dimecres, 27 de gener de 2016

“Alguns mots sobre Pushkin”, de Nikolai V. Gógol

“Alguns mots sobre Pushkin”, de Nikolai V. Gógol (fragment): En oir el nom de Pushkin, acudeix de seguida la idea del poeta nacional rus. I, en veritat, cap dels nostres poetes no és més gran que ell; cap no pot més que ell ser considerat ¨nacional¨; decididament, és un dret que li correspon. Com en un diccionari, en ell s’inclou tota la riquesa, la força i la flexibilitat de la llengua russa. Més que ningú, ell va eixamplar-li les fronteres i va mostrar tota la seva extensió. Un fenomen extraordinari és Pushkin; tal vegada sigui l’únic fenomen de l’esperit rus. És un tipus d’home rus en un grau de desenvolupament que apareixerà, potser, dins de dos-cents anys. En ell, la natura russa, l’ànima russa, la llengua russa, el caràcter rus es reflecteixen amb tanta puresa, d’una manera tan refinadament bella, com un paisatge es reflecteix sobre la superfície convexa d’una lent òptica. La seva pròpia vida ja és totalment russa. El mateix desenfrenament, el mateix lliure procedir; són aquestes les coses envers les quals adesiara, oblidant-ho tot, tendeix un rus; un lliure procedir que tant de goig fa a la més fresca joventut russa. Es reflecteixen aquestes coses en els anys inicials del seu debut en el món. La planeta, com fent-ho expressament, el va gitar cap allà on les fronteres de Rússia queden ben marcades, adquireixen un caràcter abrupte i reclamen per a si un cert respecte; allà on la plana regularitat de Rússia queda interrompuda per muntanyes esquinçadores de núvols; allà on el nostre país s’omple de sud. El gegantesc Caucas, cobert sempre de neu, solcat per ardents valls, va colpir-lo; hom podria dir que va invocar la seva força i va rompre les darreres cadenes que encara afeixugaven els pensaments lliures. Va quedar captivat per la poètica vida lliure dels aspres muntanyesos, per la bel·licositat llur, per les seves ràpides incursions, irrepel·libles. Des d’aquell moment, va adquirir la seva ploma aquest gran impuls, aquesta velocitat i gosadia que tant va sorprendre i impressionar la Rússia que havia començat a llegir-lo. Descriu ell un enfrontament entre un txetxè i un cosac: un llamp és el seu estil; tant brilla com els centellejants sabres, i més ivaçós vola que no pas la pròpia lluita. Només ell el cantaire del Caucas és: se n’ha enamorat amb tota la seva ànima, amb tot el seu sentir; s’ha mullat i amarat dels seus meravellosos paisatges, del seu sol del sud, de les esplèndides valls de Geòrgia, de les increïbles nits de Crimea amb els seus jardins. ~ Aquest és un fragment del text “Alguns mots sobre Pushkin”, de Nikolai V. Gógol (amb traducció directa del rus), dins del núm. 64 de “La lluna en un cove”.