“Sobre l’arquitectura del nostre temps”, de Nikolai V. Gógol

“Sobre l’arquitectura del nostre temps”, de Nikolai V. Gógol. (Fragment): Sempre m’entristeixo quan veig els nous edificis que contínuament es construeixen amb gran dispendi de diners, dels quals pocs són els que et deixen els ulls sorpresos per la grandesa del dibuix, o per l’original gosadia del plantejament o finsitot per la sumptuositat i per l’enlluernador atreviment dels adorns. Sense que vulguis, es fa lloc a dins teu el pensament: «¿Però és que el segle de l’arquitectura ja ha passat per a no tornar pus mai? ¿És que la grandesa i la genialitat ja no ens visitaran més? ¿O és que pertanyen aquestes coses només als pobles del sud, plens d’un mateix entusiasme i d’una mateixa energia, i contraris a tota obra enervant o mancada de passió? Els pobles als quals a penes donem un lloc en la història del món, davant dels quals amb tanta autocomplaença ens enorgullim nosaltres, ¿per què, aquests pobles, tant excel·leixen davant nostre amb les creacions de la seva fosca ment, no il·luminada pel retruc dels coneixements? ¿Per què els colossals monuments dels hindús són tan grandiosos i incomparables? ¿Per què els dels àrabs són tan sumptuosos i encisadors? ¿Per què ací, en Europa, durant l’edat mitjana, se’n van bastir tants de tan grans?» -- “Sobre l’arquitectura del nostre temps”, de Nikolai V. Gógol, dins del número 66 de “La lluna en un cove”, revista literària.