dimarts, 1 de desembre de 2015

"LLEUC" 63 · Benvinguda

En efecte, sí: la benvinguda us donem, un cop més, a aquest petit refugi literari anomenat “La lluna en un cove”, on, a banda d’un bon foc, algun rosegó de pa i una miqueta de vi, trobareu... ¿Què? ¿Què penseu que hi podeu trobar, que us pugui agradar, reconfortar, complaure o ni que sigui fer que aixequeu una cella en senyal, no ja de sorpresa, ans d’una certa complicitat? ¿Que fa fred, dieu? I tant, realment en fa, allà fora, l’hivern tot just comença, passeu, passeu... Preneu seient, si és que en queda cap dret; i, si no, doncs seieu on, com i al costat de qui us plagui; no passeu ànsia, però, que, de gent dolenta, no en trobareu pas ací. ¿Què? ¿Fem córrer el porró? Així ens agrada... Sí, sí, ¿com que no? Al gallet, al gallet, cal beure al gallet... Mentrestant, si teniu a bé que us fem un avanç, mireu, en primer lloc, vet ací que tenim la Dolors Ayats, el Joan Roca i la Marta Silvestre, els quals ens explicaran, cadascú per la seva banda i amb el seu propi estil, una sèrie de reflexions motivades per un paisatge guardat o susceptible de ser guardat en la memòria. Respectivament, es tracta de: “Un món de colors”, “El retorn”, i “El meu horitzó”. Tot seguit, el Manel Figuera vindrà a narrar-nos la seva particular aventura d’ascensió a un dels cims més emblemàtics del nostre continent: “Elbrus: Cap al sostre d’Europa”. En acabant, l’Eduard Creus ens farà conèixer la història commovedora d’un personatge que l’únic que volia era poder viure en pau i al seu aire: “L’home dels gargots”. En la secció de traduccions, us presentem, per una banda, “La filla d’Albió”, d’A. P. Txékhov (molt en la línia habitual d’aquest autor rus que explica les coses com si fossin simples anècdotes sense un sentit aparent), i, per una altra, “El braç desnerit” (“The withered arm”), de Thomas Hardy, escrita a l’estil d’una història victoriana de fantasmes (tot i que no és ben bé això), i girada al català pel nostre torsimany de capçalera, el Carles Llorach-Freixes. Finalment, la Rosa Bragulat ens aporta el seu interessant article “Josep Carner: “Nabí” i el mediterranisme”. Teniu, doncs, un bon repertori narratiu al vostre davant; vosaltres mateixos trieu a quines coses voleu dispensar més atenció, i a quines menys, si és que era atenció, d’alguna manera, el que teníeu intenció d’abocar damunt nostre. Per la nostra banda, això és el que, de moment, podem oferir-vos... a banda del foc i de la companyia.