“¿L’últim home?”, de Jaume Flo

“¿L’últim home?”, de Jaume Flo (fragment): Els homes havien anat perdent la seva capacitat genèsica: l’esperma se’ls anà tornant més i més esclarissat, sense espermatozous amb vivor suficient per a res. La causa no es va saber mai del cert. Probablement tot va ser degut a l’estrès, als additius alimentaris i a la presència residual de metalls pesants en el peix i en les verdures. Finalment, no va quedar més que un reduït nombre d’homes capaços de generar descendència, que van acabar essent perseguits com a delinqüents, un cop la societat predominantment femenina va optar per la clonació i el nombre de dones va augmentar de tal manera que, en pocs anys, van anar agafant tots els ressorts del poder polític, econòmic i social. ¿Quina falta els feien, els homes? Sabien des de temps antics que els seus orgasmes no tenien per què dependre d’un mascle, i que una dona podia donar a una altra tot el plaer sexual mai somniat. Ni per a tenir fills feia falta ara ni un home, ni tan sols un banc de semen: només calia un òvul... -- “¿L’últim home?”, de Jaume Flo, dins del número 67 de “La lluna en un cove”, revista literària.