Si mai aneu a Roma i visiteu la vil·la Pamphili, podeu estar segurs que, després d’haver buscat sota els seus alts pins i al llarg dels seus canals l’ombra i la frescor tan rares en la capital del cristianisme, anireu a parar a un camí encisador que baixa del turó Janícul en mig del qual trobareu la font Paulina. Un cop hagueu deixat enrere aquest monument i després d’haver ronsejat uns moments a la terrassa de l’església de San Pietro in Montorio, des del qual es pot contemplar Roma sencera, visitareu el campanar de Bramant, al mig del qual, enfonsat uns pams per sota del nivell del terra, s’aixeca, en el mateix indret on Sant Pere va ser crucificat, un petit temple, mig grec, mig cristià; des d’aquest punt entrareu per una porta lateral a l’església mateixa. ~ Aquí, un atent cicerone us ensenyarà, a la primera capella de la dreta, el “Crist flagel·lat”, de Sebastià del Piombo, i a la tercera capella de l’esquerra, una tomba de Flamingo; un cop hagueu examinat aquestes obres d’art a pler, us portarà a cadascun dels extrems de la creu transversal i us ensenyarà a una banda una pintura de Salviati, en pissarra, i a l’altra una obra de Vasari; després, assenyalant una còpia del “Martiri de Sant Pere”, de Guido, a l’altar, us explicarà en tons malenconiosos com en aquell indret es va reverenciar durant tres centúries “La Transfiguració” del diví Rafael, com se’l van endur els francesos al 1809 i com els aliats el van restituir al papa el 1814. ~ Com que probablement ja haureu admirat aquesta obra mestra al Vaticà, deixeu que s’esplaï i busqueu als peus de l’altar la llosa d’una tomba que identificareu amb una creu i una sola paraula, «Orare». Sota la llosa hi ha enterrada Beatrice Cenci, la tràgica història de la qual us impressionarà profundament. -- El relat "Els Cenci", d'Alexandre Dumas, amb traducció de Carles Llorach, del qual us hem ofert un breu fragment, està inclòs en el número 45 de "La Lluna en un Cove".
