Aquells que ja fa anys que sou seguidors d’aquesta revista literària, ja sabeu que de tant en tant ens agrada preparar algun número especial que gira al voltant d’un tema concret. Així, per exemple, el número 10 el vam dedicar als viatges (des d’una vessant, és clar, literària); després, el 16 va ser un “Especial Elles”, que va gaudir d’un índex de participació molt alt i va rebre molt bona acollida per part de tothom, tant de lectores com de lectors. Ara, amb aquest 57, quan fa poc que ha començat la tardor, us hem preparat un número especial dedicat a aquesta estació de l’any, amb un recull de relats, assajos, traduccions i textos en general que tenen la tardor com a escenari principal, o estan d’una manera o d’una altra vinculats a ella. Fixeu-vos que en aquesta ocasió hem rebut col·laboracions d’un gran nombre d’autors, i per tant la mostra literària que queda exposada amb aquest nou lliurament de “La lluna en un cove” resulta particularment ben variada. ~ Donem obertura a aquest número tardorenc de “LLEUC” amb el “Diari de Mina Harker, 1 d’octubre”, una traducció d’un fragment de la novel·la original de Bram Stoker, de la qual no caldria dir que amb el temps ha -patit- nombroses adaptacions i versions cinematogràfiques que han deformat en major o menor mesura el sentit general del “Dràcula” que va concebre l’escriptor irlandès, fins al punt que es podria dir que el públic actual, que creu conèixer aquesta obra a la perfecció, en realitat té probablement una idea esbiaixada. El fragment que hem triat creiem que respon a les directrius generals que volíem que tingués aquest especial de la revista, i, al mateix temps, pensem que és molt representatiu de la novel·la del qual s’extrau, ja que en ell apareixen molts dels elements clau de l’obra. La peça es pot llegir com un text independent, i manté el nivell d’intriga i de tensió que recorre tota la novel·la. ~ Carles Llorach ens envia en aquesta ocasió la traducció d’un poema, per al qual adjunta la següent nota a tall de presentació: «En aquest número dedicat a la tardor presentem el poema “Elegia escrita en un cementiri rural” (1751), de Thomas Gray. És un poema autumnal en el sentit que parla de la mort i dels que se n’han anat i, en conseqüència, adequat per al Dia dels Difunts, pera l’època de l’any en què tot mor a l’espera de renàixer després de l’hivern. Thomas Gray, poeta anglès del segle XVIII, moment de gran agitació literària a la Gran Bretanya, és digne d’aquest ofici gairebé exclusivament per l’“Elegia”, el poema més citat i conegut de la llengua anglesa. El to estoic, el desdeny a tota vanitat, juntament amb unes imatges que arriben directament al cor de tota persona fa que sigui un text apreciat universalment» Afegir que l’original d’aquest poema és rimat; en la traducció i edició en català que presentem ací, perduda inevitablement la rima en anglès, hem optat a prosificar el text, per tal com entenem que d’aquesta manera els nostres lectors podran gaudir de tot el sentit de l’obra i de tota la seva profunditat poètica sense restar subjectes a trencaments de línies que, per raons òbvies, en la traducció deixen de tenir sentit. ~ Igualment, hem prosificat també la traducció d’un breu poema de Pushkin que adjuntem en aquest número: “19 d’octubre de 1827”. ~ Entrant ja en l’apartat de relats originals en català, l’escriptor J. M. Vidal-Illanes ens envia des de les illes “Humitat als ossos”, una interessant reflexió sobre la tardor des d’un punt de vista insular. ¿No us heu preguntat mai què passa a les Balears quan la temporada d’estiu s’acaba? Vidal-Illanes ens ho explica: «[...] De la mar ja no arriben els xiscles dels infants jugant amb les onades, ni la flaire de les cremes solars barrejada amb les pells torrades al sol [...]