Després del 22è, ara tornem amb un nou concurs, en aquest cas obert a la participació de tothom, tant subscriptors com no subscriptors. Aprofitant que hem estrenat a la revista una nova secció, "L'altra cara de la lluna", que conduirà l'Emili Gil, farem un concurs que anirà sobre el primer article que s'hi ha publicat (en el número 11 de La Lluna en un Cove): La Mussara: bruixeria, desaparicions i estranyes pèrdues de temps. Els participants en aquest concurs hauran d'afegir els seus comentaris, que podran ser sobre: les seves impressions generals després de llegir l'article, i/o les referències que puguin tenir sobre la Mussara (es poden afegir relats viscuts en primera persona, o contats per amics o coneguts sobre aquest lloc misteriós, etc.). Les normes de participació per a aquest concurs són les mateixes que per a tots els concursos anteriors. Cada participant haurà d'afegir el seu comentari dins del cos d'aquest missatge, i es podran afegir tants comentaris com es vulgui. A cada participant se li assignarà un únic número, que correspondrà a l'ordre en què ha ingressat en el debat. Quan es tanqui aquesta taula de participació, la qual cosa tindrà lloc el dia 30 de novembre de 2009, es procedirà a fer un sorteig d'un llibre entre tots els participants. Els premis seran els següents:
- Si el guanyador és subscriptor de La Lluna en un Cove: Un llibre, a triar entre aquestes dues opcions: "Mil cretins", de Quim Monzó, i "Si menges una llimona sense fer ganyotes", de Sergi Pàmies.
- Si el guanyador no és subscriptor: el premi serà un exemplar del número 12 de La Lluna en un Cove (que actualment està en preparació).
La participació es pot fer lliurement, però s'ha de tenir en compte que si alguna persona introdueix un comentari que no te res a veure amb el concurs, o que sigui insultant o poc respectuós amb els altres participants, es procedirà a eliminar dit comentari. El Blog és revisat diàriament.
Us animem a tots i a totes a participar. Queda obert, doncs, el debat.
dilluns, 2 / novembre / 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Hola amics! Salutacions ben cordials de part de l´equip de PIRATES I SIRENES d´IB3Ràdio. Enhorabona per aquesta iniciativa! Volem dir-vos que la vostra participació al programa s´ha passat al proper dilluns 9 de novembre ja que el passat dilluns vaig estar malalta i s´ha hagut de fer còrrer els participants! Així que ben aviat estarem en contacte! Una abraçada i molta sort amb el concurs...Nosaltres també penjarem aquesta info al nostre blog, al que per cert ja hi sou de forma permanent!
http:piratesisirenes.blogspot.com
Doncs moltes gràcies a la Sandra Llabrés i a Pirates i Sirenes d'IB3 Ràdio. Prenem nota i ens veiem. (Com que aquesta nota i l'anterior no tenen relació directa amb el concurs/taula de participació, no entraran en el sorteig).
Jo no he tingut la sort de poder llegir el relat.
Però si que hi he estat diversos cops a la Mussara. Sent fill de Reus, doncs podria contar-vos moltes rondalles de la zona. Fns i tot vivències dels meus avis, pares o amics.
Però no hi ha res com les vivències d'un mateix.
Recordo encara ara, quan jo tenia 16 anys i vam anar una colla d'amics a acampar al ras. N'érem un grapat de bons amics, cinc xiquets i tres xiquetes. I ja us dic jo que encara en parlem d'aquella nit.
Sempre s'ha dit que a la Mussara conflueixen forces energètices i n'hi ha de coses estranyes i paranormals per explicar.
Doncs bé, aquella nit, aquesta colla d'adolescents, van voler posar a prova la seva vàlua. I decidiren anar a passar la nit al ras, al capdamunt de la Mussara. Prop del poble abandonat, la veritat és que fent broma vam voler convocar els esperits; i més que esperits, el que va succeir, és que molts vam marxar esperitats de lloc.
...Però crec que ja m'he enrredat prou xerrant i potser es farà pesat. Gràcies per aquest racó de ciberespai!
