divendres, 23 d’octubre de 2015

“La sílfide”, de V. F. Odóievskill

“La sílfide”, de V. F. Odóievskill. (Fragment): Finalment ja sóc al mas del meu difunt oncle. T’escric assegut en la seva enorme butaca, a la vora del finestró. La veritat és que al meu davant no tinc un paisatge molt engrescador: un hort, dues o tres pomeres, la bassa quadrada, un camp despullat, i no més que això; es veu que l’oncle, com a propietari, no s’esforçava gaire. M’agradaria saber en què s’ocupava, havent-hi viscut durant quinze anys sense sortir-ne. -- Fragment extret del relat “La sílfide”, de V. F. Odóievskill, inclòs en el número 62 de “La lluna en un cove”.