dimecres, 6 de juliol del 2016

“Amor sagrat”, d'Aleksandr I. Kuprín

“Amor sagrat”, d'Aleksandr I. Kuprín (fragment): «¿És que per ventura no heu escoltat aquesta història? ¿No? ¡Sorprenent! Avui en la ciutat no es parla d’una altra cosa. Si voleu, senyors, us puc explicar jo alguns detalls.» El petit cercle de seguida es va estrènyer al voltant del narrador, que era col·laborador d’un periòdic local. Es tractava d’una notícia que havia sortit publicada aquell matí: un doble suïcidi, el d’un funcionari de la municipalitat i el de la seva amant, una modista de tan sols disset anys. ~ Amb l’exposició feta en el to protocol·lari, clar i precís d’aquell senyor que tan acostumat estava ja, després de tant de temps, al detall periodístic, els presents van assabentar-se dels fets característics, tot i que fútils, relacionats amb una relació amorosa desgraciada que havia acabat en tragèdia. La impossibilitat de contraure matrimoni, conseqüència de la manca de recursos econòmics, la negativa dels pares dels dos amants, la continuació, malgrat tot, de la relació, que havia transformat l’amor en un continu bullidor de passions, les senzilles notes que havien deixat, commovedores per la seva simplicitat càndida, on demanaven ser soterrats junts, i, finalment, la terrible mort sobre el llit compartit. ~ Va provocar, la narració aquella, molts comentaris diversos i acalorats. Van mostrar alguns el convenciment que el suïcidi era en general un signe de feblesa; altres van sostenir la teoria que aquell no era un cas de doble suïcidi, i van suggerir que devia tractar-se més aviat d’un assassinat, l’autor o autora del qual s’havia tret després la vida; uns tercers es van dedicar a repassar casos anàlegs extrets de les cròniques periodístiques. ~ Una de les dones presents, que havia escoltat la narració amb la cara esblaimada i els ulls brillants (com sempre passa quan les dones escolten una història d’un amor o molt abnegat o molt infeliç), va dir, amb una veu carregada d’expressió somniadora: «I, malgrat tot, va ser un amor fort. ¡Que d’infortunis que van haver de suportar! ¡I quants moments gojosos van viure, abans d’arribar a la terrible decisió! Qualsevol dona, en secret, somnia amb un amor com aquest.» Allò va fer que tota l’atenció quedés concentrada en ella. Va callar tothom un moment. Finalment, l’amo de la casa va ser el primer a trencar el silenci. Era un home madur el rostre cansat i els cabells blancs del qual contrastaven vivament amb uns ulls bells, vius, gairebé juvenils. «Per descomptat, no és un cas d’amor com qualsevol altre –va dir amb la seva veu ferma–. I vós, senyora, molt oportunament heu expressat que va deure aportar als ara ja difunts tot un món de forts sentiments. Però, en opinió meva, en la vida molt sovint s’esdevenen episodis, en aparença del tot insignificants, que amaguen al darrere més patiments i alegries que no pas aquest terrible succés. En un d’aquests episodis, jo mateix vaig prendre part, i si no tingués por, senyors meus, d’avorrir-vos...» Els hostes van declarar unànimament que de bon grat escoltarien, i l’home madur va començar la seva narració. -- “Amor sagrat”, d'Aleksandr I. Kuprín, dins del número 67 de “La lluna en un cove”, revista literària.