“Fuga en parella”, de Pol Alonso i Lorena Halty

“Fuga en parella”, de Pol Alonso i Lorena Halty (fragment): Quan l’avió descendí per sota de la capa uniforme de núvols, vam descobrir una terra nevada. Berlín oferia un aspecte ben diferent aquesta vegada, sotmès als rigors d’un hivern que semblava no tenir fi. Tot i que érem ja a finals de març, la neu encara s’apilava als carrers. Tota una odissea per a qui arrossega una maleta de vint quilos. ~ La meva erupció, furiosa pel fred i el cansament del viatge, es feia notar, i el nostre amic David no va esperar a assenyalar-ho quan ens obrí la porta. La Lorena i jo ens vam desplomar al seu sofà. Ell i la seva parella Lena ens acollirien durant la primera nit, i com que eren berlinesos des de feia anys, també ens van proporcionar valuosos consells de supervivència burocràtica per a nouvinguts. Era agradable veure cares conegudes que posessin cert ordre al nostre desgavell anímic. Tot i il·lusionats per l’aventura, era impossible apaivagar totalment la pregunta que bategava sota els nostres pensaments. ¿Havíem pres la decisió correcta? Allò no eren unes vacances. Els nostres bitllets eren només d’anada, i, si no encaixàvem, si no trobàvem el nostre lloc dins d’aquell entorn desconegut, ens esperaven tres anys molt durs. ~ Aquest és un fragment de “Fuga en parella”, de Pol Alonso i Lorena Halty, dins del núm. 64 de “La lluna en un cove”.