Ja era hora que es donés a coneixer aquesta enigmatica vil·la! Tot i que en soc un xic escèptic, he escoltat (o millor dit, llegit) testimonis de desaparicions, espesses boires, psicofonies i esgarrifoses histories, fins i tot de bruixes, sobre aquest lloc que, sigui com sigui, te un passat curios.
En qualsevol cas, hauria d'anar-hi per donar el meu testimoni, cosa que no em sembla gaire atractiva...
Salutacions a tots i felicitacions a La Lluna per la constant millora!
Espero amb impaciència rebrer el nº 11 de 'La Lluna en un Cove' i poder llegir el conte de La Mussara.
Mol atinadament doneu temps fins el 30 de novembre per a participar en aquest 23è Concurs. Gràcies.
Així doncs, ja us faré arribar el meu comentari.
Felicitats per les vostres innovacions.
Sempre avant !
Maria-Rosa Clúa
Interessant aquest indret màgic de la nostra terra..
Podríem jugar a imaginar que la Mussara és un indret inicialment neutre que només es transforma quan algú pren consciencia que existeix, el visita, l’observa, trepitja la terra i…obra tímidament la porta a un altra realitat paral•lela, una altra Mussara on la màgia regna , les runes estan vives, els colors són més intensos, el vent xiula paraules i melodies i les veus dels qui varen viure expliquen la seva historia a cau d’orella...
Felicitats per la iniciativa! :-)
M'ha agradat molt aquesta nova secció fixa. Les explicacions, confeccionades a partir de vivències pròpies, anècdotes i fets històrics, fan atractiva la seva lectura. A més, sembla que l'autor està ben documentat.
De tota manera, potser el voler abastar molts aspectes diferents fa que el conjunt quedi un xic dispers. Amb tot, molt bé i ja espero la següent història.
En iniciar la lectura de l’article de l’altra cara de la lluna m’he sentit transportat... Ja entrant la fosca, m’he vist a mi mateix enmig de la llacuna, envoltat d’una atapeïda i misteriosa boira baixa, escoltant com s’esmorteïen els darrers cants gregorians dels monjos de la contrada. Després protegit darrera d’un vell roure, he pogut ésser testimoni de la terrible i angoixant profanació del cos castigat d’una vella fetillera cansada de viure. Només mancava l’olor fètida de la putrefacció i l’aparició d’una sinistre, llefiscosa i deforme criatura per què em sentís immers dins d’una de les històries de Lovecraft. A partir d’aquí no he pogut alçar la vista del llibret fins arribar al final. Només puc afegir que m’ho he passat molt bé. Gràcies.
hola a tothom !
He llegit el s relats sobre la Mussara i he gaudit encara que penso que els fets sempre son del que els explica i del que els escolta i jo visc en un altre món.
El meu avi Toni, un pagès seriós que tot sovint reia per sota el nas, m'explicà una història d'aquestes:
L'avi Met de can Passavent (feia molt que era mort) era un home que mai anava a missa, per contra la seva dona era una "llepa piles" (mal nom que es donava a les persones que ajudaven al capellà) i tenia una aposta amb el capellà que un dia faria que en Met anés a missa.
Una nit d'hivern, la Rosa va despertar el seu marit tot espentada per la fressa que sentia a la cuina, una fressa com de cadenes!!
En Met, home valent, agafa l'escopeta de caçar i fot un tret a l'ombra que veia la dona, i torna al llit.
El silenci va marcar els dies següents a can "Passavent".
El diumenge, en Met es va posar el vestit de festa major i de bracet de la seva dona es va presentar a missa de 12.
Mossèn "Francisco" anava amb un braç embolicat i en Met va somriure i deixà la Rosa asseguda a primera fila.
Mentre en Met explicava la cosa als seus amics de Can Rovira (l'hostal que hi havia a la sortida de l'església), El mossèn reia amb la Rosa perquè havia guanyat l'aposta !!!
En fi, tot és segons es mira!
Bon coratge
Toni
Publica un comentari