dissabte, 2 de maig del 2015

"LLEUC" 59 · Benvinguda

Estimats lectors, ens complau presentar-vos un nou lliurament d’aquesta publicació que, us recordem, du a terme ininterrompudament la seva tasca des de ja fa més de sis anys... ¿Increïble? En efecte: l’increïble continua. ~ Tot seguit, com sempre, us farem un breu resum introductori del que podreu trobar en aquest nou número de “LLEUC”, el 59; en aquesta ocasió, però, com que la quantitat (i qualitat) del material literari publicat és gran, i l’espai que ens queda és petit, ens centrarem en la referència a les obres més rellevants o representatives, i us deixarem a vosaltres que descobriu la resta. En primer lloc, trobem “El txupi-guai”, de Juglans Regia, que és, en paraules del seu autor, una ¨caricatura¨ d’un dels «personatges de moda d’aquesta època desballestadament extravagant, estranya en grau superlatiu, que ens ha tocat viure» ~ Tot seguit trobem “Solitud”, d’Alexandr I. Kuprín, una interessant aportació al tema de les relacions de parella. L’argument central del relat transcorre sobre un vaixell de vapor que remunta un riu en ple estiu. Idíl·lics paisatges fluvials, entre esponerosos camps i bosquetons de bedolls... ~ “Suflé contra el terror”, de Carme Moreno, il·lustra una escena una mica surrealista que es presenta com a conseqüència d’una realitat potser més surrealista encara. Realitat o ficció: ¿què és més estrany i ¨anormal¨? ~ En l’apartat de traduccions, trobem “Pel circuit de ponent”, de Thomas Hardy, en versió del Carles Llorach, un drama a tres bandes, protagonitzat per una bonica minyona senzilla i ingènua, un jove advocat de la magistratura de Lincoln’s-Inn, i una senyora ja casada, sensible i interessant, amb una capacitat pera escriure d’una manera elegant i captivadora. Cal tenir en compte que una determinada i arxiconeguda obra d’Edmond Rostand, la qual us vindrà de seguida al cap en havent llegit “Pel circuit de ponent” per determinades evidents similituds argumentals, es publica (la de Rostand) sis anys després, és a dir, el 1897 (aquest conte de Hardy que presentem ací és de l’any 1891). Per tant, o bé estem davant d’un altre dels molts casos de mera coincidència fortuïta que es produeixen en el món de la producció literària i artística en general, o bé hi hauria una certa base pera afirmar que Rostand comet un cert plagi pel que fa a un determinat aspecte d’aquesta obra de Hardy. ~ A continuació, i dins també de l’apartat de traduccions, us presentem dues petites obres que guarden una certa relació entre elles. En primer lloc, “I ella va marxar”, d’Anton P. Txékhov; un conte que estaria molt ben trobat si el que volguéssim fos il·lustrar, des de la vessant literària, el tema de la corrupció política i funcionarial. Immediatament després, “Fragment d’una carta a la senyora... (any 1846)”, de Nikolai V. Gógol, que és de fet un fragment real d’una carta enviada pel famós escriptor a una senyora amiga seva. En aquesta carta, Gógol manifesta una sèrie de conviccions sobre el tema del paper de la dona en el món (tingueu en compte l’any de la redacció, que figura en el títol). Si llegiu un darrere de l’altre aquests dos petits textos, comprendreu de seguida per què un podria d’alguna manera complementar l’altre, sobretot en referència a l’esmentat tema del paper de la dona en el món. Però, atenció: repetim que cal no perdre de vista que es tracta de textos del segle XIX; alguns aspectes en ells expressats podrien arribar a semblar manifestacions d’idees antediluvianes (o no). Això ho diem perquè sembla que en la nostra societat actual hi ha molta gent amb una pell extraordinàriament fina, i per qualsevol cosa s’ofèn amb molta facilitat. ~ Finalment, adjuntem un petit apartat de notícies, i una entrevista a la jove escriptora Lourdes Corbera, que acaba de publicar la novel·la “Et trucaré demà”, i que ha tingut l’amabilitat d’explicar-nos els secrets del seu procés creatiu. ~ Així doncs, estimats lectors, restem en bones mans: en les vostres. De vosaltres depèn ara fer possible el miracle de la literatura. ~ Us desitgem una bona lectura. ¡Fins aviat! ~ “La lluna en un cove” (“LLEUC”), revista literària en català. Dipòsit Legal: AB-539-2008. ISSN: 1889-0997. Setena temporada. Número 59, abril de 2015.