dimarts, 21 d’octubre de 2014

"LLEUC" 57, especial "Tardor" · Mapa de connexions

Port 6: Benvinguda ~ Port 12: “Diari de Mina Harker, 1 d’octubre”, de Bram Stoker ~ Port 19: “Elegia escrita en un cementiri rural”, de Thomas Gray ~ Port 24: “Humitat als ossos”: J. M. Vidal-Illanes ~ Port 37: “La calma fràgil de les teves nits”, d’Alexandra Grebennikova ~ Port 45: “Móres de tardor”, de Joan Pinyol ~ Port 49: “Pas a pas”, de Jordi Serret ~ Port 54: “Una vegada, una tardor”, de Maxim Górkill ~ Port 69: “El lladre de magranes”, de Pep Rovira ~ Port 71: “Un desert al cor”, de Carme Moreno ~ Port 86: “La vella fulla”, de Jaume Pubill ~ Port 111: “19 d’octubre de 1827”, d’Aleksandr S. Pushkin ~ Port 112: “Abril tardívol”, de Maria Carboni ~ Port 123: “El gust d’una poma”, d’Eulàlia Esteve ~ Port 129: “La tardor està en crisi”, de Marta Alerm ~ Port 133: “L’autumne és l’any”, de Juglans Regia ~ Port 151: Sobre els autors. ~ “La lluna en un cove” (“LLEUC”), revista literària en català. ~ Direcció: Loïç Miquel Pérez-Muñoz. Disseny i maquetació: El Punt Vol·lat. Edició: Editorial “El Toll”. ~ Algun dels autors que col·laboren en aquesta publicació pot haver signat amb pseudònim. ~ Els drets de les obres corresponen als seus respectius autors. Tots els drets reservats. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització escrita dels seus titulars i de l’editor. ~ Declinació de responsabilitat: Tots els personatges de les històries publicades són personatges de ficció, i qualsevol semblança amb algú viu o mort és pura coincidència. L’editor de “La lluna en un cove” no comparteix necessàriament els punts de vista o les opinions expressades en les obres signades pels autors que col·laboren en la revista, i no es responsabilitza en cap cas d’aquestes opinions. ~ Pel que fa a les obres traduïdes, si no es fa cap indicació explícita sota el títol de la peça en qüestió, s’entén que la traducció va a càrrec de la redacció de la revista. ~ “La lluna en un cove”: publica els seus continguts únicament i exclusiva sobre paper; es distribueix bàsicament per subscripció, tot i que també es pot trobar en algunes llibreries especialitzades i en algunes biblioteques; es fonamenta sobre un projecte cultural independent, que té com a finalitat la promoció i la difusió de la cultura i de la literatura en llengua catalana, sense tenir en compte ni la procedència dels col·laboradors, ni el seu lloc de residència, ni la varietat dialectal per ells utilitzada; es rebel·la deliberadament contra la tirania dels imperis digitals, i, en un acte de dissidència, es nega a sotmetre’s als imperatius marcats per la societat basada en les tecnologies telemàtiques, i rebutja adscriure’s a qualsevol tipus d’entorn virtual gestionat per multinacionals vinculades a la cibernètica i al tractament de la informació. ~ Particularitats ortotipogràfiques: L’ondulada [~] indica una pausa més llarga que la del punt i seguit, i marca per tant un canvi de ritme en la narració o el discurs, un canvi de tema, d’escenari. Els angles dobles [«»] emmarquen al seu interior les intervencions d’un personatge en un diàleg, o reprodueixen textualment paraules dites per algú, o fragments de textos ja publicats anteriorment. Els angles simples emmarquen estrangerismes, paraules no recollides pels diccionaris, i també mots presos amb ironia o amb un sentit especial. També s’usen pera fer recalcaments i quan volem donar un sentit metalingüístic a un mot o partícula lingüística. Les cometes [“”] emmarquen títols (siguin individuals, col·lectius o generals) de qualsevol tipus d’obra de caràcter artístic, cultural, divulgatiu, etc. Quant a l’ús de les preposicions -per- i -pera-, especialment pel que fa a l’expressió de la causa i de la finalitat, en general assimilem -per- a la causa (o motiu) i -pera- (escrit junt) a la finalitat, àdhuc davant d’infinitiu. L’aplec -pera que- introdueix una oració subordinada que indica el fi o l’objecte de l’acció expressada en la proposició principal («T’ho dic pera que li ho facis saber»). Reivindiquem sense complexos l’ús del mot -allavòrens- i de -finsitot- (escrit junt, a l’igual que -vaivé-, -allioli-, -altiplà-, -batibull-, -adesiara- i altres). ~ Redacció, administració, subscripcions i recepció d’originals: Editorial “El Toll”. ~ DL: AB-539-2008. ISSN: 1889-0997. 7a temporada. Número 57, octubre de 2014, especial “Tardor”.