dimecres, 17 d’agost de 2016

“Humor negre i irreverent en “La magnitud de la tragèdia” de Quim Monzó”, de Rosa Bragulat (núm. 68 de "La lluna en un cove")

“Humor negre i irreverent en “La magnitud de la tragèdia” de Quim Monzó”, de Rosa Bragulat. (Article, fragment): De la ploma de l’escriptor Quim Monzó (Barcelona, 1952) sorgeix l’any 1989 la novel·la “La magnitud de la tragèdia”, una obra la lectura de la qual, com el seu autor (amb certa fama d’¨enfant terrible¨ dins les lletres catalanes i assidu fa uns quants anys dels mitjans de comunicació audiovisuals), no deixa indiferent el lector per les seves elevades dosis d’humor negre i temes certament irreverents que conté. El títol, però, ens pot enganyar en un primer moment: una tragèdia, en termes literaris, és un subgènere teatral d’origen grec que compta amb la presència d’uns personatges d’alta extracció social, un llenguatge elevat i temes greus i filosòfics com l’honor, el deute o la mort. Res més lluny de la intenció de Monzó, que subverteix aquest gènere per a presentar-nos justament les característiques contràries: uns personatges quotidians i certament peculiars, un llenguatge molt directe que en ocasions descendeix al registre col·loquial o finsitot vulgar, i un tema notablement diferent i que fa referència directa al concepte de ¨magnitud¨: el priapisme (erecció contínua que no respon a cap estímul sexual) que pateix el protagonista i que serà qualificat com a malaltia potencialment mortal, malgrat que l’obra s’inicia amb una situació de caire invers. -- “Humor negre i irreverent en “La magnitud de la tragèdia” de Quim Monzó”, de Rosa Bragulat, dins del número 68 de “La lluna en un cove”, revista literària.