. Les illes es fan més petites amb el canvi d’estació. La transformació és molt sobtada» Aquesta peça s’articula en tres parts: “Calendari”, “Grisor” i “Literatura i mirades”. ~ L’escriptora russo-andorrana Alexandra Grebennikova ens envia “La calma fràgil de les teves nits”, un text de ficció que té també com a escenari una illa, i també mediterrània, en aquest cas Còrsega. Allà, al “Cafè de la mar” del port de Bastia, un curiós personatge deixa sobre una de les taules uns papers escrits que resulten ser una mena de carta adreçada a..., i que comença així: «¿Com et dibuixaré, si t’he de dibuixar? Deessa meva, et veig pèl-roja, de cabells molt arrissats, desordenats o pentinats amb espiguetes d’ordi a les trenes. Tens ulls mig grisos, mig blaus, ulls com el teu cel gens uniforme, ulls de dona marcats per les arrugues que vénen de viure i de riure, de fer ganyotes i de patir» ~ També l’escriptor Joan Pinyol col·labora en aquest número de “La lluna en un cove”, amb una tendra faula titulada “Móres de tardor”, i que el propi autor qualifica com a «un conte al·legòric de l’arribada de la tardor des dels ulls d’una nena de deu anys» ~ Jordi Serret reflexiona també sobre l’època a la qual dediquem aquest especial amb el text que ens proposa en aquesta ocasió: “Pas a pas”, i que comença així: «Hi ha persones (alguna en conec; segur que vostès també) a les quals l’arribada de la tardor entristeix perquè hi anticipen una sèrie de connotacions negatives: l’hora que s’endarrereix, tornar a treure la roba d’abric...» ~ També des de les illes, Carme Moreno ens proposa “Un desert al cor”, que, segons paraules de l’autora, «explica les vivències, sensacions, i emocions que sent la jove protagonista durant el transcurs d’una tardor convulsa pera ella» ~ Canviant totalment d’estil i de to, Pep Rovira ens proposa conèixer la història d’“El lladre de magranes”, i ens explica a tall d’introducció que amb aquesta peça intenta mostrar «la relació d’aquest fruit de tardor amb la nostàlgia» ~ “La vella fulla”, de Jaume Pubill, va també una mica en aquesta línia, tot i que en aquest cas s’aprofundeix més, mitjançant un recurs metafòric, en reflexions que giren al voltant del sentit de la vida, de la vellesa, de la mort, com a part d’un cicle que es renovella un i un altre cop. ~ Tot i que el títol d’“Abril tardívol”, de la jove escriptora Maria Carboni, podria d’entrada portar a pensar que ens hem equivocat en donar lloc a aquest relat dins d’aquest recull de tardor, en començar a llegir-lo de seguida veureu que la tria és correcta. Es tracta d’una història densa de relacions (i, per tant, de problemàtiques) humanes: un matrimoni de persones ja grans viu una situació complexa a causa de la minusvalidesa d’un dels cònjuges; però això no és res en comparació amb els traumes del passat que subjauen com en un segon pla, i que tot d’una afloren en el moment més inesperat. ~ Després, per tal de contrarestar el sabor amarg que ens pugui quedar amb alguna lectura anterior, Eulàlia Esteve ens convida a assaborir “El gust d’una poma”, una simpàtica història d’un nen i una pomera. ~ Però el toc definitiu d’humor en aquest número ens el porta Marta Alerm amb “La tardor està en crisi”, que sens dubte us farà somriure i actuarà d’excel·lent contrapunt dins d’aquest recull. ~ L’inclassificable Juglans Regia, en canvi, ens afirma que “L’autumne és l’any”, un assaig que potser canviarà a algú la visió que en té, de la tardor. ~ Finalment, completem aquest lliurament de la revista amb una altra traducció, en aquest cas de Maxim Górkill: “Una vegada, una tardor”, un relat en primera persona de la petita aventura viscuda per l’autor durant la seva joventut. «...Vaig marxar de la ciutat –escriu Górkill– i em vaig dirigir a una petita localitat propera anomenada -Uste-, on hi havia embarcadors que permetien l’accés al trànsit fluvial dels vaixells de vapor. Durant l’època navegable, aquell poblet bullia d’activitat; ara, però, semblava un desert silenciós, car aquell episodi va esdevenir-se durant els darrers dies d’octubre» ~ A més de tot això, com sempre, el número inclou les seccions habituals. ~ Amics de “La lluna en un cove”, realment ha estat una gran feinada reunir tot aquest material pera aquest “Especial Tardor”, però pensem que el resultat final és satisfactori, tenint en compte la varietat i qualitat de les obres en ell presentades. Esperem doncs d’aquesta manera contribuir a fer-vos més agradable aquesta època de l’any. Us desitgem una feliç lectura. ~ Redacció de “La lluna en un cove”.
