dimecres, 6 de juliol de 2016

“L’estil funcionari”, de Juglans Regia

“L’estil funcionari”, de Juglans Regia (fragment): Ah..., l’estil ‹funcionari›. És a dir, el del funcionari del segle XXI en un presumpte territori europeu: mirant el mapa, a sota i a l’esquerra. Ah..., com m’agrada. ¡Que n’és, de simpàtic, desenfadat, fresc, popular! ¡Que n’és, de còmode, tan lluny d’enfarfegaments, d’engavanyaments i de superfluïtats! ¡Fora coses que sobren i que no vénen a tomb! ¡Fora coses que embarassin o que puguin donar una imatge falsa, adulterada o d’alguna manera deformada d’aquell (és a dir: del funcionari) que les porta a sobre! ¿Uniformes? ¿Bona presència? ¿Educació? ¿Fórmules de cortesia? ¡No, i ara! ¡Fora, tot fora! ~ Però... ¿a què estic referint-me? ¿Què vull donar a entendre? ¿Què significa tot això de l’estil ‹funcionari›, ara que sembla que ningú no estava pensant precisament en una cosa com aquesta? ¿A on vull arribar, si és que vull arribar a algun lloc? ~ Permeteu-vos la molèstia d’agafar, per exemple, un text del segle XIX on un dels personatges, si no directament el protagonista, sigui un funcionari. Potser el text no ho dirà, perquè es dóna per sobreentès, però existeixen fonts històriques que indiquen que tant la indumentària com l’aspecte general, l’actitud, la manera de parlar, les mostres de deferència, etcètera, d’un funcionari eren d’una correcció absoluta, d’una exquisida impol·lutilitat. En el seu àmbit d’actuació, la bona presència era (havia de ser necessàriament) la norma general de la qual era inconcebible sortir ni que fos una mica. Les formes externes havien d’acompanyar (aquesta era la consigna) la funció. El funcionari havia de ser una persona neta, polida, del tot correcta, tant pel que feia a la roba que portava i l’endreç personal, com pel que tenia a veure amb la bona disposició i educació. Bé, no cal allargar-se massa: de fet, la figura arquetípica del funcionari del segle XIX ha romàs en l’imaginari col·lectiu fins als nostres dies. ~ L’altre dia... -- “L’estil funcionari”, de Juglans Regia, dins del número 67 de “La lluna en un cove”, revista literària.