Carregat com ve, aquest nou número 54 de “LLEUC”, d’abundant material literari, ens veiem obligats, per falta d’espai, a fer una benvinguda escarida i breu, que esperem que vosaltres ja sabreu disculpar. A banda de les habituals seccions de la revista, en aquesta ocasió ens plau presentar tres peces de nova creació, més una traducció d’un text clàssic al català: “Les relíquies del general Chassé”, un curiós text d’Anthony Trollope, sobre el qual el traductor, C. Llorach, ens apunta aquesta breu nota: «A. Trollope (1815-1882) va ser un dels autors més prolífics de l’època victoriana. Empleat d’una oficina de correus a Irlanda, a partir dels trenta anys comença a escriure. Les seves principals obres són la sèrie de novel·les d’estil costumista conegudes com les “Cròniques de Barsetshite”, comtat fictici on situa les seves descripcions de la vida clerical de províncies. La seva novel·la més coneguda és “The Warden” (“El custodi”). La narració que presentem avui es situa a la ciutat belga d’Anvers; el seu protagonista és un membre del clergat, i la història explica amb amabilitat i ironia una petita anècdota en un viatge turístic» ~ Quant a les obres de nova creació, tenim en primer lloc el relat “Ni mòbil ni fix”, de Blai Doménech, la qual peça, segons explica el seu propi autor, és una «grollera i eixelebrada caricatura de mi mateix, ja que, realment, per més que costi de creure, jo mateix no tinc ni mòbil ni fix» ~ Després tenim “La fàbrica de fer éssers humans”, de Blau Cel, que és una obra a mig camí entre l’esperpent i el relat fantàstic, amb una original reflexió sobre la societat i la seva estructuració. ~ Finalment, tenim “L’home que oblidava les paraules”, de Joan Lladós, una molt notable peça que estem segurs que produirà, no només gaudi estètic (gràcies en part al domini del llenguatge que demostra aquest autor i al ric lèxic emprat), sinó també un fort impacte gràcies al seu commovedor final. ~ Les quatre peces fins ara esmentades ocupen més de la meitat d’aquest número; la resta, com dèiem, pertany a les seccions que ja coneixeu, és a dir: nous capítols de “Pel país de l’Ussuri”, de V. K. Arséniev (per cert, preneu en consideració la riquesa ornitològica i biològica en general inclosa en els paisatges descrits en aquesta part de l’aventura); “Anna Karènina”, de L. N. Tolstoi; i “La neu fosa”, de Maria Guasch, que té a tots els lectors i seguidors de “LLEUC” amb l’ai al cor. ~ Tingueu en compte que, en el moment en què llegireu aquestes línies, la redacció de la revista ja estarà treballant en el següent número amb el major dels entusiasmes: el que esperem poder transmetre a vosaltres, amics de “La lluna en un cove”, amb aquest apassionant projecte literari. ¡Bona lectura i fins aviat!
