure que guarda tots els matisos d’aquella amistat cultivada durant anys. La Margalida li cluca un ull. De fons sona «Suzanne takes you down to her place near the river. You can hear the boats go by. You can spend the night beside her» És una de les seves cançons preferides i una de les primeres que va sentir quan era petita. Durant l’hivern del 89 “Suzanne” sonava cada diumenge a l’apartament de la Calatrava. En aquella època, el Miquel sempre duia una barba de dos dies i es passava el dia menjant regalim pera dissimular l’olor a tabac. El pare de la Margalida escoltava “Suzanne” mentre es fumava una cigarreta des del balcó on veia el mar i contava històries en veu alta de quan era jove. Això va ser l’any en què la mare de la Margalida va fer les maletes i li va dir al seu marit que no el volia tornar a veure. -- El relat "Entre Suzanne i els ansiolítics", de Carme Moreno, del qual us hem oferit un petit fragment, està inclòs dins del número 41 de "La Lluna en un Cove".