dijous, 14 de febrer de 2013

La confessió de Richard Samuel Jenkins, de Pol Alonso

El meu nom és Richard S. Jenkins, i sóc natural de Penzance, sud-oest de la Gran Bretanya. Sóc plenament conscient que els successos que es relaten en el present document poden semblar inversemblants, però juro que es cenyeixen rigorosament a la percepció dels meus sentits. Tan sols he descrit els esdeveniments tal i com van ocórrer; els mecanismes o les raons per les quals van succeir, aquest enigma el deixo a judici del lector, ja que pera mi és inextricable. Tanmateix, gairebé podria assegurar, amb tot el respecte, que qualsevol conjectura ordida amb el propòsit de desembrollar el perquè, o el com van tenir lloc els terribles esdeveniments que em proposo relatar i que van condemnar-me al terrible final al que m’he vist abocat, resultarà errònia, perquè els seus processos o motivacions responen a afers que escapen de la percepció i finsitot de la imaginació humana. ~ La humanitat està dolorosament limitada a la informació que capten els seus cinc sentits, dades corresponents a tan sols una ínfima part de la realitat que l’envolta. Aquesta pobra quantitat de dades és, almenys, objectiva, però és processada immediatament pel cervell, que crea una il·lusió, un model que interpretem com a realitat però que no és res més que una imatge subjectiva basada en una esbiaixada percepció de l’univers, construïda gràcies a la feina conjunta de milions de neurones. Jo antany era de pensament estrictament científic, i tenia la ferma convicció que qualsevol succés podia ésser explicat mitjançant teories i models científics derivats de les dades recollides pels nostres sentits. Però els terribles esdeveniments que em disposo a relatar m’han ensenyat que estava equivocat: sempre existirà una fracció sobrenatural de l’univers, capes de realitat que restaran tossudament ocultes de la percepció humana, malgrat els ginys concebuts pera suplir la nostra vasta carència; processos, i tal vegada formes de vida, dels quals tan sols en notem les conseqüències, que es tradueixen en fenòmens que ens desconcerten i als quals tendim a adjudicar-los explicacions de caire mitològic. És per això que desaconsello al lector de teoritzar sobre els mecanismes, o les raons, dels successos que relataré, perquè una explicació que ho aclareixi està fora de l’abast del nostre rang de percepció actual. En la meva història no hi ha un perquè, ni un com. Tan sols hi ha un qui. -- El relat "La confessió de Richard Samuel Jenkins", de Pol Alonso, del qual us hem ofert un petit fragment, està inclòs en el número 46 de "La Lluna en un Cove".