“Ànimes tardanes”d’Edith Wharton

“Ànimes tardanes”d’Edith Wharton, amb traducció de Carles Llorach-Freixes (fragment): El vagó anava ple quan el tren havia partit de Bolonya; però en la primera estació després de Milà, l’únic company de viatge que quedava, un home elegant amb una bossa de viatge i que havia estat menjant all, amb una inclinació de cap va deixar el seu seient, ple de molles. La mirada de la Lydia va seguir, amb una expressió de contrarietat, la lluent llaneta d’aquella esquena que s’allunyava fins que es va perdre enmig del núvol de marmanyers i cotxers que deambulaven per l’estació; tot seguit va fer un cop d’ull a en Gannett i va veure en ell la mateixa expressió de contrarietat. A tots dos els va saber greu haver-se quedat sols. ~ Dins del número 65 de “La lluna en un cove”, revista literària.