dimecres, 19 de febrer de 2014

"LLEUC" 53 · Fragments

“Possibilitat İ”, Jana Šrámková. Trad. d’Alba Dedeu. Fragment: «Tan sols és superfície, es diu a si mateixa. Mira per la finestra del tramvia. A banda i banda, les alegres aigües del Bòsfor s’estenen com una capa de pintura després que algú n’hagi espremut el tub, oli sobre tela. Tan sols és superfície: les vies del tramvia, cotxes, fileres de pescadors a les voreres, centenars de pescadors que llancen les canyes des del pont. El pont és alt; els minúsculs peixos argentats fan voltes per l’aire, àgils en la seva lluita per la vida, aquests peixos voladors sobre el Corn d’Or. Per damunt, una postal; a baix, oli sobre tela. ¿Com és que no es fan un embolic, els fils de pescar? El vent els vincla en forma de grans arcs. ¿No s’embullaran?». ~ “Un simple interludi”, Thomas Hardy. Trad. de Carles Llorach. Fragment: «Podia haver tornat una setmana abans. Però, encara que el dia del casament semblés tan a prop i ja s’haguessin publicat les amonestacions, va retardar la seva partença fins al darrer moment amb l’excusa que no calia que fos a casa amb tanta anticipació. Com que el senyor Heddegan era més gran que no pas ella, va dir, es casaria amb el seu barretet d’estiu de sempre i el vestit gris de seda i, a més, no hi havia cap preparatiu a fer que no haguessin fet ja de sobres els seus pares i el futur marit». ~ “L’esquela del senyor Nonell”, Juglans Regia. Fragment: «Aquell dia, 8 de febrer de 2014, no va ser diferent: el senyor Nonell, com cada matí, va anar al quiosc del barri a comprar el periòdic. ¿Una mania com una altra? ¿Un costum esdevingut inveterat al llarg dels anys? ¿Un ritual diari? ¿L’obsessió d’un vell xaruc? Anomeneu-ho com vulgueu, però el cas és que el senyor Nonell, com cada dia, recolzant-se en el seu gaiato de virolla gastada per l’ús, acotxant-se bé amb el coll del seu abric tres-quarts burell, polsós, de punys esmolats, la testa cobrint-se amb aquella gorra seva, vella (tan passada de moda que ja només els joves moderns i estrafolaris en duien de semblants, posant-se-les, això sí, a l’inrevés i de costat), va emprendre el curt camí que unia casa seva i “La Torrona”. Era allà a on comprava, no només el periòdic, sinó també les caixetes de llepolies, de gominoles, de caramels mentolats, o de pastilletes de regalèssia, amb l’ajut de les quals havia aconseguit, ja feia uns anys, enganyar el vici de fumar». ~ “Pel país de l’Ussuri”, Vladímir K. Arséniev. Capítols segon i tercer. Fragment: ««¿Com et diuen?», vaig preguntar al desconegut. «Dersú Uzalà», va respondre ell. Vaig prendre interès en aquell home. En ell hi havia quelcom de particular, d’original. Parlava amb senzillesa, sense aixecar la veu, les seves maneres eren modestes i no mirava d’agradar. Ens vam posar a xarrar. Ell es va estendre llargament explicant-me coses sobre la seva vida, i com més parlava més simpàtic se’m feia. Vaig veure al meu davant un caçador autèntic que havia viscut tota la seva vida en la taigà». ~ “Anna Karènina”, Lev N. Tolstoi. Capítols quinzè i setzè. Fragment: «Ella no tenia cap dubte que havia actuat com calia. Tanmateix, al llit va estar molta estona sense poder agafar el son. Una impressió la perseguia insistentment. Era el rostre de Levin, amb les celles arrufades i els seus ulls bondadosos que, per sota d’elles, miraven ombrívolament i abatuda, mentre restava dempeus tot escoltant el pare i fent cops d’ull cap a ella i cap a Vrónskill. I la noia tanta llàstima va sentir envers ell, que les llàgrimes van apuntar en els seus ulls». ~ “La neu fosa”, de Maria Guasch. Fragment: «Els primers flocs van començar a caure una tarda de mitjans de gener. Els homes no podien fer res i es quedaven a casa, arreglant eines i apedaçant sacs, cistells o el que fes falta. També jugaven al dòmino i estaven llargues estones sense dir res escoltant la ràdio. L’Anna i la Cecília repassaven la roba de tots. La vista de la dona fugia sovint cap a fora, i l’Anna, que li seguia la mirada, compartia amb ella aquell neguit, aquelles ganes de ser a l’exterior, d’enfonsar els peus en la neu, però callava». ~ “La lluna en un cove” et connecta a tu mateix a través de la literatura. ~ “LLEUC”, revista literària, número 53, setena temporada, febrer de 2014. ISSN: 1889-0997. ~ 160 pàgines.