divendres, 22 de febrer de 2013

Xavier Diez

Xavier Diez (Barcelona, 1965), és professor, escriptor i historiador. Doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica i estudis de dret. Ha publicat diversos títols d’història sobre cultura i pensament llibertari, i sobre la Transició. És col·laborador i columnista dels diaris “El Punt-Avui”, “Diari de Girona”, “Vilaweb”, “El Periódico” i ha publicat assaig a les revistes “Afers”, “El Contemporani”, “Idees. Revista de Temes Contemporanis”, “Spagna Contemporanea”, “ContaGi”, “Orto”, “Barret Picat”, “Revista de Girona”, “Setmanari La Directa”, “Celobert”, “Germinal”, “Libertaria”, ”Eines de l’Esquerra Nacional”, “Polémica” i altres, amb articles traduïts al francès i l’italià. Entre 2001-2002 i 2004-2005 va codirigir el programa radiofònic “La Memòria Silenciada”. Literàriament ha publicat tres volums de poesia i ha participat en diversos reculls col·lectius. Ha col·laborat també en les revistes “Literària”, “Le Manoir des Poètes”,  “La Lluna en un Cove”, el suplement literari “Accents” i també fa de crític a la secció cultural del “Setmanari La Directa”. També ha publicat dos volums de narrativa; “Geníssers” (2006) i “Banderes dels nostres tiets” (2012). Va ser cofundador del col·lectiu “Argumenta”, que edità una dotzena de títols sobre temes socials i culturals als Paísos Catalans. És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua catalana i del Grup d’Estudis d’Història i Cultura del Republicanisme. Des de 2006 manté el bloc “La bitàcola de Xavier Diez”, amb prop de mil entrades publicades i més de mig milió de visites. En l’actualitat forma part del consell de redacció de la revista “Docència” i de la col·lecció “La República de les Idees”. És professor associat d’Història Contemporània a la Universitat Ramon Llull i ha impartit diverses conferències sobre aspectes històrics, socials i educatius als Països Catalans, Espanya, Argentina, Anglaterra, França i Itàlia. Encara que voluntàriament és una veu independent i amb criteris propis dins de la literatura i el pensament, no és difícil percebre influències de Henry David Thoreau, Joseph Conrad o Joan Margarit en els seus escrits. Aspectes de crítica social, dissentiment davant del conformisme de què sovint ve impregnada la literatura actual, la relativització de l’èxit o l’enaltiment del fracàs, amb personatges incòmodes davant l’ordre, actuen com a constants literàries. Com a opinador es destaca per esdevenir un dels dissidents actius respecte als corrents dominants de neoliberalisme econòmic i nihilisme ètic que dominen l’actual panorama polític i social. Com a historiador, un dels temes que més ha desenvolupat és la reivindicació de la memòria històrica, especialment d’aquells més ocults rere la història oficial. És per això que hi ha dedicat esforços a reconstruir la cultura alternativa, vinculada als cercles intel·lectuals llibertaris durant el primer terç del segle XX, o a deixar en evidència la marginació de determinats àmbits i sectors polítics, socials i culturals durant i després del procés de la Transició espanyola. En l'editorial El Toll publica el llibre "Espai de dissidència. Apunts d'una bitàcola 2006-2012".