dimarts, 1 de desembre de 2015

“El braç desnerit”, de Thomas Hardy

“El braç desnerit”, de Thomas Hardy. Traducció de Carles Llorach-Freixes.  Dins del número 63 de “La lluna en un cove”, revista literària. Fragment: Traducció de Carles Llorach-Freixes.  Dins del número 63 de “La lluna en un cove”, revista literària. Fragment: Quan van acabar amb la tasca de munyir, van rentar les galledes i les van penjar en un penjador de moltes branques fet de la bessa escorçada d’un roure i plantat dret al terra com si fos unes enormes banyes de cervo. Tot seguit, la major part es van dispersat en diferents direccions cap a casa seva. Un noiet d’uns dotze anys va unir-se a la dona prima que no havia parlat, i els dos van enfilar també camps a través cap a casa. El seu camí resseguia un traçat diferent del dels altres i arribava a un lloc solitari situat per damunt dels prats regats i no lluny de la frontera amb el bruguerar d’Egdon, l’aparença fosca del qual es percebia en la distància a mesura que s’acostaven a casa seva. ~ «Allà baix a l’estable estaven dient que demà ton pare puja a casa la seva jove muller des d’Anglebury –va comentar la dona–. T’enviaré a buscar algunes coses al mercat i segur que te’ls trobaràs» «Sí, mare –va fer el noi–. Així, ¿el pare s’ha casat?» «Sí... Fes-li un cop d’ull, a la núvia, i així em diràs com és, si és que la veus» «Sí, mare» «Si és rossa o morena, i si és alta, alta com jo. I si sembla una dona que ha treballat mai pera guanyar-se la vida, o si, més aviat, pareix venir de casa bona i és d’aquelles que mai no han fet res; i si veus en ella signes de ser una dama, com espero que sigui» «Sí», va dir el noi. Van acabar de pujar el turó amb la llum crepuscular i van entrar a la cabana. Estava aquesta bastida amb parets de fang, la superfície de les quals havia estat esbandida tantes i tantes vegades per la pluja, que, lluny de mostrar la llisor original, havia quedat solcada amb un qui-sap-lo de regateres. Del sostre de palla, per damunt del seu cap, espiava ça i lla una biga com un os que sortís de la pell.